02.12.2011 - 06:00
El Museu Valencià d’Història Natural és a punt de tancar per l’abandó en què l’ha tingut l’administració responsable, que no hi ha posat els diners necessaris. Arran de l’anunci de tancament imminent, tant l’Ajuntament de València com la Diputació han dit que estaven disposats a salvar-ne la valuosa col·lecció entomològica. Però no hi ha res concretat.
Jesús Català, professor d’història de la ciència a la Universitat CEU Cardenal Herrera, és un dels experts que més bé coneix la col·lecció. Trist i neguitós pel futur que pot tenir, en destaca el valor en aquesta entrevista.
—Quin valor tenen les col·leccions del museu?
—El nucli fonamental del museu són dues col·leccions fetes per col·lecionistes privats. El valor principal és de presentar una mostra molt ampla de biodiversitat mundial; a més d’entomofauna i d’ecofauna autòctones també contenen moltíssims exemplars de tot el món. Fins a un cert punt serveixen de base d’estudis actuals de biodiversitat. Ara, tenen un immens valor educatiu, com a recurs de divulgació científica. I tenen un gran valor històric. Són unes col·leccions molt valuoses pel context en què es varen fer, durant el franquisme, i són fonamentals per a entendre el conreu de la història natural en circumstàncies molt complicades. Procedeixen d’afeccionats, i la pràctica naturalista dels afeccionats és més oberta. A més, la manca d’institucionalització pròpia d’una col·lecció privada fa que unes col·leccions tan grans com aqueixes siguen molt poc freqüents, si més no a l’estat espanyol.
—Hi ha la intenció de canviar les col·leccions de lloc. És necessari fer-ho?
—És fonamental. Perquè ara ocupen un lloc del tot inadequat, per dimensions, per possibilitats museogràfiques. És evident que quan hi ha una col·lecció tan gran solament se n’exposa una part. Però el material ara exposat no pot rodar, sempre hi ha exposat el mateix, perquè no hi ha mitjans ni espai per a variar-lo. A més, les condicions de preservació no són les millors, i el museu no és plenament obert al públic; no té un horari establert, la visita sempre és concertada. És un museu que visiten grups escolars que acorden la visita, però no és aqueixa la funció pròpia del museu.
—La Diputació proposa de traslladar les col·leccions a la Beneficència.
—En principi el centre de la Beneficència és ben dotat, però té una orientació diferent: és més pensat com a museu de prehistòria, d’una banda, i com a museu d’etnologia i, en general, de les cultures mediterrànies, d’una altra. Com a solució provisional, potser pot passar; seria una manera de traure’l d’un forat.
—Però hi ha la qüestió econòmica, perquè l’administració no paga…
—València té un patrimoni de col·leccions d’història natural realment important, però no se n’acaba de traure rendiment. D’ordre pedagògic, l’ajuntament té un museu de ciències naturals de primer rang, amb una col·lecció paleontològica impressionant i amb una col·lecció malocològica magnífica. Després de la Ciutat de les Arts i les Ciències i d’algun museu de més impacte mediàtic, el museu muncipal de ciències naturals és el més visitat, prova que la història natural interessa molt el públic, especialment escolar. Ara, el museu municipal, ben dotat des d’un punt de vista material, no té prou recursos humans. I en el cas del Museu Valencià d’Història Natural, la prioritat és ara de preservar-ne la col·lecció, que no es perda per manca de manteniment. De fet, el finançament que té és molt reduït. El problema de la despesa econòmica vol dir 35.000 euros a l’any…
—El mal és més aviat de deixadesa i d’abandonament?
—Sí, de deixadesa i de manca de flexibilitat administrativa. És cert que el museu te un règim de propietat i de gestió molt peculiar perquè és un patronat format per la Universitat de València, l’ajuntament i la diputació. La universitat ja té una gestió pròpia de col·leccions; l’ajuntament manté un museu amb molt d’èxit, amb una col·lecció de manteniment més costós. I aquestes dues parts es mantenen un poc a l’expectativa de si la diputació, que en principi té una certa responsabilitat diferencial perquè no té col·leccions de ciència natural, fa cap moviment. Potser el mal és el joc polític de veure qui es mou primer.
—Mentrestant no es fa cap pas…
—El cost polític de tancar un museu o de perdre unes col·leccions, encara que tinguen poca presència, és molt greu. Sobre la col·lecció entomològica hi ha previst que, si les institucions són negligents, passe al museu de ciències naturals de Madrid. Seria un insult a la societat valenciana, i el cost polític no seria negligible. Però tenim que hi ha un ‘tour de force’ entre les institucions implicades, i un desfasament del règim jurídic de la col·lecció.
