Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


L'Aplec Internacional de Torí al 'Fes Ta Festa'

L'Aplec Internacional de Torí al 'Fes Ta Festa'

Parlem amb el president d'Adifolk, Joan Gómez, sobre la gran manifestació de la nostra cultura popular a l'estranger

Aquest any l'Aplec Internacional de l'Asociació per la Difusió del Folklore Adifolk es farà a la ciutat piamontesa de Torí. La gran manifestació internacional de la nostra cultura popular i tradicional serà la protagonista de l'entrevista de 'La festa que ve', l'espai que prepara l'Amadeu Carbó. Parlem amb el president d'Adifolk, en Joan Gómez, qui ens donarà tots els detalls de l'aplec i també dels actes previs que organitzen al Castell de Montjuïc.

El programa de cultura popular 'Fes ta festa' es va començar a emetre a Ràdio 4 el 1989. Està presentat per Jesús Ventura i Amadeu Carbó i compta amb diversos col·laboradors que s'encarreguen de seccions molt variades dedicades a la crònica castellera, els refranyer o al món dels gegants entre més.

Especial Joan Amades i Gelats al 'Fes Ta Festa'

Especial Joan Amades i Gelats al 'Fes Ta Festa'

Dijous vinent fa exactament 125 anys del naixement del folklorista

Aquesta setmana el 'Fes Ta Festa' recupera la tertúlia, la conversa distesa, per dedicar la pràctica totalitat del programa a la figura de Joan Amades perquè el 23 de juliol vinent s'escaurà el 125è aniversari del naixement del folklorista. Comptarem amb la presència de tres membres de l'Associació Cultural Joan Amades, que són a la vegada col·laboradors històrics del programa: l'Antoni Serés, que és també el responsable del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, en Gustau Molas, durant molts anys tècnic del Museu Etnològic de Barcelona i el mateix Amadeu Carbó, que és el president de l'entitat.

El programa de cultura popular 'Fes ta festa' es va començar a emetre a Ràdio 4 el 1989. Està presentat per Jesús Ventura i Amadeu Carbó i compta amb diversos col·laboradors que s'encarreguen de seccions molt variades dedicades a la crònica castellera, els refranyer o al món dels gegants entre més.

L'Escola d'Estiu de Glosa i la Trobada de Cantadors d'Espolla al 'Fes Ta Festa'

L'Escola d'Estiu de Glosa i la Trobada de Cantadors d'Espolla al 'Fes Ta Festa'

La crònica castellera, les dites i els refranys i els cants de taverna són les altres seccions destacades del programa de cultura popular

La vila d'Espolla, a l'Alt Empordà, serà la seu d'una doble activitat al voltant del cant improvisat: l'Escola d'Estiu de Glosa i la Trobada de Cantadors. Es farà la setmana que ve sota l'organització conjunta de l'Associació Cor de Carxofa, l'Associació Cultural La Fraternal i l'Ajuntament d'Espolla. En parlem abastament amb en Josep Maria Tegido 'Gustinet' a la nostra entrevista de 'La Festa que ve'.

El programa de cultura popular 'Fes ta festa' es va començar a emetre a Ràdio 4 el 1989. Està presentat per Jesús Ventura i Amadeu Carbó i compta amb diverses seccions molt variades com ara la crònica castellera o el refranyer. El programa pot escoltar-se per internet i cada dissabte té el seu propi canal a VilaWeb.

Comença la temporada estiuenca al 'Fes Ta Festa'

Comença la temporada estiuenca al 'Fes Ta Festa'

Durant els mesos de juliol i agosts la música serà la protagonista del programa de cultura popular

Iniciem aquest primer programa de la temporada estiuenca amb música, que aquests mesos de juliol i agost serà més protagonista que mai.  Habitualment, tindrem una 'Festa que ve' en forma d'entrevista o reportatge tot i que en aquest primer programa comptarem amb les mensuals Paraules de festa corresponents al 'Juliol 2015', amb l'Octavian Mocanu i els seus jocs de paraules.

També comentarem diverses notícies: la Cantada d'Havaneres de Calella, el Taller de segar que se celebrarà a Taradell o el II Campus de Cultura Popular Joan Amades que es farà a Sant Quintí de Mediona.

El programa de cultura popular 'Fes ta festa' es va començar a emetre a Ràdio 4 el 1989. Està presentat per Jesús Ventura i Amadeu Carbó i compta amb diversos col·laboradors que s'encarreguen de seccions molt variades dedicades a la crònica castellera, els refranyer o al món dels gegants entre més.

Un 'Fes Ta Festa' dedicat al solstici d'estiu

Un 'Fes Ta Festa' dedicat al solstici d'estiu

El programa de cultura popular acaba els curs amb un programa monogràfic sobre Sant Joan

El 'Fes Ta Festa' clou temporada amb un programa en què farem crònica extensa i variada de la Festa de Sant Joan. Començant per La Columna del nostre director, en Jesús Ventura, en què ens explicarà la seva particular visió del fenomen. Sense dubte serà el més arrauxat de les revetlles i en què els catalans es gastaran aquest 2015 uns nou milions d'euros cremant més de cent vuitanta tones de petards.

