09.10.2008 - 06:00
Julià de Jòdar (Badalona, 1942), Premi Sant Jordi 2005 per ‘El metall impur’ (que tanca la trilogia ‘L’atzar i les ombres’), acaba de publicar ‘Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres?’ (Proa), que es pot llegir com una novel·la i com un conjunt de relats entrelligats. El protagonista, arran de la mort de la seva mare, es capbussa en els records, plens de malsons. Us oferim un vídeo en què de Jòdar llegeix un fragment de l’obra.D’entrada, Julià de Jòdar ha desmentit que ‘Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres?’ fos una novel·la autobiogràfica escrita arran de la mort de la seva mare, com han dit alguns mitjans. Ben lluny d’això, sa mare és viva i el llibre no té cap mena de pretensió memorialística. De Jòdar repeteix que cap dels seus llibres no parla d’ell, i que ell no és pas Gabriel Caballero, el protagonista de ‘El metall impur’ i de la trilogia. ‘Ara, el protagonista d’aquest llibre podria ser Gabriel Caballero, quan al final de ‘El metall impur’ és a punt de morir-se de càncer a l’hospital de Sant Pau. Els relats del ‘Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres?’, els podria haver escrits uns quants mesos abans de morir-se. Des del punt de vista literari seria perfectament coherent.’
Continua: ‘En aquest volum, hi apareixen persones que he conegut i fets que he viscut, però que converteixo en recursos propis per a explicar el món. Si hi ha res de mi, és la voluntat de burxar per trobar la veritat més profunda, que ja sabem que és una comesa impossible. És la recerca de la sinceritat d’un mateix. En aquest sentit, m’he plantejat un cert cop de puny al fetge del lector, perquè la recerca de la veritat, que vol dir eliminar la impostura, ens obliga a una interpretació nova de la realitat, més enllà de la que fan els mitjans o la que fem nosaltres, segons l’educació rebuda.’ I, sentencia: ‘L’afany de la meva literatura en aquest concentrat és d’oferir al lector la possibilitat que vegi que la literatura és una font d’autoconeixement, de gaudi i de compassió.’
Al llibre, hi ha posat estampes infantils i d’adolescència (primera part) i fets que s’esdevenen a la Barcelona contemporània a través de converses, situacions agafades al vol…, fets que sovint converteix en malsons (segona part).’
Del llibre, ja n’han aparegut algunes crítiques, totes elogioses, però cap no fa referència a la presència femenina, tret de la mare, la dona, que n’és un element fonamental: ‘A les dones que ensopega el protagonista, els dóna noms exòtics de rius de Mongòlia i de Sibèria (en homenatge a Julien Gracq). El protagonista no té una relació gaire normal amb les dones, sinó difícil, i es morirà sense conèixer-les.’ El final de cada relat acaba amb la frase: ‘I ella era allà…’, que es pot referir a la mare, a la mort i a la dona amb la qual no s’ha entès mai o que l’ha abandonat. ‘Què hi farem, continua de Jòdar, el protagonista no troba la felicitat, perquè tal com mira el món, sempre hi apareixen ombres.’
El llibre pren el títol d’una cançó dels The Rolling Stones, ‘Have you ever seen your mother, baby, standing in the shadow?‘, però no era el títol inicial: ‘El llibre s’havia de dir ‘Viatge a l’hivern’, que és el del relat més llarg. Però té massa connotacions i es podia convertir en un tòpic. Llavors, la meva dona em va suggerir la cançó dels Rolling i vaig pensar que hi havia una concomitància cultural.’
I per tancar: ‘El protagonista selecciona les escenes de la vida quotidiana amb una certa actitud ideològica passada de moda. Perquè potser caldria tornar a rearmar-nos, tornar a fer una literatura més combativa amb vista a allò que vindrà.’
M. S.
Enllaços
Entrevista amb Julià de Jòdar.
Visiteu Escriptors TV.
Julià de Jòdar al Qui és qui.
