05.03.2013 - 23:27
Hugo Rafael Chávez Frías (Sabaneta, Alberto Arvelo Torrealba, estat de Barinas, Veneçuela, 28 de juliol de 1954) va néixer en una família pobra de la zona de les esplanades veneçolanes i va tenir una infància austera. D’aquella època provenen algunes de les anècdotes que sovint feia servir mentre parlava de política en els seus discursos. Combinades amb un gran carisma, les seves arrels humils van ajudar-lo a forjar una connexió emocional amb les classes més pobres de Veneçuela, que el veien com una persona pròxima.
De jove va aspirar a ser pintor i, després, jugador de beisbol professional a la primera lliga dels Estats Units. Ex-coronel lloctinent, Chávez va passar bona part de la seva carrera militar conspirant amb més soldats d’esquerres amb l’objectiu d’enderrocar l’ordre polític tradicional. El 1992 va encapçalar un cop contra el president Carlos Andrés Pérez. Va fracassar però va ser el llançament de la seva carrera política. Mentre el menaven a la presó, amb boina vermella al cap, va pronunciar un breu parlament que va captivar molts veneçolans. Era el punt de partença de l’ascens d’aquest líder populista cap a la presidència del país.
Després de ser indultat pel president Rafael Caldera, Chávez va recórrer tot el país per difondre el seu missatge, basat en la revolució bolivariana. El 1998 va guanyar les eleccions i fou investit a principi de l’any següent. Per a molts votants de baix nivell adquisitiu, simbolitzava un inici fresc després de dècades de governs vists com a corruptes.
Els mitjans de comunicació privats i els líders de negocis van mantenir-se contraris al xavisme. El 2002, un grup format per polítics a l’oposició i tropes dissidents van intentar un cop d’estat. Chávez fou arrestat i portat cap a una base militar a una illa del Carib. L’endemà passat, la reacció dels militars lleials al règim i les protestes dels seus seguidors van portar-lo de nou al poder. El líder veneçolà va acusar els Estats Units d’aquell complot i va dir que li havia perillat la vida.
El suport de les capes més pobres de Veneçuela s’explica en part per la despesa estatal massiva a expandir els programes d’educació i salut, pagada amb els beneficis de les exportacions de petroli. A més, va cultivar aquest suport amb una confrontació constant amb els Estats Units.
Més d’una vegada va amenaçar d’aturar les exportacions de petroli als EUA, però no ho va arribar a fer mai. Els Estats Units continua essent el principal mercat on s’exporta el petroli de Veneçuela, si bé n’han crescut les vendes a la Xina i estats antioccidentals, com ara Bielorússia, l’Iran i Síria.
Inspirat pel seu amic i mentor Fidel Castro, Chávez va nacionalitzar els sectors clau de l’economia i alguns han titllat el seu règim d’autocràcia. Els oponents l’acusen d’haver reprimit els crítics i diuen que ha malversat els beneficis del petroli, a més d’haver fet fugir del país els inversors estrangers.
D’estil populista, Chávez és conegut per uns discursos televisats molt llargs. L’any passat va batre el rècord amb prop de deu hores de parlament.
A mitjan 2011, va anunciar que era tractat d’un càncer. Va sotmetre’s a tres operacions a Cuba, durant les quals li van extirpar dos tumors malignes. Al juliol d’aquell mateix any va dir que ja s’havia guarit. A l’octubre va tornar a ser reelegit amb un 55% dels vots i va començar un nou mandat de sis anys al gener. Però el novembre del 2012 va tornar a Cuba per fer-s’hi més controls mèdics, en què van detectar-li la reaparició del càncer.