El programa de cultura popular 'Fes ta festa' es va començar a emetre a Ràdio 4 el 1989. Està presentat per Jesús Ventura i Amadeu Carbó i compta amb diversos col·laboradors que s'encarreguen de seccions molt variades dedicades a la crònica castellera, els refranyer o al món dels gegants entre més.

Miscel·lània de seccions al 'Fes Ta Festa'

Miscel·lània de seccions al 'Fes Ta Festa'

Discs de sardanes, crònica castellera, refranys i tradicions són els protagonistes del programa de cultura popular d'aquesta setmana

Continuem presentant nous enregistraments discogràfics, com és el cas del CD 'La Garriga, un passeig per la sardana', una de les darreres plaques de la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. N'escoltarem els dos primers temes: les sardanes 'Aires garriguencs' i 'Puiggraciós', originals del mestres Conrad Saló i Manuel S. Puigferrer, respectivament. I recordarem el darrer CD de la Cobla Ciutat de Girona dedicat al mestre Narcís Costa i Horts, el segon volum de la seva Fonoteca de Cobla dedicada a compositors gironins, del que escoltarem la sardana 'Imelda'.

El programa de cultura popular 'Fes ta festa' es va començar a emetre a Ràdio 4 el 1989. Està presentat per Jesús Ventura i Amadeu Carbó i compta amb diversos col·laboradors. El programa pot escoltar-se per internet a través del seu web i cada dissabte té el seu propi canal a VilaWeb.

Conferències internacionals i novetats discogràfiques al 'Fes Ta festa'

Conferències internacionals i novetats discogràfiques al 'Fes Ta festa'

Entrevista amb Lluís Garcia Petit, consultor en patrimoni cultural especialitzat en les convencions de la UNESCO

Entre els dies 6 i 13 de juny es farà a Santa Susanna, al Maresme, la Primera Conferència Internacional d'ONG acreditades per la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Està organitzada per l'Ens de Comunicació Associativa i en parlarem a l'entrevista amb en Lluís Garcia Petit, consultor en patrimoni cultural especialitzat en les convencions de la UNESCO.

El programa de cultura popular 'Fes ta festa' es va començar a emetre a Ràdio 4 el 1989. Està presentat per Jesús Ventura i Amadeu Carbó i compta amb diversos col·laboradors. El programa pot escoltar-se per internet a través del seu web i cada dissabte té el seu propi canal a VilaWeb.

La Tamborinada 2015 estarà dedicada a la llum i a Joan Amades

La festa infantil de la Fundació La Roda es farà el 7 de juny al parc de la Ciutadella de Barcelona

Arriba la 38a edició de la Tamborinada, la esta familiar per excel·lència. L'organitza la Fundació La Roda i enguany està dedicada a l'Any Internacional de la Llum i les seves tecnologies. Tot i això també farà l'ullet a la commemoració del 125è aniversari del naixement de Joan Amades. La cita és el diumenge 7 de juny, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, i l'Amadeu Carbó en parlarà a l'entrevista amb la Lluïsa Celades, presidenta del Patronat de La Roda.

Catifes i catifaires

Catifes i catifaires

En el món de la cultura popular la festa del Corpus és una celebració cabdal. L'Amadeu Carbó ens explica perquè

La festa del Corpus, més enllà del seu significat religiós, ha estat un model festiu que ha influït de manera notòria i decisiva en la manera d'entendre i celebrar la festa. El model processional ha deixat la seva empremta en els seguicis de festa major, plens de balls populars, de gegants i bèsties, però també en les maneres de transformar els espais ordinaris en espais de festa a partir de creacions i decoracions de l'art popular.

Crònica de 'La sardana de l'any 2014' al 'Fes Ta Festa'

Crònica de 'La sardana de l'any 2014' al 'Fes Ta Festa'

Dissabte passat es va fer a Figueres la festa anual del sardanisme amb diversos guardons

La gran festa anual del sardanisme serà la protagonista del 'Fes Ta Festa' d'aquesta setmana, amb la crònica de tot el que va passar dissabte passat a Figueres. La sardana 'Estimar és el camí', de Carles Santiago, va ser proclamada sardana de l'any 2014. Escoltarem les primeres impressions del guanyador i dels organitzadors, així com la dels altres premiats en els altres guardons, com el Premi de la Crítica, que fou per Daniel Gasulla, o el Premi Joventut que s'endugué Gerard Pastor.

És el moment de deixar de dir 'amén'

És el moment de deixar de dir 'amén'

Amadeu Carbó reflexiona sobre l'esperit crític en el món de l'associacionisme cultural

A tomb del darrer article d'Oriol Cendra, 'No tota la culpa és de Madrid ni de l'Agència Tributaria' publicat a 'Tornaveu', m'agradaria aportar més elements per reflexionar, avançant que el que escric és una opinió molt personal i que es deu més a les experiències viscudes en la praxi associativa que no pas d'un treball de recollida de dades. La intenció és agitar per conduir a la reflexió i que cadascú es posicioni i decideixi on és i on vol ser.

