08.05.2012 - 06:00
El món està canviant constantment. Cada vegada s’inventen noves i més poderoses tecnologies que estan transformant la nostra forma de vida, generalment per millorar-la. Això representa un canvi del nostre entorn mediambiental, no sempre exempt de riscos. Encara que amb el coneixement científic actual no es puguen reduir a zero, sí que és possible controlar-los mitjançant l’establiment de les mesures de precaució adequades. A vegades es critica la introducció de noves tecnologies sense haver estudiat prèviament els riscos que pogueren sorgir com a conseqüència d’usar-les. En el cas de les comunicacions mòbils no es tracta de tecnologies totalment desconegudes, de fet les radiocomunicacions van començar a utilitzar-se a inicis del segle passat amb els primers experiments sobre telegrafia sense fils d’Edward Branly l’any 1902. Després van venir la ràdio, els radars, la televisió i altres dispositius com ara el forn de microones, sense que saltaren les alarmes fins a final de segle, coincidint amb l’ús a gran escala dels sistemes i dispositius de comunicacions mòbils.
Camps electromagnètics i radiacions no ionitzants
La font més coneguda d’energia electromagnètica natural és el Sol, sense el qual la vida a la Terra no seria possible. Pensem simplement en la necessitat de llum i calor perquè es puga realitzar la funció clorofíl·lica de les plantes. El Sol emet radiacions en tot l’espectre electromagnètic de freqüències, des de les corresponents a les radiacions ionitzants (raigs X, raigs g i radiacions còsmiques), passant per les radiacions òptiques, no ionitzants, i també per les freqüències de radiocomunicacions, arribant fins a les de freqüència molt baixa com les produïdes per línies d’alta tensió i electrodomèstics. Igualment hi ha en l’ambient natural del nostre planeta radiacions procedents dels estels i d’altres cossos de l’espai exterior a la Terra.
De la mateixa manera que vivim envoltats de camps electromagnètics naturals, tenim un entorn de camps electromagnètics produïts per l’activitat humana. Així doncs, tenim com a exemples de radiacions electromagnètiques no ionitzants des de les de baixa freqüència d’electrodomèstics com ara rentadores o eixugadors de cabells fins a les d’alta freqüència de forns de microones, telèfons mòbils, antenes d’estacions base, de ràdio i televisió, dispositius WiFi, etc.
Efectes i símptomes
Pel que fa a l’exposició a emissions de fonts de radiofreqüència situades lluny del cos humà, com ocorre amb les antenes d’estació base de telefonia mòbil, s’han descrit símptomes denominats d’hipersensibilitat a les microones. Aquests símptomes consisteixen, per exemple, en fatiga, mal de cap, dificultat de concentració, etc. Aquests símptomes, encara que reals, no han pogut ser relacionats científicament amb l’exposició a radiofreqüències. Tampoc no s’ha pogut comprovar que tinguen relació amb una font concreta d’emissions, ja que falten estudis sobre la contribució relativa de les diferents fonts d’exposició (antenes d’estacions base, telèfons mòbils, etc.), en cada individu. Altres efectes sobre els sistemes nerviós i reproductiu, així com d’inducció de càncer, no han pogut ser demostrats fins al moment. Pel que fa a l’ús de telèfons mòbils, en què l’exposició es produeix més pròxima al cap de l’individu, segons els últims estudis, es descarta la producció de tumors cerebrals en adults. Aquestes conclusions han estat publicades recentment pel Comitè Científic sobre Riscos Emergents i d’Identificació Recent de la Comissió Europea.
Últimament ha sorgit una nova preocupació social deguda a l’exposició a unes altres noves tecnologies de radiofreqüències sense fil, com els dispositius WiFi, que s’estan implantant en col·legis i altres zones d’ús col·lectiu d’Internet. Cal assenyalar que la potència d’emissió d’aquests dispositives és menor que la dels telèfons mòbils. A més, com que l’exposició es produeix a major distància de les fonts, els camps electromagnètics són de menor intensitat i, per tant, el nivell d’exposició és menor que en el cas d’utilització de telèfons mòbils.
A Espanya, la preocupació per l’exposició d’antenes de telefonia mòbil continua sent molt important, a pesar que els nivells mesurats, publicats pel Ministeri d’Indústria, estan centenars de vegades per davall dels límits de seguretat establerts en la normativa espanyola i en la recomanació europea. Els ciutadans tenen dret a informació sobre qualsevol risc relacionat amb l’exposició a les radiofreqüències de la telefonia mòbil o a qualsevol altre tipus de camp electromagnètic produït per les tecnologies actuals o futures. És necessari contribuir, des de la responsabilitat que a cada ens li corresponga, a millorar l’acceptació social de les noves tecnologies, que tenen com a objectiu fonamental millorar la nostra qualitat de vida, tenint present que el risc zero no existeix.
Mercedes Martínez Búrdalo, Agustín Martín Muñoz i Raimundo Villar Gómez treballen al Departament de Radiació Electromagnètica. Instituto de Física Aplicada (IFA), CSIC. Madrid.
Llig aquest article complet a la revista Mètode.
Enllaços
Array
