El govern espanyol pot aprovar el reglament de la llei Sinde l’endemà de la sentència del Tribunal de Luxemburg

  • La UE prohibeix a les operadores vigilar les descàrregues dels internautes · El Tribunal de Luxemburg considera més important el dret de la intimitat que no el copyright

VilaWeb
Redacció
25.11.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El consell de ministres espanyol pot aprovar avui el reglament de la Comissió de Propietat Intel·lectual, coneguda per ‘llei Sinde’. Es tracta d’una llei que preten evitar les descàrregues sense autorització d’aquells continguts protegits per drets d’autor. És una llei controvertida i polèmica contestada per gurús digitals i per un dictamen del Consell General del Poder Judicial espanyol. A més, l’aprovació del reglament pot arribar l’endemà que el Tribunal de Justícia de la UE hagi declarat il·legal obligar les operadores d’internet a vigilar els internautes per impedir les descàrregues il·legals.

El tribunal europeu considera (pdf) que filtrar la navegació vulnera els drets fonamentals dels clients, com ‘la protecció de dades de caràcter personal i la privacitat o la llibertat de rebre o comunicar informacions’, i infringeix també els de les empreses.

Els jutges recorden que aquests drets són protegits per la Carta dels Drets Fonamentals de la UE i que són més importants que no pas la protecció del copyright i de les societats de drets d’autor, com la SGAE.

Cap govern ni cap jutge de la UE no pot obligar un proveïdor de connexió a internet a vigilar quins arxius s’intercanvien els seus clients a través de les xarxes P2P (o ‘peer to peer’). La justícia europea resol així el plet entre la teleoperadora belga Scarlet i la societat de gestió dels drets d’autor SABAM (l’equivalent belga de la SGAE). Disconforme amb la sentència d’un jutge de Brussel·les que obligava Scarlet a supervisar els seus clients, la proveïdora d’internet va presentar un recurs al tribunal de Luxemburg.

I aquest tribunal sentencia que forçar les operadores a vigilar els internautes ‘implica vulnerar substancialment la llibertat d’empresa, perquè obliga a establir un sistema informàtic complex, costós, permanent i exclusivament a càrrec seu’. A més, ‘també pot vulnerar els drets fonamentals dels seus clients, com el de protecció de dades de caràcter personal i la llibertat de rebre o de comunicar informacions’.

La justícia europea considera, així mateix, que ‘es pot vulnerar la llibertat d’informació, perquè hi ha el perill que les operadores no distingeixin prou bé entre continguts lícits i il·lícits i puguin blocar comunicacions de contingut lícit’. Finalment, proclama que ‘la filtració de totes les comunicacions electròniques, que s’aplica indistintament i amb caràcter preventiu’, és incompatible amb els drets protegits per la Carta dels Drets Fonamentals de la UE.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any