Sacs de gemecs iranians i occitans al festival Cornamusam d'Olot

Sacs de gemecs iranians i occitans al festival Cornamusam d'Olot

El programa de cultura popular 'Fes Ta Festa' parla amb Pol Ducable, un dels responsables del festival que es farà del 19 al 21 de juny

Aquest setmana es va presentar l'edició 2015 del festival Cornamusam, que es farà entre el 19 i 21 de juny a Olot. L'Amadeu Carbó ha entrevistat a Pol Ducable, un dels responsables d'aquest Festival Internacional de la Cornamusa. També el director del programa, Jesús Ventura, explicarà i lloarà l'excel·lència del catàleg en línia de l'obra musical de Juli Garreta, una iniciativa que es va presentar dissabte passat a Sant Feliu de Guíxols.

La desaparició dels Gegants del Pi

La desaparició dels Gegants del Pi

Entre 1870 i 1960 els gegants del Pi ban deixar de ballar · L'Amadeu Carbó segueix el rastre de les figures històriques

La tradició gegantera a la parròquia del Pi ve d'antic: el seu arrelament en la tradició barcelonina és notable i per partida doble, ja que la parròquia disposa de dues parelles de gegants. Una de grossa i espectacular de la qual tenim notícies el 1601 i que actualment reben el nom de Mustafà i Elisenda i una altra de dimensions reduïdes, però de talla preciosista, que es coneixen com Laia i Oriol i de qui coneixem l'existència des del 1701.

Recordant Manel Casserras al 'Fes Ta Festa'

Recordant Manel Casserras al 'Fes Ta Festa'

El programa de cultura popular homenatja al mestre imatger de Solsona, mort la setmana passada

El passat 30 d'abril ens deixava un dels més grans constructors de gegants del país: el solsoní Manel Casserras i Solé. És per això que li hem volgut dedicar un trosset del 'Fes Ta Festa' d'aquesta setmana cedint La Columna a un jove geganter també de Solsona. En Carles Freixas i Codina ens farà conèixer una miqueta més la figura del mestre imatger. I a les Histories de gegants recuperarem una de les primeres edicions que la Berta Miró va dedicar, precisament, als 'Gegants de Solsona', una de les seves obres més emblemàtiques. Descansa en pau, amic Manel Casserras.

El programa de cultura popular 'Fes ta festa' està presentat per Jesús Ventura i Amadeu Carbó i compta amb diversos col·laboradors que s'encarreguen de seccions molt variades. Pot escoltar-se per internet a través del seu web o cada dissabte a través del seu propi canal a VilaWeb.

Les sardanes prenen el 'Fes Ta Festa'

Les sardanes prenen el 'Fes Ta Festa'

Es presenten dos projectes relacionats amb la dansa: el catàleg en línia de l’obra musical de Juli Garreta i el nou disc d’Enric Ortí

Comencem amb l’Octavian Mocanu, que com cada inici de mes ens porta un nou capítol de les seves ‘Paraules de festa’. És una secció que repassa algunes de les festes més importants del mes que s’inicia i que després juga a fer anagrames i jocs de paraules amb els mots més característics del calendari festiu. Aquest ‘Maig de 2015’ li ha suggerit molta teca, ja ho sentireu.

Sant Pancraç, salut i feina al nostre braç!

Sant Pancraç, salut i feina al nostre braç!

L’Amadeu Carbó ens parla de la devoció que desperta la figura d’un dels sants més populars

Quantes vegades hauré escoltat de boca de la gent gran la dita ‘Sant Pancraç, salut i feina al nostre braç’… De fet és una invocació que cerca la protecció del sant per tal que no ens falti salut i feina, les claus del benestar de les persones. La gran popularitat de sant Pancraç fa que sigui una de les imatges més venudes a les botigues del ram, i amb diferència, i també una de les mes reconegudes i identificables per tothom.

Tornen els castells al 'Fes Ta Festa'

Tornen els castells al 'Fes Ta Festa'

El programa de cultura popular també fa un avançament dels actes del Dia de l'Associacionisme Cultural 2015

De fet els castells al 'Fes Ta Festa' no han marxat mai però per aquestes dates, al voltant de Sant Jordi, s'inicia de bo de bo la temporada castellera. Per tant recuperem les cròniques i els comentaris setmanals del nostre especialista, en Carles Esteve.

Els gegants modernistes de la Plaça Nova de Barcelona

Els gegants modernistes de la Plaça Nova de Barcelona

Fabricats el 1906 a Olot, durant anys van ser els únics gegants en actiu de la ciutat

Els gegants de la Plaça Nova neixen quan la Comissió de Festes de Sant Roc - que es celebren des de fa més de sis segles- decideix adquirir una parella pròpia de gegants. Se sap que antriorment n'havien llogat però ara en volien uns de propis.

Un sí però no: 'Fer la puta i la Ramoneta'

Un sí però no: 'Fer la puta i la Ramoneta'

Víctor Pàmies reflexiona sobre els refranys que tenim per expressar dualitat

‘Fer la puta i la Ramoneta’. Aquesta expressió ens remet a l’engany, a actuar amb duplicitat, al ‘sí, però no’ i fins i tot a ‘l’ara no toca’. És voler ‘nedar i guardar la roba’, el seny i la rauxa, ‘tirar la pedra i amagar la mà’ o jugar a les cartes, amb les cartes marcades.

