21.02.2013 - 17:49
A mesura que passa el temps i comença a veure’s amb perspectiva la seua tasca, a cada cop queda més evident que Francisco Camps ha estat un pèssim governant. Potser, el pitjor que pot existir. Dèspota, balafiador i sectari, queden per a l’oprobi i la vergonya dels valencians els casos de corrupció i les mans foradades que han portat el País Valencià a la ruïna. A més a més, fer deixament de les seues funcions com a responsable màxim del Consell amb els sectors productius valencians (moble, tèxtil, ceràmica, entre d’altres) en no moure ni un dit per recolzar-los, o la seua mania sectària perseguint la televisió pública catalana TV3, han estat elements capitals de la seua infame gestió.
Presentada la dimissió i anomenat l’alcalde de Castelló, Alberto Fabra, com a nou president, només calia suposar que les coses havien d’anar a millor veient el punt de partida en què ens trobàvem. I, és cert, així ha estat en una sèrie de coses, si bé cal afegir que per lògica, no podia ser d’una altra manera.
Però el govern d’Alberto Fabra crida l’atenció pel baix perfil personal i de gestió. No estem davant la megalomania de Camps, però sí qe trobem a faltar una actitud més decidida en compte de tirar balons fora constantment. Deixar els problemes per a més avant no vol dir que en tornar a ells s’hagen solucionat. Probablement estiguen pitjors que quan es van presentar. D’altra banda, Fabra pareix que s’haja quedat mut des que a Madrid governa el Partido Popular. Des de que Rajoy ocupa la Moncloa, sembla que els valencians hem deixat de tindre problemes veient la seua particular afonia.
Però no és així en tot. Perquè Fabra pot posar remei al conflicte que té la Vall d’Albaida amb el fem i el Consorci. Un conflicte que naix de l’absoluta insensibilitat del govern valencià envers els ciutadans que governa. O del govern valencià per beneficiar els seus amics capitalistes. Un conflicte que, o mou fitxa el president, o acabarem pagant els veïns de la comarca. Observant la seua postura fins ara, no cal imaginar que actue i en bona lògica haurem de ser el veïns, els que amb la nostra actitud cívica i pacifica —però contundent i de negativa radical— no acceptem un despropòsit com el que se’ns vol imposar, i aturem l’atracament de pretendre que paguem prop de 50 euros més per família a l’any que fins ara per exactament el mateix servei.
És lamentable. El bon polític és aquell que treballa pels seus conciutadans i, com a poc, intenta fer-los la vida més fàcil. No és aquest el cas. Perquè no solament no intenta fer-nos-la més senzilla, sinó que ens ho posa més difícil, sobretot tenint en compte la crisi tant dura que els veïns estem passant i els problemes per a sobreviure d’una part considerable de la ciutadania.
El cas és especialment sagnant per als veïns d’Ontinyent i del Llombo. On està l’hospital comarcal que a hores d’ara havia d’estar fet? On està la rotonda d’enllaç de ‘l’Avenida’ amb la ronda de circumval·lació i que ens aïlla del món i que havia d’estar feta? On està el nou institut de l’Estació que substituïsca el vell i que havia d’estar fet? On estan els diners de l’equipament del teatre Echegaray que ha pagat Ontinyent quan era la Generalitat qui havia de fer front al pagament?
Al parlar del Consorci i de la problemàtica del fem no estem parlant de qualsevol cosa. Un milió d’euros l’any (750.000 euros dels ciutadans i més de 200.000 de l’Ajuntament) en el cas d’Ontinyent, i dos milions d’euros l’any a la comarca. Un atracament en tota regla.
En aquest punt arribem a la conclusió que Alberto Fabra, com a president del govern valencià, ens fa la vida més difícil als valencians.
Enllaços
Array
Array
