21.02.2013 - 17:37
L’obsolescència programada és un fet que actualment afecta totes les parcel·les de la vida quotidiana. Molta gent assegura que si s’acabara l’obsolescència programada, les taxes d’atur augmentarien i la societat s’empobriria. Demostrarem que açò és fals..
Imaginem que hi ha una fàbrica de fer bombetes, on les fan malament expressament perquè en compte de durar 100 anys, com perfectament podrien fer-ho, duren 6 mesos. Imaginem que eixa fàbrica dóna treball a 30 persones, les quals, per tant, tenen ingressos, però el servei que fan a la societat és nul, ja que fer comprar a la gent bombetes quan podrien tindre’n de forma quasi indefinida és absurd, molesta, i a la població li costa diners eixa renovació.
Ara imaginem que es prohibeix l’obsolescència programada i l’empresa tanca. Els 30 treballadors se’n van al carrer, però l’Administració els dóna treball com a infermers. Per a pagar-los el sou, s’augmenten els impostos amb una quantitat igual a la que la gent ha deixat de pagar per bombetes (recorda que ara la gent té bombetes que duren 100 anys, per la qual cosa no ha de gastar-se diners constantment comprant-ne). D’aquesta forma, s’està pagant el mateix (abans en bombetes, ara en impostos), però el bé que es fa a la societat és major ja que en compte d’oferir recanvis absurds de bombetes ara s’ofereix una millor assistència sanitària. Per tant, amb la prohibició de l’obsolescència programada, el bé general ha augmentat.
Però els que estan a favor de l’obsolescència programada diran: ‘i si eixos treballadors no tenen els coneixements suficients per a ser infermers?’, doncs la solució seria molt fàcil, contractar aquelles persones que estiguen a l’atur i que sí que estiguen qualificades per a eixa feina, amb la qual cosa, després de fer balanç, no s’haurien destruït llocs de treball. Però fins i tot si aquest ús dels diners aconseguits no vos acaba d’agradar, hi ha altres alternatives, com ara invertir-los en la compra de material escolar, per exemple taules per a les aules, de manera que no només es fa una inversió educativa sinó que a més, en necessitar una major producció de taules, es contracta més gent a les fàbriques; o fins i tot podrien destinar-se per a pagar el famós dèficit que utilitzen com a excusa per a esprémer els ciutadans.
Si bé aquests avantatges són beneficiosos, no són els únics. Amb l’eliminació de l’obsolescència programada es produiria una reducció important dels residus que es generen i que degraden el planeta, que actualment són, tan sols computant l’estat espanyol, més de 47 milions de quilos al dia; la ciència podria continuar amb la innovació de molts productes —una innovació que parcialment es va malbaratar l’any 1925 amb la creació del ‘comitè de les 1.000 hores de vida’, primera mesura pro-obsolescència—, la medicina, la cultura… Amb aquestes millores tecnològiques també s’aconseguiria, com a conseqüència, una millora del PIB, que alhora portaria la creació de més llocs de treball.
Però per què si és tan beneficiós no s’ha fet fins ara? La resposta és ben senzilla: perquè els grans empresaris guanyarien menys diners. Si l’empresa tanca ja no s’enriqueixen a costa de la població a base ‘d’obligar-la’ a comprar bombetes (ja que eixos diners que anaven als empresaris, ara, o bé se’ls queda la població augmentant la seua riquesa, o bé es paga en impostos i milloren els serveis públics), per tant, s’oposen. Així que podríem resumir l’eliminació de l’obsolescència programada com una transacció des dels grans empresaris (que fins i tot passant açò tindrien diners de sobra) cap a la societat en el seu conjunt (amb la qual cosa augmenta en gran mesura el benestar general).
Obsolescència programada: programació de la fi de la vida útil d’un producte de manera que, després d’un període de temps calculat pel fabricant durant la fase de disseny, aquest es torne obsolet, no funcional, inútil o inservible.
Per què es fonen les bombetes? Molt senzill. La corrent elèctrica que tenim és 220-230 kilowatts, però no es constant. Hi ha pujades i baixades i tan freqüent és 218 com 226 kilowatts.
Les bombetes tenen el filament per resistir, posem per cas, 225 kilowatts. Qualsevol pujada de llum que supere els 225 trenca el filament i la perilla es fon. Si tinguera un filament per resistir 300 kilowatts (senzillament, un pèl més gros), no se’n fondria cap.
Enllaços
Array
Array
