19.10.2011 - 06:00
En una sala d’actes d’Òmnium plena a vessar, el candidat d’ERC–Rcat a les eleccions del 20-N, Alfred Bosch, va demanar més transversalitat i més unitat política per avançar cap a la independència. Ho va fer mirant amb complicitat el president de la fundació Catdem, Agustí Colomines, que l’acompanyava a la presentació del seu últim llibre ‘I ara què?’ (Galàxia Gutenberg), juntament amb l’arquitecte Oriol Bohigas i un dels intel·lectuals més destacats fins ara de l’òrbita socialista, el filòsof Josep Ramoneda, que va aplaudir ‘l’independentisme amable de Bosch; Colomines va remarcar, mirant Bosch de reüll, ‘la importància de sumar’.
La morbositat de veure tots tres intel·lectuals, de procedències polítiques diverses, acompanyant el candidat d’ERC en la presentació del seu llibre va quedar una mica rebaixada pel canvi d’emplaçament. De bon començament l’acte s’havia convocat a la seu mateixa de la fundació Catdem, però a última hora es va traslladar a l’Òmnium ‘per motius d’aforament’. I, de fet, la sala d’actes va quedar ben petita. Es va omplir d’un públic còmplice i amb moltes cares conegudes de la família republicana, com el president, Oriol Junqueras; el president d’ERC-Barcelona, Oriol Amorós, i el número dos de Bosch a la llista, Joan Tardà; i també de Reagrupament, com la vice-presidenta, Rut Carandell, i el secretari, Ignasi Planas. També hi van assistir, entre més, dues de les dones més lloades per Bosch en el llibre: Mònica Sabata i Muriel Casals.
El pròxim pas cap a la independència
El llibre conté la pregunta sobre la qual va girar l’acte: i ara, què?. Una pregunta amb ressonàncies leninianes, perquè pràcticament reprodueix el títol del llibre del dirigent soviètic: ‘Què cal fer?’ (1902). Un fet casual, segons Bosch, de la mateixa manera que ho és que el llibre es presenti amb una campanya electoral, en què ell és candidat, a la cantonada. ‘Quan es va acabar la consulta de Barcelona ja vaig dir que m’escrivia a sobre, i quan vaig haver descansat m’hi vaig posar amb passió i amb força. I pràcticament quan posava el punt i final al llibre l’Oriol Junqueras em demanava de ser candidat’.
De fet, el llibre, que és una crònica molt personal de l’evolució política dels últims deu anys a Catalunya, des de la fi del pujolisme, passant per l’opa fracassada de Gas Natural a Endesa, els governs tripartits, les mobilitzacions pel dret de decidir, les consultes sobre la independència, la sentència el TC i la manifestació del 10-J, es pregunta quin hauria de ser el pròxim pas. ‘Què cal fer, davant d’aquesta impressió de buidor?’ I Bosch conclou que un cop la societat civil s’ha mobilitzat d’aquesta manera, i tenint en compte que ‘som majoria’, és el moment de la musculatura política. ‘Tot comença al món com un moviment cívic de protesta i desemboca en un canvi polític’.
Les mirades de Bosch i Colomines
I, arribat el moment de la política, cal unitat per avançar en un camí compartit, deia Bosch, mirant Coromines amb complicitat. Aquest hi va estar d’acord, però amb un deix de prudència: ‘Hem d’intentar eixamplar la base catalanista. És important sumar, i no restar. Caminem cap al mateix lloc, i si cadascú va pel seu camí sense agressions excessives potser ens hi trobarem, al final’.
Colomines va respondre amb contundència la pregunta que formula Bosch al seu llobre. ‘I ara què? Ara, la sobirania. Punt i final. S’ha acabat el tema. El problema és la manera com arribar-hi’. I aquí tots dos van discrepar obertament. Bosch recorda que segons els sondatges a Catalunya hi ha una majoria favorable a la independència, i reconeix que una part molt important d’aquesta massa de gent ho és per raons econòmiques i polítiques que poden ser conjunturals.
Ara, destaca la importància d’una ‘minoria activista’, molt polititzada. ‘Hi ha una gent disposada a sacrificar-se, i entenc que no serà el gruix de la majoria. Serà l’avantguarda, i potser el concepte és fins i tot leninista. Però aquesta és la gent que estira el carro’. I la confluència d’uns i altres és possible, segons que va apuntar Ramoneda, per l’independentisme amable’ que representa Bosch i que el filòsof va aplaudir. I va destacar ‘l’actitud laica envers l’independentisme’ d’Alfred Bosch perquè la troba ‘integradora i ajuda a sumar’.
La discrepància de Colomines
‘No és possible la teoria leniniana, que l’avantguarda independentista ens porti a la independència, perquè no és veritat, no ho comparteixo’, va contestar Colomines a la idea de Bosch. I va remarcar, citant Josep Termes, que el problema de Catalunya és la catalanitat. ‘Discrepo que el problema del nou sobiranisme sigui la butxaca. Jo no vull ser Baviera. Per ser Baviera ja estic bé a Espanya. Si ho basem tot en un independentisme no nacionalista no anirem bé. Ara, la lluita pel pacte fiscal sí que l’entenc com una fase, com un camí, una estació per aglutinar forces per anar més enllà. Perquè això ajuda a la catalanització interna, perquè ajuda a fer cohesió’.
En canvi, Oriol Bohigas es va confessar un entusiasta del candidat d’ERC, arran de la lectura del llibre. ‘És un llibre destinat a la propaganda política i electoralista de l’Alfred Bosch, i m’ha convençut i m’he convertit en un entusiasta de les seves capacitats polítques’, va sentenciar. Bohigas va cloure la seva intervenció destil·lant i subscrivint la tesi del llibre de Bosch: ‘L’independentisme mai no havia estat tan nombrós i aglutinador i es troba en un procés irreversible, no té retorn, és un moviment que va endavant’.
