02.04.2011 - 18:15
Un mes i mig després de la multitudinària manifestació a Bilbao en favor de la legalització de Sortu, el nou partit de l’esquerra abertzale, els carrers de la ciutat basca s’han tornat a omplir avui des de les 17.30 de manifestants amb el mateix clam. Les formacions que van signar l’Acord de Gernika el setembre passat (Eusko Alkartasuna, Alternatiba, Aralar i l’esquerra abertzale, a més de l’entitat Lokarri) s’han tornat a mobilitzar, en aquest cas arran de la decisió del Tribunal Suprem espanyol d’impedir la inscripció de Sortu com a partit polític. Pels convocants, ‘l’estat espanyol vol fer fracassar el procés de pau i de normalització política obert a Euskal Herria’.
La decisió del Suprem, consideren, demostra ‘el menyspreu de l’estat espanyol pels drets civils i polítics més elementals de la ciutadania basca’ i ‘l’escassa maduresa democràtica’ espanyola.
El Tribunal Suprem espanyol va negar el 23 de març la inscripció de Sortu al registre de partits polítics. La decisió no fou pas unànime: tres magistrats dels setze del tribunal s’oposen a la sentència i, a més, van presentar vots particulars. Els advocats de l’esquerra abertzale poden recórrer al Tribunal Constitucional, però Sortu difícilment serà a temps de presentar llistes per a les eleccions municipals del 22 de maig.
Els magistrats de la Sala Especial del Suprem van adoptar la decisió després de deu hores de deliberacions i de dos dies de vistes, en què van escoltar els arguments de la fiscalia, l’advocat de l’estat i la defensa.
El fiscal general de l’estat, Cándido Conde-Pumpido, va presentar una demanda del govern espanyol contra la formació independentista basca. Segons els advocats de l’estat, Sortu és un instrument d’ETA i no s’ajusta a la condemna explícita de la violència que proclamen els estatuts del partit.
Sortu va registrar el partit el 9 de febrer al Ministeri d’Interior espanyol, després de presentar públicament els estatuts. En aquests estatuts la formació deplora la violència amb finalitats polítiques, incloent-hi explícitament la d’ETA. ‘S’hi repudia la violència, i concretament l’ús de la violència i de l’amenaça amb una finalitat política, i això inclou la violència d’ETA, si hi fos, en qualssevol manifestacions que tingui’, va declarar el dirigent abertzale Rufi Etxeberria. Tant el PNB com Eusko Alkartasuna van demanar que no s’obstaculitzés la legalització del partit. El PSOE, tot i admetre avenços i aplaudir el repudi explícit de la violència, va limitar-se a dir que la legalització del partit era cosa del govern espanyol i dels tribunals.