Llibres de cultura popular per regalar per Sant Jordi

Llibres de cultura popular per regalar per Sant Jordi

El programa 'Fes Ta Festa' ofereix una tria de les publicacions més destacades que s'han fet enguany sobre cultura popular i tradicional

Al llarg de l'any la cultura popular genera una gran quantitat de publicacions. Gairebé sempre parlem de les sonores, les discogràfiques però a les portes de la festa de Sant Jordi hem de parlar també de les literàries; dels nombrosos llibres que es publiquen anualment a l'entorn de la nostra cultura popular i tradicional. I més enllà que el nostre director es faci pesat anunciant el seu recent llibre, 'La sardana a Barcelona', parlarem d'altres publicacions molt interessants. Una és la que ocuparà l'entrevista d'aquesta setmana que l'Amadeu Carbó fa a la Montserrat Garrich, co-autora, amb Sílvia Ventosa, del llibre 'Els vestits populars a Catalunya'.

La rosa de Sant Jordi

La rosa de Sant Jordi

Per què ens regalem roses per Sant Jordi? Com ha evolucionat el costum? L'Amadeu Carbó ens explica els secrets d'un dels elements protagonistes de la festa

La versió catalana de la llegenda de Sant Jordi explica que després d'un terrible combat del cavaller amb el drac, la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat i que dels degotalls de sang que arribaven al terra hi va néixer un roser que floria amb profusió cada mes d'abril. Aquesta és l'explicació que la tradició oral dóna al costum de regalar roses per la diada de Sant Jordi, el 23 d'abril.

Llegendes i relats imaginaris a banda, sabem que la tradició d'obsequiar amb roses les enamorades ve de lluny.

Es busquen records de la revetlla de Sant Joan

Es busquen records de la revetlla de Sant Joan

L’Ajuntament de Barcelona presenta un projecte interactiu per construir la memòria de la Nit de Sant Joan

El proper 2016 s’escaurà el 50è aniversari de l’arribada de la Flama del Canigó a Barcelona, i és per aquest motiu que des de l’Institut de Cultura de Barcelona s’ha endegat la campanya ‘Explica’ns el teu Sant Joan’. Es tracta d’un intent per conèixer la història i la realitat actual de la festa del solstici d’estiu, tan arrelada a casa nostra. En parlem amb en Francesc Fabregat, el cap de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona. I si voleu començar a explicar la vostra particular vivència de la nit màgica, podeu fer-ho ja en aquest enllaç.

'Muts i a la gàbia' i altres dites per imposar silenci

'Muts i a la gàbia' i altres dites per imposar silenci

El paremiòleg Víctor Pàmies reflexiona sobre gàbies, ocells i llibertat d'expressió

Especial Ovidi al 'Fes Ta Festa'

Especial Ovidi al 'Fes Ta Festa'

Recuperem una entrevista inèdita amb el músic d'Alcoi · Les seves cançons han esdevingut elements imprescindibles de la cultura popular

Tot i que nosaltres no fem de vacances, el format del programa d'aquesta setmana canvia ostensiblement. Hem preparat un especial dedicat a Ovidi Montllor perquè a aquestes alçades ningú podrà negar que algunes de les seves cançons han esdevingut cultura popular en majúscules. I a més molts grups de música tradicional han versionat temes del cantant d'Alcoi.

Així la part central del programa estarà ocupada per un Especial Ovidi amb temes musicals i amb talls de veu del mateix Ovidi extrets d'una entrevista inèdita que li va fer el nostre company Josep M. Adell. Ovidi explica, entre d'altres coses, com va començar, la seva relació amb la nova cançó, una anècdota de la censura...

Sabeu quines són les paraules de festa del mes d’abril?

Sabeu quines són les paraules de festa del mes d’abril?

Juguem amb mots estretament relacionats amb Setmana Santa: 'al·leluia', natzarè, passions, silenci, vetlles...

Totes les tradicions de Setmana Santa recollides al 'Fes Ta Festa'

Totes les tradicions de Setmana Santa recollides al 'Fes Ta Festa'

El programa fa una edició especial plena de palmes, palmons, atxes, passions i 'currutacos'

El programa d'aquesta setmana és un dels dos especials que farem per Setmana Santa i el dedicarem a la Festa del Diumenge de Rams. Us convidem a escoltar seccions que han parlat d'alguns elements característics d'aquesta diada.

Els 'currutacos' en perill d'extinció

Els 'currutacos' en perill d'extinció

Aquest és el singular nom que reben les figures de galeta per decorar palmes i palmons

Gairebé extingits o en perill d'extinció de les nostres contrades, per quaresma i el Diumenge de Rams hi tenim els 'currutacos'. Són unes pastes de farina i sucre que serveixen per guarnir palmes i palmons i que després es poden menjar.

Endavant les atxes!

Endavant les atxes!

Les atxes no són destrals sinó un ciri gros que encapçala les processons de Setmana Santa

Contràriament al que molta gent pensa les atxes no són destrals sinó els ciris grossos que tradicionalment obrien el pas en determinades processons de Setmana Santa. Primer passaven les atxes i després la resta de la processó.

