Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  11.12.2009  21:00

Autor/s: M. S.

El Sant Jordi més provocador

El periodista Xavier Bosch guanya el Premi Sant Jordi amb una novel·la de títol inquietant, 'Se sabrà tot'

Men?ame
 

La Nit de les Lletres Catalanes, convocada per Òmnium Cultural, ha destacat amb el Premi Sant Jordi 'Se sabrà tot' de Xavier Bosch; el Premi Carles Riba de Poesia ha estat per al veterà Carles Camps Mundó, per 'La mort i la paraula'; el Premi Mercè Rodoreda de contes, l'ha guanyat l'escriptora i traductora Monika Zgustová amb 'Contes de la lluna absent'. El finalista del Premi Sant Jordi ha estat el debutant Albert Llimós, per 'Temps de boira'. Gabriel Janer Manila s'ha endut el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb una obra llargament treballada, 'He jugat amb els llops', i el jove Carles Sala ha obtingut el Josep M. Folch i Torres de novel·la per a nois i noies amb 'Cornelius i el rebost dels impossibles'.

El periodisme, un ofici amenaçat

Més d'un s'inquietarà quan sàpiga que Xavier Bosch ha guanyat el Sant Jordi amb una novel·la protagonitzada pel director d'un diari que topa amb el seu editor i acaba dimitint. Fa un any i un mes Bosch va deixar de mala manera la direcció del diari Avui. Els paral·lelismes de la novel·la amb els de la seva peripècia personal s'imposen. Ell diu que és una novel·la, però que, és clar, no l'hauria escrita mai, si no hagués passat per la direcció de l'Avui. N'hauria escrit una altra. També diu que no s'identifica amb el protagonista, Dani Santana, i que no ha escrit el llibre per venjança: 'Per venjança no, no..., no...', repeteix mentre esbossa un somriure. Però el cas és que la guspira del llibre, segons que ha explicat, li va saltar el mateix dia que deixava el diari.

El títol de 'Se sabrà tot' sorgeix d'unes frases que va escriure el periodista Lluís Foix, que fan de frontispici: 'Queda el consol que la història tot ho dirà. Se sabrà tot.'

La història se situa entre el 2005 i el 2007, en una Barcelona de degradació creixent, moral i física. La primera frase del llibre fa: 'El càrrec em va durar com unes sabates.' I segons Xavier Bosch,' el tema de la novel·la és la manca de llibertat. Especialment, la manca de llibertat d'un ofici amenaçat, que és el periodisme. Tenim la veritat emmanillada i la realitat segrestada.' I glossa: 'Si en Perry Mason va fer que molts joves volguessin ser advocats, i Lou Grant va donar molts periodistes, ja us puc dir que el meu llibre no en farà cap, de periodista. Ara, tampoc no farà perdre lectors als diaris.'

Bosch s'ha arribat a espantar de la mà de fets que apareixen al llibre i que han resultat ser prediccions: 'El dia que acabava la novel·la els mossos entraven al Palau de la Música i s'emportaven en Fèlix Millet. Hi ha casualitats com ara que dibuixo un personatge que es diu Franquesa que acaba dimitint per corrupció abans de les eleccions municipals, i fa quatre dies Joan Franquesa, vice-president del Barça, també dimitia, abans de les eleccions a la presidència del club. De casualitats d'aquestes, me n'han passades un munt.'

Segons Laura Borràs, membre del jurat, és una novel·la trepidant amb tots els ingredients per a captivar el lector. Relata la trajectòria del director d'un diari que vol fer de periodista i com xoca amb l'editor, que fa d'empresari i que és un especulador immobiliari, embolicat amb més corrupteles. Apareixen les bambolines del món de la comunicació, de com els diaris amplifiquen les inquietuds de la gent, de qui és qui i de qui juga a fer què.... És una història de lluita entre ètica i poder. També s'hi desenvolupa una segona trama, una història de dos immigrants que van a parar al barri del Raval, dos joves musulmans subjugats per un oncle molt dependent d'un imam.

De la provocació a la profunditat


El Premi Carles Riba és tota una altra cosa: Carles Camps Mundó se submergeix en l'aventura del llenguatge i del dolor en el seu recull 'La mort i la paraula'. Explica: 'Jo diria que la mort i la paraula són el 'leitmotiv' de tota la meva obra poètica. La meva poesia és, bàsicament, un treball sobre el llenguatge, com sigui que, per mi, l'aventura del llenguatge és l'aventura fonamental de la poesia. Tendeix a ser una poesia de caràcter filosòfic, metafísica, però no religiosa. Tinc una relació de Sísif amb la poesia, de pujar amunt i de rodolar avall i de tornar amunt... És la vida del poeta.' Continua: 'M'agrada posar el llenguatge al límit de les possibilitats expressives. I sempre hi ha el dolor de fons, perquè la relació amb el llenguatge és sempre conflictiva. Sovint descobreixes coses que no t'agradaria saber. Però expressar el dolor també gratifica.'

'Quan vaig acabar el meu llibre anterior, 'En nom de la paraula', em vaig trobar buit (sempre tens aquesta sensació quan acabes un llibre) i vaig començar a escriure poemes nous, especulant sobre els meus temes de sempre: l'envelliment, la decrepitud, la mort. La mort en el sentit de la no-paraula. El dir per què puc dir perquè després hauré de deixar de dir... I en aquest procés el discurs va ser traspassat per l'experiència de la malaltia: em van trobar un càncer. I de moment ho puc explicar. Però quan t'ho diuen t'espantes, et desanimes. I el cos central de 'La mort i la paraula' és sobre això, que no s'escapa de l'especulació, de la relació amb una cosa estranya dins meu que si no es combat se t'emporta.'

Víctima de la història, víctima de si mateix


Dotze relats i quatre cròniques són les peces que formen 'Contes de la lluna absent' de Monika Zgustová, Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions. L'escriptora i traductora txeca ha explicat que són relats que tenen en comú 'que parlo de gent anònima, de l'home que pots tenir de veí en un restaurant. Moltes d'aquestes històries són reals, com la d'una professora de literatura russa que vaig tenir als Estats Units que em feia la vida impossible, a mi i a tothom. A les novel·les, hi exposo l'home i la dona com a víctimes de la història; en canvi, en els contes són víctimes de si mateixos i dels altres. Per mi, el conte no és una forma èpica, sinó que explica un moment de la vida que es pot girar cap al bé o cap el mal. I les quatre cròniques del final, de fet són contes també, però són autobiogràfics.'

Marcat per Madame Bovary

El finalista del Premi Sant Jordi és un autor novell, Albert Llimós, que ha escrit la història d'una dona, la Teresa, de com aprèn a viure sobre el rerefons de la història del segle XX, de la Dictadura de Primo de Rivera fins a l'arribada de la democràcia. 'Temps de boira' és un títol provisional. Llimós volia escriure una novel·la protagonitzada per una dona des de l'adolescència, després de llegir 'Madame Bovary'.

Men?ame