05.02.2012 - 12:37
La voluntat de construir un sistema educatiu alternatiu a l’oficial no ve de nou. Al llarg de la història, diversos pedagogs, pensadors, filòsofs i idealistes han apostat pels canvis en l’educació més elemental com a vehicle per a la transformació social.
Sovint aquestes tendències educatives estaven estretament vinculades amb corrents de pensament revolucionaris sorgits als segles XIX i XX. Aquests apostaven per un projecte pedagògic positivista: laïcisme enfront l’hegemonia de la religió, raó i lògica contra l’obscurantisme i la ignorància, formació d’individus lliures, crítics i independents.
A Catalunya, un precursor cèlebre de l’educació lliure va ser Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909), fundador l’any 1901 de la primera Escola Moderna. Poc abans, s’havia inaugurat a França l’Orfelinat de Cempuis (francès), basat en els principis pedagògics de Paul Robin, anarquista partidari de l’educació integral. La majoria d’aquest tipus d’institucions van ser prohibides durant l’auge dels feixismes a Europa, si no tancades abans per problemes amb la legalitat vigent.
El context social actual és molt diferent al d’aleshores, però des de molts fronts es segueixen denunciant les deficiències del sistema educatiu públic. Entre altres coses, diuen, aquest no té en compte les necessitats de cada infant, és uniformitzador, mata la creativitat i no ajuda a desenvolupar un vertader esperit crític i solidari.
Podeu accedir a informació adicional clicant l’eix cronològic de sota.
Enllaços
Array
Array