El 'Fes Ta Festa' homenatja a Joan Amades pel 125è aniversari del seu naixement

El 'Fes Ta Festa' homenatja a Joan Amades pel 125è aniversari del seu naixement

Amadeu Carbó, president de l'Associació Cultural Joan Amades, explica els actes commemoratius que prepara l'entitat

L'insigne folklorista Joan Amades serà una vegada més l'eix central d'aquest primer programa primaveral. I és per això que aprofitant que el nostre sots-director, l'Amadeu Carbó, és també el President de l'Associació Cultural Joan Amades, hem volgut fer-li l'entrevista a ell.

El quadre secret de l'Etnològic: La 'donselle' virtuosa

El quadre secret de l'Etnològic: La 'donselle' virtuosa

Al Museu Etnològic de Barcelona hi ha una pintura del segle XVI que mostra les deu virtuts de la 'bona esposa': fidel, púdica, casta, quieta...

Al Museu Etnològic de Barcelona no hi ha gaires quadres. Però avui us comentaré una peça que és un autèntic secret perquè el coneixen poquíssimes persones. El quadre, datat al segle XVI, representa una dona vestida amb la indumentària habitual de l'època i al seu voltant hi ha representats un seguit d'objectes que indiquen les virtuts de la dona ideal: una cadena lligada als peus, un candau tancant els llavis, un cinturó molt estret...

Totes les novetats de les festes de Sant Josep Oriol al 'Fes Ta'

Totes les novetats de les festes de Sant Josep Oriol al 'Fes Ta'

El programa estrena la secció 'Sons de la tradició' a càrrec de l'etnomusicòleg Ramon Vilar

La festa major del barri del Pi, que es fa en honor a Sant Josep Oriol, serà un dels temes centrals del programa d'aquesta setmana, amb l'entrevista que l'Amadeu Carbó li fa al nostre col·laborador Nico Alonso.

Les festes inventades

Les festes inventades

No totes les festes populars més arrelades es remunten a temps immemorials com ara Sant Medir, el correfoc i la cercavila del canó de la Barceloneta

Les festes són construccions col·lectives vives. I amb això què volem dir? Doncs que com tota manifestació popular, neix, evoluciona, i un dia quan ja no és útil o ha perdut el seu significat, mor i desapareix.

La capsa de titelles de Joan Amades

La capsa de titelles de Joan Amades

El folklorista era un gran amant dels titelles de guant, que li portaven records de la infància

Una de les debilitats infantils de Joan Amades foren les titelles, una afició que va conservar de gran tal i com demostra la col·lecció de deu putxinel·lis de guant que es conserva al seu arxiu personal que custòdia la Direcció General de Cultura Popular.


Noves iniciatives en el món de la cobla i la sardana: les JEIC i l’Enganxa’t

Noves iniciatives en el món de la cobla i la sardana: les JEIC i l’Enganxa’t

El programa de cultura popular estrena dues seccions noves: ‘Paraules de festa’ i ‘Sons de la traducció’

L’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i la Confederació Sardanista de Catalunya engeguen les Jornades d’Estudi dels Instruments de la Cobla (JEIC), una nova iniciativa que se celebrarà els propers dies 10 i 11 d’abril a Barcelona. Les jornades proposen la participació activa dels estudiants, els professionals de l’ensenyament i la de tots aquells que es dediquen a la divulgació d’aquests instruments.

Els Gegants del Pi, els que ballen pel camí

Els Gegants del Pi, els que ballen pel camí

Sabrem què significa la lletra de la popular cançó 'El Gegant del Pi'

'El Gegant del Pi, ara balla, ara balla; el Gegant del Pi, ara balla pel camí' tots coneixem la lletra d'aquesta popular cançó que de ben segur hem entonat desenes de vegades. Però, té algun significat real? Què és el 'camí'? I per què la cançó segueix dient 'El Gegant de la Ciutat, ara balla, ara balla; el Gegant de la Ciutat, ara balla pel terrat' ? En aquest capítol d''Històries de Gegants' la Berta Miró i en Nico Alonso ens ho expliquen.

La cobla Ciutat de Girona celebra el 40è aniversari amb un concert

La cobla Ciutat de Girona celebra el 40è aniversari amb un concert

El programa també parla de de la creació del Consell de l'Associacionisme i de la proclamació de Calella com a Capital de la Sardana 2015

Enguany la Cobla ciutat de Girona fa quaranta anys i ho celebra amb un concert especial però omençarem parlant de la creació del Consell de l'Associacionisme, un nou organisme consultiu format per les federacions del sector.

Bunyols de Quaresma

Bunyols de Quaresma

Estem en plena època de menjar bunyols però a vosaltres quins us agraden més, els de vent farcits o els de l'Empordà amb matafaluga?

Si dic: 'Mmmm! Ventura, això és bunyol!!!' segurament interpretarà que estic paladejant un dolç i tenint en compte que som un programa de cultura popular i tradicional és molt probable, quasi segur, que siguem a la Quaresma.

'Torna Serrallonga' de Mesclat

Ja fa uns quants anys el grup Mesclat, compost per músics de diverses formacions, va fer una versió skà de la popular cançó del bandoler

A principis del segle passat es va fer una sarsuela sobre la vida del famos bandoler Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga. Molts anys més tard el grup de música popular 'Esquirols' en van fer una cançó dedicada al mateix personatge.

