13.01.2011 - 20:00
En la tasca de director convidat de VilaWeb, l’escriptor Joan-Lluís Lluís s’ha significat per la voluntat d’aportar serenitat a l’edició del diari. Ha demanat més reflexió sobre els temes tractats i ha volgut presentar la serenitat d’una manera gràfica, inundant de roselles la portada de VilaWeb: un camp de roselles oxigenador, alegre i tranquil. Perquè Lluís creu que els avenços tecnològics podien imposar el deure moral d’estar al cas de què passa a mesura que passa i de creure que la rapidesa és un element consubstancial de l’ésser ciutadà del segle XXI. Com a antídot, defensa la lentitud. De la lentitud, també n’hem parlat amb l’artista plàstic i poeta Perejaume i amb el restaurador Alfons Bach, vinculat al moviment Slow Food.
La revolta de les roselles
L’escriptor Joan-Lluís Lluís ha començat una revolta personal, modesta i discreta, contra la dictadura de la rapidesa.
‘És improbable que VilaWeb faci un dia el seu tema de portada amb l’eclosió de la primera rosella de l’any. I, si VilaWeb no ho fa, menys ho faran la gran majoria de mitjans de comunicació de gran consum. A mi, amb tot, un camp de roselles sota el cel de maig m’interessa, m’atreu i em commou bastant més que no moltes de les notícies, bones o dolentes, abocades segon rere segon per la incessant i tonitruant rierada informativa mundial.’
‘Podria ser que la informació pogués matar la informació? Els avenços tecnològics condicionen la consciència dels ciutadans, perquè indueixen una mena de deure moral de seguir-ne el ritme i, per tant, d’estar al cas de què passa a mesura que passa. Aquest condicionament ens obliga a creure que la rapidesa és un element consubstancial de l’ésser ciutadà del segle XXI. Marc Aureli deia que qui no sap callar no sap parlar; de la mateixa manera, potser qui no sap escoltar el silenci no sap escoltar.’
‘Fa un parell d’anys que he iniciat la meva revolta personal, modesta i discreta contra la dictadura de la rapidesa. En el marc de la informació, aquesta revolta m’ha dut a allunyar-me de la televisió, a apagar la ràdio, a fullejar diaris només quan trobo a faltar el tacte del paper, a tractar internet com un amic llunyà… I a confiar en els humans per tornar al primer mitjà de comunicació de la història: el boca a orella. No passa res important que no acabi sabent i la resta, allò que no sé, ho regalo a qui vulgui en canvi del gran regal de la lentitud i del silenci.’
Corregir el consum de temps per guanyar espai
Perejaume, artista plàstic i poeta, relaciona el concepte de lentitud amb el temps i amb la creació.
‘Valorar la lentitud o la velocitat sense posar-les en relació amb cap més concepte no té sentit, perquè lentitud i velocitat entre si es regulen, per això no les podem ponderar. Ara, en la narració del temps, sí que ens adonem que en algunes èpoques es fixa més atenció en la lentitud i en algunes altres pesa més la velocitat. Com que tots dos conceptes van lligats al temps, sí que es pot dir que en la modernitat el temps és un valor en alça i que ha guanyat importància en detriment de l’espai. Hem de consumir espai per estalviar temps. I potser sí que ara caldria consumir més temps per estalviar espai.’
‘Si posem el cas de Bracons, amb el túnel guanyes temps, però el relleu en resulta completament afectat i malmets l’espai vital acumulat. Potser sí que hem de corregir el consum del temps en favor de l’espai.’
‘Per una altra banda, si posem la lentitud i la velocitat en relació amb la creació, et diria que juguem amb tots dos factors: quan pinto a vegades faig un traç minuciós i a vegades el gest és atròfic per aconseguir un traç inesperat, que és rapidíssim. I ho fem amb punyeteria, perquè les avantguardes ens ho han ensenyat. En poesia també accelerem i alentim el temps constantment. Són les il·luminacions. Són les metàfores, que devasten molt de territori en un instant. I quan llegeixes, el temps varia contínuament.’
La lentitud fa salut
El restaurant Mam i Teca d’Alfons Bach, situat al barri del Raval de Barcelona, ha estat durant molts anys l’únic restaurant Km 0 del moviment Slow Food que hi havia a la ciutat.
‘La lentitud no sols afavoreix una vida més sana, sinó també més humana. És artificial passar el dia corrent. Un restaurant que participi en el moviment Slow Food no vol pas dir que vagi lent a servir el dinar. Slow Food es contraposa a Fast Food. Als països de la Mediterrània els àpats són un acte social. Això vol dir que cal tenir un temps per a menjar bé, per a gaudir del menjar i de la companyia. El moviment Slow és ple de sentit comú: propugna els productes ecològics, que ni ens contaminen ni contaminen la terra, i els productes de proximitat, que eviten una despesa de combustible innecessària i d’emissions de CO2, alhora que potencia l’economia més pròxima.’
‘Fa set anys que vaig obrir el restaurant. Llavors ja havia assumit els principis de Slow Food sense conèixer el moviment. Des dels anys 1970 que estava vinculat a moviments ecologistes. I fins enguany he tingut l’únic establiment Km 0 de Barcelona.’
