26.02.2010 - 00:46
Dilluns, 1 de març, començarà el curs ‘Els periodistes i la web 2.0’, dirigit pel director de VilaWeb, Vicent Partal. Aquest curs vol ser una oportunitat per a reflexionar en profunditat sobre el món canviant de la comunicació 2.0., amb el propòsit d’oferir eines de coneixement a periodistes, comunicadors i dinamitzadors socials que els permetin de ser més hàbils i eficaços.
—Per què VilaWeb fa aquests cursos?
—És una manera de transmetre a la societat el coneixement acumulat durant quinze anys. VilaWeb ha obert molts camins, ha estat un espai determinant de la internet catalana i de l’espai de comunicació, i ens sembla que en aquest moment és bo de fer una recapitulació i de compartir socialment tot allò que hem après en tots aquests anys. Ben sovint ens demanen que expliquem com ho hem fet, tot això, i què en pensem, dels canvis del món de la comunicació, i ara la nova redacció ens brinda una oportunitat de fer-ho d’una manera coherent i estructurada. Tenim la possibilitat de fer-ho i volem que la redacció siga un espai i un punt d’intercanvi oberts a la gent.
—Quin buit voleu omplir des de VilaWeb?
—Uns quants. D’una banda, les universitats ofereixen formació als futurs periodistes, però sovint és una informació molt teòrica, especialment en un món tan canviant. D’una altra, les noves tècniques no interessen els periodistes i prou. La comunicació és cada dia més necessària: a les organitzacions, a les empreses, a les institucions. Aspirem a ser complementaris i a aprofundir especialment en la manera com la tecnologia canvia la comunicació, obre nous espais, nous problemes, i revoluciona les pràctiques tant dels informadors com dels informats. Avui necessitem mitjans més rigorosos que mai, però també lectors que sàpiguen llegir millor que mai i críticament els mitjans. Els canvis que ha imposat internet són enormes i volem parlar-ne amb el màxim rigor però també amb la màxima llibertat.
—El periodista digital necessita una preparació especial?
—Hi ha tècniques que ha de conèixer millor, però sobretot allò que necessita és una determinada actitud davant les coses. En aquest sentit, paradoxalment, el periodisme digital es troba en condicions de recuperar algunes de les millors tradicions del periodisme català. Però és evident que el periodista digital ha de saber com funcionen algunes eines essencials per a moure’s per internet. I aquesta casa pot ser un lloc ideal per a parlar-ne, per a tocar-les, per a posar-se en marxa.
—Aquests cursos es fan pensant en els periodistes o en un públic més general?
—Una de les coses que hem après de manera més categòrica és que la informació (i l’opinió encara més!) ja no és reservada als periodistes. Avui tothom pot emetre, i qualsevol organització, empresa o col·lectiu és, de fet, un mitjà de comunicació ‘per se’. Per tant, no pensem únicament en els periodistes. Farem cursos de tota mena, alguns de més especialitzats i alguns de més generals, però aspirem a obrir les portes a tothom qui vulgui saber com es comunica avui, a les acaballes de la primera dècada del segle XXI.
—La tria dels dos primers cursos té una marcada orientació tecnològica: Twitter i periodisme 2.0
—Sí. És un dels terrenys on ens podem distingir de forma més clara. Però no ens tancarem en una classe de matèries. Ara, d’entrada, volíem fer una mostra de com ens agradaria funcionar. Amb un curs breu, d’intervenció, i un d’extens, de consolidació. També farem cursos en col·laboració amb algunes organitzacions i som oberts a fer fins i tot cursos a mida, si ningú ens en demana.
—Perquè aquests dos formats de curs?
—El curs sobre els canvis que la web 2.0 fomenta en el món de la comunicació és, per nosaltres, un curs diguem-ne central, que podríem repetir, bo i adaptat, cada any. El curs extens permet una reflexió en profunditat, ens brinda temps per a aprendre i per a consolidar els coneixements d’una manera molt intensa.
En aquesta primera convocatòria és molt interessant de veure quina gent s’hi ha interessat: des d’estudiants de periodisme que acaben la carrera a professionals en actiu que volen reciclar-se o a gent de camps com ara gabinets de comunicació que s’adonen que tot això canvia molt de pressa i que necessiten veure clarament com adaptar-s’hi. Tots tenen en comú la voluntat d’entendre els grans canvis que tots sabem que afecten el món de la comunicació i creuen, supose, que la nostra experiència els ajudarà a arribar-hi.
A costat d’això, el curs de tres sessions sobre el Twitter, que dirigeix Oriol Lladó, i que ja ha començat, és un curs d’intervenció. Igual de profund en la proposta, però adreçat a gent que vol saber què és això i què pot fer-hi i què pot fer-ne. Més pràctic encara, com si diguéssem…
—En fareu més, d’aquests cursos pràctics?
—D’aquests més pràctics, en volem fer en formats molt diversos, especialment en aquelles àrees que es transformen més ràpidament. Per exemple, és evident que el vídeo per internet és un gran camp en creixement. Avui ningú no dubta que la televisió, com l’hem entesa fins ara, fa crisi i que una cosa nova emergeix des de la xarxa. Nosaltres vam ser els primers a posar en marxa una televisió IP en aquest país i per tant podem parlar, no solament des de la teoria, sinó també des de l’experiència. Ho farem en un curs futur sobre Final Cut Pro o sobre els formats de la informació amb vídeo a internet, per exemple.
(Si teniu interès a participar-hi, podeu demanar més informació al telèfon 93 442 64 39.)