El 'Fes TA Festa' recorda a Cèlia Motis i a Josep Maria Monegal

El 'Fes TA Festa' recorda a Cèlia Motis i a Josep Maria Monegal

El programa de cultura popular també entrevista al músic Enric Montsant, que explica la seva nova proposta de ball d’envelat

Aquesta setmana ens ha deixat una de les veus radiofòniques més carismàtiques de la que fou casa nostra durant 20 anys: Ràdio 4. L’adéu de la Cèlia Motis, precedida a no gaire distància temporal de la de Josep M. Monegal, un altre dels històrics locutors de l’esmentada emissora, ha fet que el Fes Ta Festa d’aquesta setmana estigui dedicat a ells.

Sabeu què és el xiulet del Rossinyol?

Sabeu què és el xiulet del Rossinyol?

Gustau Molas fa un repàs de totes les variants i usos d’aquest cantiret de terrissa

En les converses prèvies a l’emissió dels Secrets de l’Etnològic vàrem acordar que, sempre que fos possible, inclouríem objectes que poguessin emetre algun tipus de so per incloure’n la gravació. Sempre seria una secció més completa. Doncs avui, també jo he fet els deures: l’objecte de què us parlaré emet sons, evidentment executats per una persona tot i que pel nom que té podria semblar altra cosa.

La Beca d'Estudis de l'ENS aposta per la cultura popular i les noves tecnologies

La Beca d'Estudis de l'ENS aposta per la cultura popular i les noves tecnologies

El 'Fes Ta Festa' d'aquesta setmana també parla de refranys, de carnaval i de Quaresma

Antoni Carné, President de l'Ens de Comunicació Associativa, ens explica tots els detalls de la III Beca d'Estudis de l'Associacionisme que la seva entitat ha convocat per tercera vegada. Es tracta d'una beca dotada amb 6.000 euros.

Cinc celebracions en l'àmbit de la cultura popular que no hauríem de menystenir

Cinc celebracions en l'àmbit de la cultura popular que no hauríem de menystenir

Enguany es commemoren els aniversaris d'Enric Morera, Joan Amades, Juli Soler i Cels Gomis

Som en un any de commemoracions importants. La cultura popular i tradicional catalana té motius de goig. El 2015 se celebraran cinc efemèrides amb el reconeixement del govern de la Generalitat de Catalunya.

La vella Quaresma, el calendari que marca el final de l'hivern

La vella Quaresma, el calendari que marca el final de l'hivern

Tot i que avui en dia el cicle ha perdut intensitat, la imatge de la vella amb set cames és molt popular

La Vella Quaresma és la representació gràfica del temps quaresmal, que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa. El període penitencial dins la litúrgia catòlica es caracteritza pels dejunis i les abstinències, pel que popularment es coneix com fer magre.

Les festes de Santa Eulàlia arriben al 'Fes Ta Festa'

Les festes de Santa Eulàlia arriben al 'Fes Ta Festa'

El programa també parla del premi Ciutat de Barcelona a la Capital de la Sardana i del projecte 'La dansa enganxa'

Concentrades en aquest primer cap de setmana de febrer i allargant-se fins el dia 12, el de la festivitat de la co-patrona barcelonina, les Festes de Santa Eulàlia seran una de les protagonistes d'aquest 'Fes Ta Festa' que us hem preparat. A la part central de programa parlarem dels actes programats més importants i també de la 'Ruta eulalienca', un passeig nocturn per la història de la Santa que endegada per l'Associació Cultural Joan Amades tindrà lloc el dia 11 al vespre.

La llegenda del setrill matrimoni

La llegenda del setrill matrimoni

Un vidrier enamorat va aconseguir posar oli i vinagre en un mateix recipient mantenint l'essència de cadascun per conquerir la seva estimada

Els orígens o les tradicions dels pobles sovint es perden en la memòria. I quan la història no és capaç d'explicar determinats fets, la llegenda, el mite, supleixen amb imaginació, oral o escrita, la manca de documents. Així, apareixen multitud de personatges, de fets, d'històries lligades a llocs concrets, que poden ser inventats o basats en personatges reals. Com la llegenda de Sant Jordi o la del timbaler del Bruc...

Els premis Baròmetre Casteller i la Nit de Castells al 'Fes ta Festa'

Els premis Baròmetre Casteller i la Nit de Castells al 'Fes ta Festa'

Entrevista amb Carles Esteve, l'especialista en castells del programa i responsable dels guardons

Els premis Baròmetre Casteller i la Nit de Castells seran un dels temes centrals d’aquesta edició del Fes Ta Festa. En parlarem amb el nostre especialista en el tema, en Carles Esteve, que és l’ànima d’aquests premis i el gestor de la plana web del mateix nom que els dóna vida. Aquesta novetat de la novena edició de la Nit de Castells, que tindrà lloc el proper divendres dia 30 de gener a Valls, serà un altre dels temes però n’hi haurà molts més.

