Josep Comajoan: ‘Amb un 8 a 5 no n’hi ha prou, ni de bon tros, per a Vila d’Abadal’

  • El periodista vigatà comenta l'augment de PxC a Vic i la insòlita actitud del batlle · Proposa una unió de forces sobiranistes

VilaWeb
Redacció
24.05.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

CiU va baixar el 2007 a 8 regidors i es va veure obligada a fer el ‘Pacte Vic’ amb PSC (4 regidors), ERC (2) i ICV (1), però al cap de poc els ecosocialistes se’n van desentendre. Aïllant la PxC de Josep Anglada, segona força del consistori vigatà, amb 4 regidors, li donaven pràcticament l’exclusivitat de l’oposició. Fa quatre anys, doncs, va començar la pugna amb la xenofòbia i el racisme que es va acabar diumenge.

El ‘Tots contra Anglada’ havia d’acabar forçosament, segons el guió mai escrit del ‘Pacte Vic’, amb una recuperació del vot de CiU, amb PSC i ERC amortitzant el pacte en la mesura que els ho permetés un govern de coalició en què el gran sempre acaba fagocitant els petits i, especialment, amb el retrocés d’una PxC, amb la qual el govern anterior, presidit pel democristià Jacint Codina, es considerava que havia estat massa condescendent.

L’alcalde actual, Josep Maria Vila d’Abadal, va jugar fort en una entrevista a ‘El 9 Nou’ el dia que començava la campanya: ‘Si Anglada no baixés de regidors, m’ho plantejaria, de continuar com a alcalde.’ Entre les virtuts i els defectes de Vila d’Abadal, un alcalde a cavall dels segles XIX i XXI, descendent directe del Cavaller de Vidrà de les carlinades vuit-centesques, convençut que Vic és cridada a ser el ‘rebost de la catalanitat’, hi ha la de dir sempre allò pensa, encara que potser no sempre pensi ben bé què diu. El cas és que ho va dir i a mesura que avançava la campanya s’anava afermant en la tesi que, si Anglada no retrocedia, seria un fracàs personal.

Sigui com sigui, la pugna es va acabar diumenge al vespre amb CiU ancorada en els 8 regidors, el PSC ensorrant-se, cosa mai vista, fins a 2 regidors, ERC no superant el sostre a la baixa dels 2 regidors i la PxC escalant als 5. Vila d’Abadal va abandonar trist, molt trist, i d’hora, molt d’hora, la seu de CiU de Vic, després d’adreçar unes paraules d’encara no un minut a la militància: ‘A Vic no hem guanyat, claríssimament no hem guanyat, perquè la PxC ha pujat.’ Amb el 8 a 5 no n’hi ha prou, ni de bon tros, per a Vila d’Abadal per a redimir el resultat de fa quatre anys i la feina feta durant el mandat, en el primer govern de coalició des del 1979. I ara, encara sense obrir la boca en públic, s’ha agafat una setmana de vacances per reflexionar. I és que dilluns, a Vic, més d’un deia irònicament que era l’autèntic ‘dia de reflexió’.

En què ha fallat el tripartit vigatà que Anglada hagi guanyat un regidor, tot i que, també és veritat, poc més d’un centenar de vots? Segurament que en poc o gens. I és que si països com Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Àustria, els Països Baixos o Suïssa (compte amb el pedigrí democràtic d’aquestes nacions!) l’ultradreta xenòfoba i racista va en augment, per què Vic, Osona i Catalunya havia de ser diferent? En tot cas, la temptativa de Vila d’Abadal d’utilitzar la polèmica del padró de tallafoc ha resultat inútil. I és que com li agrada de dir a Anglada, citant el seu admirat Le Pen, el votant, entre l’original i la còpia, acaba escollint sempre l’original

Quin panorama s’imposa ara, si Vila d’Abadal torna de vacances amb el complex d’inferioritat superat? Primer de tot, amb el PSC pràcticament arrossegant-se per terra, perdut per molts anys el somni de guarnir una majoria alternativa d’esquerres, potser per a estudiar una possible majoria sobiranista? CUP, ERC i SI junts sumen 3.725 vots, 732 més que no pas la PxC, i se situarien, sense l’eterna divisió de l’independentisme, en una claríssima segona posició, aquesta sí alternativa de l’status que semblava inamovible de la majoria convergent. Afegint-hi, doncs, el sobiranisme light de CDC i l’humanisme democristià d’UDC, seria possible de començar a bastir un sobiranisme social que també pogués marcar el camí de la reflexió –sí, molta més que no pas la que alguns vigatans van fer dissabte.

 

Josep Comajoan, periodista, director adjunt del 9Nou

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any