20.03.2012 - 16:34
Ja fa un any que van esclatar les revoltes que hem acabat anomenant primaveres àrabs. Però en podríem haver dit primaveres de Twitter, o de Facebook o d’SMS, pel pes preponderant que hi van tenir les xarxes socials, a l’hora de convocar i d’organitzar la gent en favor d’un canvi polític i social. Ara, la primavera àrab feia temps que es covava, abans i tot de les eines 2.0. Ho explica bé a ‘Guerrillers del teclat‘ la periodista Lali Sandiumenge, que des que va aterrar al Caire, el 2004 (just quan internet començava a penetrar significativament al Magrib), es va sentir atreta per una incipient comunitat bloquista que parlava i actuava amb uns altres termes a l’Egipte de Hosni Mubàrak. Per primera vegada el control de la informació i de l’opinió pública s’escapava de les mans dels règims autocràtics àrabs, i la seva resposta va consistir en detencions i tortures, a censurar continguts i, en última instància, a desconnectar la xarxa internètica i telefònica. Però ja era massa tard. En parlem amb Lali Sandiumenge i amb Ismael Peña, professor d’estudis de dret i ciència política de la UOC.
Podeu sentir-lo en format mp3.
