27.01.2009 - 06:00
En recordança del setantè aniversari de la invasió de Barcelona per les tropes de Franco i del començament de l’exili, la Comissió de la Dignitat va dur a terme, ahir al vespre, la segona Nit de la Memòria. Entre més coses, va reivindicar tres figures que van tenir un paper important en la resistència antifranquista: l’historiador Josep Benet, el mecenes cultural Ermengol Passola (vegeu-ne aquesta entrevista) i el poeta Joan Brossa.També va homenatjar Gonçal Reparàs, un geògraf castellà establert a Barcelona, víctima de l’espoli.
En el transcurs de la Nit de la Memòria, presentada per l’actriu Carme Sansa, es van lliurar els premis de la Dignitat a Montserrat Armengou i Ricard Belis, per haver contribuït a la recuperació de la memòria; a l’artista Francesc Torres, per l’obra ‘Fosca és l’habitació on dormim’; a la Comissió del Centenari de l’Estelada, per l’èxit del Centenari del 2008; i a la Xarxa d’Entitats, per la tasca de recuperació de les quatre columnes de Montjuïc.
Demanen que s’anul·li el procés a Lluís Companys
Deu associacions i vint-i-cinc artistes, historiadors i personalitats condecorats amb la Creu de Sant Jordi van aprofitar l’acte per demanar al president del govern, José Montilla, una entrevista. La idea és de proposar-li personalment ‘accions decidides’ perquè s’anul·li el procés al president Lluís Companys i Jover, ha explicat el portaveu de la Comissió per la Dignitat, Pep Cruanyes.
Els signataris d’aquesta iniciativa, investits amb la Creu de Sant Jordi, són Montserrat Abelló i Soler, Moisès Broggi, Francesc Casares, Neus Català, Isabel Steva ‘Colita’, Jordi Dauder, Carles Duarte i Montserrat, Henry Ettinghausen, Núria Feliu, Josep Fontana, Avel·lí Ibáñez i Sensarrich, Lluís Martí Bielsa, August Gil Matamala, Joan Guinjoan, Jordi Mir i Parache, Josep Oriol Panyella i Cortes, Rosa Regàs, Marina Rossell, Teresa Rovira i Comes, Carme Sansa, Jordi Soler Galí ‘Toti Soler’, Toni Strubell i Trueta, Josep Termes, Ricard Torrents i Montserrat Trueta. També el signa Jordi Carbonell, Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
Setanta anys sense papers
Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió, ha dit a VilaWeb que l’estat espanyol encara no havia restituït uns dos milions de documents espoliats. ‘El procés de digitalització és molt lent, però esperem que la devolució es completi enguany.’ Cruanyes calcula que els franquistes es van endur del Principat unes cent seixanta tones de documents, la majoria dels quals foren destruïts: ‘Potser tornaran un deu per cent de tots els requisats’, diu. Del País Valencià, estima, n’arrabassaren unes noranta tones, també en gran part destruïdes.
La devolució de documents hauria de començar aviat: el govern espanyol va publicar, no fa gaire, un decret ordenant-la. Els particulars valencians que vulguin reclamar-los s’han d’adreçar a la Generalitat.
Enllaços
VilaWeb: Setanta anys de l’ocupació franquista (26-1-2009).
Webs a Nosaltres.cat: Recuperació de la memòria històrica.
Diari de l’Escola: L’exili de 1939.
