El PP abona la precarietat laboral amb els ‘minijobs’

  • Rajoy ha anunciat avui reformes per estimular l'economia, entre les quals la introducció dels polèmics 'minijobs'

VilaWeb
Redacció
20.02.2013 - 18:23

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha avançat en el debat de política general algunes de les reformes previstes per estimular l’economia, entre les quals, la introducció dels anomenats ‘minijobs’: feines a temps parcial per un màxim de 400 euros al mes que a Alemanya funcionen des de fa deu anys.

Es tracta d’una nova categoria de llocs de feina amb salaris per sota del mínim interprofessional. Ja l’estiu passat el Banc Central Europeu va proposar aquesta mesura al govern espanyol, que ara ha decidit instaurar-la.

Rajoy ha anunciat al congrés una reducció de la quota que les empreses paguen a la Seguretat Social per a la contractació a temps parcial de menors de trenta anys, una mesura que es mantindrà mentre la desocupació no se situï per sota del 15%. D’aquesta manera ha presentat els ‘minijobs’, que consisteixen en feines d’un màxim de quinze hores a la setmana per una remuneració de, com a molt, 400 euros al mes, lliures d’impostos i cotitzacions.

Què són els minijobs?

A Alemanya hi ha més de set milions de minijobs, que es van començar a instaurar el 2003. L’empresari abona el 2% a Hisenda i el 28% a la Seguretat Social: un 15% a l’assegurança de pensions i un 13% al de malaltia. La deducció total ascendeix al 30%: 120 euros per un salari de 400 euros, de manera que l’empresari paga, en tota, 520 euros. El treballador té dret a vacances remunerades i pot compatibilitzar diversos minijobs. També pot, voluntàriament, afegir el 4,5% del sou com a complement de la cotització a la Seguretat Social per a ampliar les cobertures de jubilació. Cal tenir en compte que la pensió que resulta d’un minijob no arriba als tres euros per any treballat.

Precarietat laboral

Aquesta nova categoria laboral ha generat força debat i s’han alçat moltes veus que alerten de la precarietat, ja que els minijobs representen salaris més baixos, menors cotitzacions i un accés més difícil a les pensions de jubilació. També són del parer que els minijobs no generaran nous llocs de treball sinó que substituiran els ja existens per uns de més precaris; que suposen una discriminació indirecta de les dones, que són les qui majoritàriament fan aquestes feines. I hi ha qui recorda que les feines a temps parcial ja existeixen, amb una salari proporcional a la part de la jornada que es treballa.

Entre els defensors, en canvi, es destaca que és una oportunitat per als joves i per als qui porten temps sense feina, que dinamitza l’economia i que redueix l’economia submergida.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any