Lectures d’estiu: ‘Albada a Lisboa’

  • Intriga, erotisme i política a Lisboa · En parlem amb l'autor, Lluís Busquets Grabulosa

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
M. S.
20.07.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Albada a Lisboa‘ (Alisis) és una novel·la d’estiu, eròtica i política, segons descriu l’autor, Lluís Busquets i Grabulosa (bloc). De fet, és això i molt més, perquè s’endinsa en diferents contextos, com el de la Revolució dels Clavells portuguesa, per tractar l’horitzó d’independència a Catalunya; o en el context de la filosofia per qüestionar des de la reflexió teòrica (i pràctica) conceptes com el de felicitat. A més, té la peculiaritat que l’autor ha assajat un estil diferent al de les altres novel·les que havia escrit (‘Última notícia de Jesús el Natzarè’, ‘El testament de Moisès’ o ‘Carta al Papa’); ‘aquesta és més intensa i menys extensa’, diu Busquets.

En la novel·la hi conviu una part de ‘divertimento’ i una part eròtica ben marcada. Alhora, el narrador protagonista és un professor de filosofia que es planteja tot el que li passa des d’aquesta disciplina. 

Busquets i Grabulosa situa la novel·la en un passat recent, l’any 2008, tocant a Nadal. En aquell temps, la Generalitat havia creat una comissió anomenada ‘Horitzó 2014’, que tenia l’objectiu d’entrar en contacte amb personalitats d’arreu del món, com Nelson Mandela i Vaklav Havel, significades pel treball de recuperació de les llibertats, per conscienciar-los sobre el dret de Catalunya a esdevenir un estat independent. Aquesta comissió encomana al narrador (un professor de filosofia que es dedica a escriure discursos per a consellers del govern de la Generalitat), que contacti amb Otelo Saraiva de Carvalho, el militar  responsable d’acabar amb quaranta-vuit anys de dictadura portuguesa i de fer la revolució consegüent, la Revolució dels Clavells.

El protagonista viatja amb la família (dona i fill) a Lisboa per a passar-hi tres dies. L’objectiu: parlar amb Saraiva i també intentar que li publiquin una correspondència inèdita entre Josep Fontanella i el Duc de Bragança, després Joan IV de Portugal, arran del Tractat de Westfàlia del 1648, que va acabar amb la Guerra dels Trenta Anys. Però les situacions tenses i imprevistes no deixaran de succeir-se, especialment una del tot inesperada: el narrador es troba a l’hotel una ex-amant que li provoca un gran destarotament. ‘La novel·la planteja el laberint en el qual està ficat el narrador i com troba la manera de sortir-se’n.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any