02.10.2011 - 06:00
Aquest cap de setmana arriba a les llibreries una de les traduccions més esperades de l’any, ‘Llibertat‘ del nord-americà Jonathan Franzen (publicada per Columna, en una versió de Josefina Caball). La novel·la se és una observació històrica de l’Amèrica contemporània. Franzen retrata una família nord-americana, els Berglund (pare, mare, fill i filla). Cada personatge evoluciona condicionat pel clima polític, econòmic i social que viu els Estats Units durant l’11-S, la guerra i la invasió de l’Irac fins a la victòria del president Obama. ‘Llibertat’ capta d’una manera tragicòmica les temptacions i els límits de la llibertat: l’emoció de les pulsions adolescents, els ideals traïts a l’edat madura i el pes aclaparador de l’imperi.
Exercir la llibertat no sempre vol dir atènyer la felicitat. Cadascun dels membres de la família Berglund prova de construir un futur feliç, però les decisions que fan són sempre el resultat d’un dilema entre allò que els dicta el cor i allò que els dicta la raó. I, al final, aquest és el tema de la novel·la: aquesta gran batalla i les conseqüències de les pròpies eleccions, tant per a l’individu com per l’impacte sobre les llibertats de cadascú, segons l’autor.
En aquest context, els Estats Units són un personatge més de la novel·la. Són els Estats Units de la guerra de l’Irac, obsedits per ser lliures i amargats perquè no hi reïxen i perquè la llibertat no els dóna la felicitat. La política de l’administració Bush també afecta la família Berglund, com qualssevol famílies americanes, segons Franzen. Ningú, ni d’esquerres ni de dretes, no se salva en aquesta novel·la: quan s’acaba la bombolla immobiliària, Bush deixa el poder i guanya Obama, criticat durament per una de les veïnes dels Berglund, que forma part del moviment conservador, el Tea Party.
Jonathan Franzen va néixer l’any 1959 a Western Srpings (Illinois) i va créixer en un suburbi de St. Louis. L’any 1988 va publicar la seva novel·la ‘Ciutat 27’, i el 1992 ‘Strong Motion’. És autor de ‘Les correccions’ (Columna, 2002), obra amb la qual va guanyar l’any 2001 el National Book Award i va assolir un èxit aclaparador, amb gairebé tres milions de llibres venuts a tot el món. Anteriorment, la revista The New Yorker ja l’havia seleccionat entre els vint autors del segle XXI. Franzen és el primer autor que ha aparegut a la portada de la revista Time des que ho va fer Stephen King l’any 2000. Viu a Nova York i a Santa Cruz, Califòrnia i forma part de la Lliga per la Conservació de l’Ocell Americà.
‘Llibertat’ va sortir ara fa un any als Estats Units i no ha parat de rebre elogis de la crítica. Unes mostres. La primera:
‘La raó per alabar-lo (Franzen) no és que estigui fent alguna cosa nova, sinó que està fent una cosa antiga, suposadament morta, i ho està fent d’una manera brillant. ‘Llibertat’ demana un lloc al costat de les grans fites dels seus predecessors, no dels seus contemporanis; hauria d’estar a la mateixa lleixa que Rabbit de John Updike, La foguera de les vanitats de Tom Wolfe i La pastoral americana de Philip Roth. Aquesta és la primera Gran Novel·la Americana de l’era post-Obama» (Benjamin Secher, Daily Telegraph’.
La segona:
‘La nova novel·la de Jonathan Franzen, ‘Llibertat’, igual que la seva novel·la anterior, Les correccions, és una obra mestra de la ficció americana… Llibertat és una obra encara més rica i més profunda: menys brillant en la seva superfície però més segura en el seu mètode. Com totes les grans novel·les, ‘Llibertat’ no només narra una història fascinant. Il·lumina gràcies al resplendor constant de la intel·ligència moral del seu autor el món que crèiem conèixer. (Sam Tanenhaus, The New York Times Book Review)’.
La terecera:
‘Com necessitàvem la saviesa pausada i passada de moda de Jonathan Franzen precisament en aquests moments… L’atrafegat dia a dia dels mitjans de comunicació desconfia d’allò que ens ofereix la millor ficció: complexitat, reflexió, una exploració de la manera com les grans tendències influencien les petites vides, sense capçaleres explosives ni conclusions fàcils. Però per a aquells que saben apreciar les coses importants, novel·les tan poc habituals com Llibertat, i d’aquesta qualitat, que ens donen notícies que segueixen sent notícies, s’han de valorar com si es tractessin d’un tresor. (Independent)’