Els gegants del barri de la Fira de Cardona

Els gegants del barri de la Fira de Cardona

Les figures originals d’en Romeu i la Julieta van ser creades el 1908 fruit de la competència entre els barris per fer més lluïda la processó de Corpus

Els gegants de la Fira són els segons més antics de Cardona, després dels del carrer Major, que daten del 1834. Neixen fruit de la competència entre carrers per a fer més lluïda la processó del Corpus.Foren construïts per Miquel Serra i Mosella, conegut popularment com el Sabater Fraret, l’any 1908. Els gegants foren elaborats amb guix i vímet, seguint les tècniques olotines. Antoni Puig els pintà i la Senyora Torruella els va fer els vestits.

El Departament de Cultura obre el fons documental del folklorista Joan Tomàs i Parés

El Departament de Cultura obre el fons documental del folklorista Joan Tomàs i Parés

El programa 2038 de 'Fes Ta Festa' també parla del Festival Tradicionàrius 2015

El fons documental del folklorista barceloní Joan Tomàs ja és plenament consultable després que la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals hagi completat la seva catalogació.

Expedient C: 'Curiositats del calendari'

Expedient C: 'Curiositats del calendari'

La modificació del calendari gregorià al segle XVI va provocar alguns desajustos singulars que van durar anys · L'Amadeu Carbó ens ho explica

Des de temps antics la humanitat ha tingut la necessitat de comprendre el pas del temps per a poder organitzar i planificar la seva vida. El calendari es materialitzà a través de diversos càlculs i prenent com a referència el sol i la lluna.

Dites i refranys: 'Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos'

Dites i refranys: 'Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos'

Víctor Pàmies repassa les dites que fan referència a la mala fama dels professionals de la llei

En principi la justícia hauria de prevaldre per damunt de totes les coses i garantir la igualtat de tothom davant la llei. Pel tracte que el refranyer dispensa als qui viuen de la justícia, no sembla que aquesta premissa s'acompleixi amb regularitat.

El 'Fes Ta Festa' commemora l'any Enric Morera

El 'Fes Ta Festa' commemora l'any Enric Morera

Enguany se celebra el 150è aniversari del naixement del compositor de 'La Santa Espina'

Aquest recentment estrenat 2015 es commemora el 150è aniversari del naixement d’Enric Morera, un importantíssim compositor barceloní. És per això que en aquest programa del 'Fes Ta Festa' la seva música hi tindrà presència important. Escoltarem la sardana 'Catalunya', escrita l’any 1921, i recuperarem una secció de 'Clàssics de Cobla' en que parlàvem del mestre Morera i us convidem a escoltar una altra de les seves sardanes més emblemàtiques: 'Davant la Verge'.

Els Gegants d'Arenys de Mar

Els Gegants d'Arenys de Mar

La llegenda diu que els rostres d'en Tallaferro i la Flor d'Alba, els gegants grans d'Arenys, s'inspiren en actors de Hollywood de la dècada dels 50

La vila del Maresme té un total de nou peces d'imatgeria festiva entre els gegants Tallaferro i Flor d'Alba, els gegantons Roc i Maria i els gegants infantils Elm, Carmeta i Zanon. Els gegants més grans d'Arenys de Mar són el rei Tallaferro i la reina Flor d'Alba, una representació mítica de l'antiga monarquia catalana. Van ser creats l'any 1955 per l'artista-artesà Domènec Umbert i la seva primera aparició pública va ser l'any 1955 per la vigília de la Sant Zenon.

Miscel·lània nadalenca al 'Fes Ta Festa'

Miscel·lània nadalenca al 'Fes Ta Festa'

L'edició 2034 del programa felicita les festes amb nadales, històries de la fira de Santa Llúcia i divulgant el patrimoni de les llufes dels Innocents

A la gent del ‘Fes Ta Festa’ ens agrada desitjar Bon Nadal a tothom: als amics i familiars, als oïdors, als col·laboradors que fan possible el programa, a les emissores que ens programen i a les que ens programaran ben aviat… I és per això que el programa d’aquesta setmana és com una gran felicitació amb una mica de tot.

Santa Llúcia dia de l’any gloriós

Santa Llúcia dia de l’any gloriós

La fira de Santa Llúcia és el mercat de Nadal per excel·lència de Barcelona i s'ha fet als voltants de la Catedral des del 1786

‘Perquè avui és Santa Llúcia, dia de l’any gloriós’ canta el romanç de Josep Maria de Sagarra. La Fira de Santa Llúcia de la catedral de Barcelona és l’avantsala del nostre Nadal, del Nadal tradicional, casolà, familiar.  És l’advent del costumari nadalenc que emergeix enmig d’una catèrvola de missatges comercials que perforen la capacitat perceptiva de la realitat.

El pessebre vivent de la Torre del Suro, una representació amb valor afegit

El pessebre vivent de la Torre del Suro, una representació amb valor afegit

El 'Fes Ta Festa' entrevista a l'impulsor de la iniciativa, Sergi Gil, que està protagonitzada per persones amb discapacitat intel·lectual

Aquesta setmana parlem amb en Sergi Gil, gerent del Taller-Escola Sant Camil, un centre ocupacional situat del barri del Guinardó de Barcelona. Un any més ens presenten el Pessebre Vivent de la Torre del Suro que té com a valor afegit que totes les persones que hi intervenen i el fan possible pateixen algun tipus de discapacitat intel·lectual. L'única representació es farà el 22 de desembre a les 6 de la tarda. No us ho podeu perdre.

