27.03.2011 - 06:00
‘Les bodes del diable‘ és una novel·la d’aventures situada a l’època medieval, a Catalunya i a la Mediterrània, entre Jaume I i Pere el Gran, època on es van posar les arrels de la Catalunya actual, de la gran Catalunya. Dos comerciants es disputen un amor. Transcórrer pel nord d’Àfrica fins a Egipte, i per la banda de França i Roma. És una novel·la moguda, que vol emocionar i entretenir el lector, i és una novel·la completament diferent del que havia fet fins ara’. Així s’expressa Pau Faner (vídeo), autor de ‘Les bodes del diable’ (Proa), que ha canviat el realisme màgic per la novel·la d’aventures amb fòrmules i llargària (734 pàgines) de best-seller.
El també escriptor Isidre Grau, encarregat de presentar l’obra, ha destacat la gran profusió de detalls que aporta Faner a la novel·la, i també les grans descripcions que fa, sense aturar mai l’acció, que se centra en una amenaça a la Mediterrània. ‘És una novel·la d’aventures tan en intenció com en extensió i en el ritme’, diu Grau.
Una raresa
‘Les bodes del diable’ és una raresa en el panorama literari català i també és una raresa en la trajectòria literària de Pau Faner (Ciutadella de Menorca, 1949), autor de novel·les preses pel realisme màgic com ‘L’arcàngel’ (Premi Ciutat de Palma, 1974), ‘Un regne per a mi’ (Premi Sant Jordi, 1976), ‘Fins al cel’ (Premi Josep Pla, 1983), ‘Moro de rei ‘ (Premi Ramon Llull, 1988), ‘Mal camí i bon senyor'(Premi Sant Joan, 1992). El canvi de rumb, cap al format de ‘best-seller’, es deu a la motivació següent: ‘Un amic que no llegeix mai res, diu Faner, s’ha llegit aquest llibre. Tot, fins al final. És el que volia aconseguir, que fos un llibre que no es pogués deixar.’ Continua l’autor: ‘És una novel·la compacte, d’aventures, d’intriga, que malgrat ser llarga, es llegeix com si fos curta. La veritat és que estava cansat que la gent es llegís els meus llibres a mitges.’
Faner va enviar la novel·la a l’editor de Proa, Josep Lluch, amb pseudònim. D’aquesta manera, volia assegurar-se que es publicaria pels mèrits propis del llibre. Lluch no es va imaginar mai que darrera ‘Les bodes del diable’ hi havia Pau Faner. Més aviat pensava que es tractava d’un periodista de certa edat amb molt d’ofici, que s’havia passat a la novel·la, ha reconegut. Perquè de seguida es va adonar que no podia ser un principiant, perquè havia fet un esforç per fer una escriptura planera però gens descuidada: ‘És una llengua funcional però expressiva, que té sabor’, diu Lluch. El fet és que li va agradar i que es va deccidir a apostar pel llibre, fos qui fos l’autor. No va ser fins el dia de la signatura del contracte que Josep Lluch no va saber que darrera el pseudònim s’hi amagava Pau Faner.
