La tertúlia proscrita

Les ones radioelèctriques centren la recerca a l’Arts Santa Mònica

  • El centre artístic acaba d'inaugurar l'exposició 'Camps invisibles. Geografies de les ones ràdio'

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
M.S.
17.10.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Com han transformat la nostra comprensió del món i del cosmos les ondes radioelèctriques? Com condicionen la nostra vida? Com la intervenen gairebé cada segon? L’Arts Santa Mònica acaba d’inaugurar l’exposició ‘Camps invisibles. Geografies de les ones ràdio‘ (fins el 4 de març), des d’on la investigació artística se centra en aquest espectre que fa possible les tecnologies de la informació i de la comuncació, per entendre la manera com funciona, com es gestiona, i com ha donat unes formes de comprensió del nostre entorn.

Des de l’àmbit de ciència, dirigit per Josep Perelló, l’Arts Santa Mònica presenta aquesta mostra arriscada i complexa, comissariada per José Luis de Vicente i Honor Harger, directora de Lighthouse, un centre d’investigació de la cultura digital, amb seu a Brighton (UK), que ha coproduït l’exposició.

En la presentació de ‘Camps invisibles. Geografies de les ones ràdio’, José Luis de Vicente va remarcar que exposició aconsegueix reunir tres accions fonamentals: la divulgació científica, l’anàlisi socio-cultural i la investigació artística: ‘Les ones radioelèctriques són forces transformadores de la societat d’avui, i ben sovint no som conscients de la incidència que tenen en la nostra vida, gairebé cada segon. Aquesta exposició també té la voluntat de representar l’invisible, aquestes ones que no es veuen ni s’escolten, però que construeixen una nova geografia. I ens hi aproximem des de perspectives diferents: com les ones radioelèctriques han incidit en el coneixement del cosmos, com a través del wifi ens han canviat la manera de relacionar-nos, quines aplicacions militars, moltes secretes, es basen en les ones radioelèctriques…’

Per la seva banda, Honor Harger va explicar que en aquest moment de transició, de pas de la transmissió analògica a la transmissió digital, era un bon moment per evaluar què és l’espectre radioelèctric i de quina manera intervé en la nostra vida quotidiana, diària.

L’exposició s’estructura en cinc capítols: El primer, ‘Envoltats d’ones’, recorda que les ones radioelèctriques es produeixen de manera natural, i que les primeres emissions sistematitzades foren a finals del segle XIX. Avui estem envoltats d’ones que es desplacen a través del nostre espai quotidià, però només acostumem a prendre’n consciència quan les trobem a faltar. Només si ens fiquem dins d’una ‘gàbia de Faraday’, on no hi entra cap càrrega elèctrica, podem viure avui ‘un preciós i infreqüent moment de silenci hertzià’.

El segon espai es diu ‘La ciutat hertziana’, que vol fer prendre consciència de la importància que tenen els senyals emesos per objectes electrònics de cara a entendre el nostre entorn actual. ‘Tant si busquem cobertura per al mòbil o ens intentem connectar a una xarxa pública de Wi-Fi, com si fem servir un GPS per saber on som, el lligam que avui dia tenim amb els llocs pot estar tan condicionat per les tecnologies radioelèctriques com per les estructures físiques de maó i vidre.’

El tercer espai és ‘La política de les ones’, que afronta el gran debat sobre la regulació de l’especte: el territori radioelèctric es pot peritar, cartografiar, vendre i regular. Però hi ha qui defensa que les ones radioelèctriques haurien de constituir una prolongació de l’espai públic. ‘Els models horitzontals i participatius de gestió de l’espectre ens han proporcionat les televisions comunitàries, les ràdios pirates i les xarxes ciutadanes Wi-Fi, nascudes del convenciment que les ones radioelèctriques són un bé comú.’

La quarta àrea és ‘La cara oculta de l’espectre’: ‘Més enllà de les ones radioelèctriques dels mitjans de comunicació de masses o dels telèfons mòbils, hi ha un món de programes militars misteriosos, instal·lacions clandestines de seguiment i satèl·lits secrets.’ Un bon exemple és Radio Liberty, que va ser una emissora de ràdio propietat del govern nord-americà que des de l’any 1951 fins el 2001 va emetre informació propagandística dirigida al bloc soviètic des de la platja de Pals, al Baix Empordà.

El darrer espai, ‘Fem ones’, és un programa de tallers dedicat a ensenyar a costruir aparells de radiodifusió de forma senzilla i econòmica, i de participar en xarxes ciutadanes wifi, etc.

En l’exposició els tallers escolars i els tallers familiars són una peça central del projecte, i s’ha creat un programa molt complet de propostes.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any