El ‘vintage’ arriba a la ciutat

  • 20 anys després, Catalunya torna a acollir aquesta tendència amb més força que mai

VilaWeb
Berta Seijo, Sara Torremocha
16.10.2012 - 10:10

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El boom ‘vintage’ ha arribat a Barcelona. Encara que amb retard, la ruta de la roba de segona mà a la ciutat comtal ja comença a agafar forma. Actualment, els epicentres d’aquesta tendència són el Raval (ja fa dècades que arrossega aquesta etiqueta) i Gràcia, dos ambients molt diferents però units per la moda. L’experiència de moltes botigues que han hagut de tancar ens condueix a un fenomen molt més usual i, a hores d’ara, rentable. Parlem dels mercats de segona mà o ‘vintage’, esdeveniments itinerants que tenen en comú l’aprofitament de les xarxes socials i el boca a orella per donar-se a conèixer.

Més que una peça de roba

Com passa amb les peces que s’hi venen, cada mercat té la seva pròpia història. Jose Puig explica que Backpackers Second Hand Market es va crear amb la intenció que els expositors fossin alhora viatgers, persones que vénen amb la seva maleta i que, a part de la peça de roba, oferissin també la seva experiència. Nou edicions han bastat perquè aquesta iniciativa de caire més aviat social i no només de consum funcionés. “El tipus de client és molt variat, sobretot s’hi acosta gent jove de 20 a 40 anys. Molts estrangers que saben de què va el tema, persones que viuen a països com Londres, on visitar mercats és un costum, quelcom tradicional”, assegura l’organitzador.

Puig ha estat testimoni del creixement de la tendència ‘vintage’ a Barcelona: “Quan vaig començar en aquest món, hi havia dos o tres mercats, i ara hi ha més de deu al mes només a la ciutat. Això és en part gràcies als beneficis que pots treure venent roba que ja no utilitzes i gràcies al sector de la societat que valora el ‘vintage’ i que paga per ell”. L’organitzador del Backpackers atribueix l’èxit del mercat al fenomen de les xarxes socials, sense les quals seria molt difícil contactar amb els possibles clients i expositors.

Xarxes socials, una eina imprescindible

La Natalia Martínez és conscient del gran ajut d’eines com Facebook: “La gent que ve al Torreillinoise vintage-clothing són sobretot contactes que tinc a Facebook, persones que venen una vegada i que ho continuen fent quan anuncio un pròxim mercat a la web o a aquesta xarxa social”. Martínez organitza ‘showrooms’ al seu pis des de fa uns mesos, després d’haver de tancar la seva botiga l’any passat: “La roba és part de l’estoc de la botiga i prové de molts racons del Regne Unit, França o EUA. Procuro que tot el que exposo sigui autèntic ‘vintage'”. Exclusivitat és un altre dels distintius dels productes de segona mà i un dels arguments preferits al negoci ‘vintage’ per convèncer els més escèptics.

Una alternativa d’oci

La història de la Susana Bas no deixa ningú indiferent. Mai viatjar pel món i ensenyar a les teves amigues les peces de roba que has comprat ha tingut més èxit. El seu bon gust pels vestits de segona mà i el boca a orella van ser imprescindibles perquè al 2010 tirés endavant el seu propi projecte, Susi Sweet Dress. “M’agrada molt el ‘vintage’. Sobretot barrejar antic i modern té un resultat molt màgic, diferent”, afirma. Bas també destaca un altre aspecte clau dels mercats de roba de segona mà: la importància de l’esdeveniment en sí; com els mercats ja són activitats d’oci com anar al cinema o a prendre alguna cosa. “Al Susi Sweet Dress vens amb les amigues, passes una bona estona, pots buscar coses que no trobes a una botiga. És un bon pla per passar la tarda”, diu Bas.

Buscant l’exclusivitat

El Nostalgie Mercadillo uneix tots els ingredients per esdevenir un autèntic mercat de roba de segona mà: peces exclusives, congregació d’expositors professionals i amateurs, importància de les xarxes socials, i el fet que durin una tarda sencera. Organitzat també a Mallorca, Nadia Benedicte és l’encarregada de tirar endavant cada mes les trobades del Nostalgie a Barcelona. Jove i amb una forma de vestir autènticament ‘vintage’, va començar a intercanviar roba amb amigues seves. “Ara el públic són sobretot noies de 16, 18 anys que els agrada la moda i que saben que compraran una peça que només tindran elles. És una forma de diferenciar-se del altres; pots vestir igual de bé que amb roba nova” assenyala Benedicte.

Els clients opinen

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any