24.05.2007 - 06:00
Josep M. Vaqué és el cap de llista de Barcelona x l’autodeterminació, partit que es presenta únicament a la capital catalana, en coalició amb la Federació d’Independents de Catalunya (FIC). El grup, que té prop d’una quarta part de membres d’Estat Català, va constituir-se l’octubre de l’any passat amb el propòsit de recuperar la cultura i la llengua, que considera amenaçada.Vaqué ha pogut observar la pèrdua d’ús del català personalment, amb l’experiència de trenta-quatre anys de professor de música a escolars de primària i secundària, professió que encara exerceix. L’objectiu final del partit és la convocatòria d’un referèndum per la independència. Vaqué creu que, d’ací a vint anys el nostre país pot haver desaparegut del tot, si es consuma el retrocés progressiu del català a les aules.
La número dos de la llista és Maria Teresa Calvet, administrativa de Sants (Barcelona) i integrada al teixit associatiu del barri. El número tres és Frederic Bentachs, ex-membre de Terra Lliure; i Judit Gasull, filòloga, n’és la número quatre.
Català, única llengua oficial
Entre les mesures que proposen, en cas d’arribar a tenir representació a l’Ajuntament de Barcelona, hi ha la d’augmentar els recursos econòmics destinats a les entitats que treballen per la llengua i reglamentar l’ensenyament perquè el català en sigui l’única llengua.
L’experiència política de Vaqué inclou el pas per ERC, partit del qual fou conseller del districte de Sants del 1995 al 1999. Després se’n va donar de baixa perquè va considerar que havia acabat un cicle. Més tard es va incorporar a Estat Català, ‘el partit més antic de Catalunya’, que no es presenta a les municipals, però que té previst de presentar-se a les pròximes eleccions parlamentàries, d’ací a tres anys.
A la imatge inferior, un acte de Barcelona per l’Autodeterminació, en què membres del partit van canviar simbòlicament el nom del carrer Duc de la Victòria, situat al centre de la ciutat, pel de Joan Capri.
(VilaWeb publica cada dia una notícia sobre un partit sense representació parlamentària, que, per aquesta condició, té més difícil la difusió del seu ideari.)