Els misteris del tió

Els misteris del tió

El tió és un ritual d'origen rural, significa l'abundància i és l'auguri del renaixement de la natura després de l'hivern

El tió és el protagonista d'un dels rituals nadalencs més vius i alhora més antics que conservem. El ritual és més o menys igual a tot arreu. Dies abans de Nadal apareix aquest tronc de les maneres més diverses. Un cop és a casa comença el període d'engreix amb les dietes més variades: palla, garrofes, galetes, mandarines, rosegons de pa, pells de taronja, tot s'hi val per tal que -quan arribi el dia- retorni tot el que ha menjat cagant obsequis.

Antoni Carné parla de la campanya 'Un país lliure, un país millor' al 'Fes Ta Festa'

Antoni Carné parla de la campanya 'Un país lliure, un país millor' al 'Fes Ta Festa'

El president de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català presenta la nova iniciativa editorial 'Lliure i millor' que han engegat amb Gent de la Terra i el CIEMEN

El president de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, Antoni Carné, visita de nou els micròfons del 'Fes Ta Festa' per parlar-nos de publicacions digitals: d'una banda del diari 'Lliure i millor' i per l'altra dels importants canvis a la revista del mateix Ens: Tornaveu.

Dites i refranys: 'Vull un miracle, encara que el faci el diable'

Dites i refranys: 'Vull un miracle, encara que el faci el diable'

Víctor Pàmies reflexiona sobre l'error de voler les coses a qualsevol preu

Entrevista a Bienve Moya al 'Fes Ta Festa'

Entrevista a Bienve Moya al 'Fes Ta Festa'

El folklorista acaba de publicar 'Cada dia és festa', una visió panoràmica del panorama festiu català

L'antropòleg, folklorista, activista i gestor cultural Bienenve Moya ens parla del seu nou llibre, titulat 'Cada dia és Festa'. El llibre parla des d'una panoràmica molt àmplia del ric paisatge de la festa popular catalana en l'actualitat. 'Cada dia és festa' va molt més enllà del que seria una mera guia o una simple relació de festes per programar els caps de setmana. L'obra es va presentar el passat dia 20 al Museu Vida Rural de l'Espluga de Francolí.

També us parlem del vídeo d'una cançó que amb música de Jaume Arnella, text de Ramon Solsona i arranjaments de Fèlix de Blas, ha aparegut amb molta força a les xarxes. Es titula 'Marxem rient' i a partir de dites populars construeix un discurs clar que sentencia veritats i alhora provoca rialles.

Com fer arbres pel pessebre?

Com fer arbres pel pessebre?

Enric Benavent, membre del col·lectiu El Bou i la Mula, ens explica pas a pas la tècnica per fer arbres pel pessebre

Festivitas Bestiarum, la Nit del Bestiari Festiu al 'Fes Ta Festa'

Festivitas Bestiarum, la Nit del Bestiari Festiu al 'Fes Ta Festa'

L'Agrupació de Bestiari Festiu malda perquè es declari el 24 de novembre Dia Europeu del Bestiari

El dia 29 de novembre el Born Centre Cultural de Barcelona serà la seu de la primera edició del Festivitas Bestiarum, un acte que inclou l'entrega dels Premis BEST, guardons que reconeixen la tasca anual a l'enorn del bestiari festiu.

Crònica castellera: 'Festival de manilles a Terrassa per acabar l'any'

Crònica castellera: 'Festival de manilles a Terrassa per acabar l'any'

Les colles fan els darrers intents per aixecar construccions de gamma extra

Els Minyons de Terrassa han fet una gran actuació en la seva diada, la més completa del seu historial. Han coronat el 3de10fm, se'ls ha escapat a la baixada. Han provat l'inèdit 4de10fm, que s'ha ensorrat al primer toc de gralla.

Dites i refranys: 'Per molt que bufi el vent, no s'apaguen les estrelles'

Dites i refranys: 'Per molt que bufi el vent, no s'apaguen les estrelles'

Víctor Pàmies fa una lectura de l'actualitat política a través de la saviesa popular

Tot sovint els crits i enrenous, si no ens espanten, no són més que foc d'encenalls. De fet hi ha moltes dites relacionades amb aquesta idea, com 'molt soroll de boixets i poques puntes' o 'molta fressa i poca endreça'.

El darrer treball de la cobla Contemporània, 'Dedicats', al Fes Ta Festa

El darrer treball de la cobla Contemporània, 'Dedicats', al Fes Ta Festa

El programa també entrevista a Montse Garrich, de l'Esbart Català de Dansaires, sobre la sessió 'Aportacions a la dansa catalana 2014'

La cobla Contemporània ha dedicat el seu darrer treball a les sardanes dedicades, és a dir, a tots aquells temes escrits pensant en persones o entitats. Al llarg del programa escoltarem tres d'aquestes sardanes i un fragment d'un dels 'bonus track' que s'hi inclouen: una versió per a cobla de 'L'estaca'.

Eugeni Xammar i el pessebre

Eugeni Xammar i el pessebre

Enguany es clou l'any Xammar · Reproduïm a un fragment de l'article 'El Nadal a Barcelona' que el periodista va escriure l'any 1939.

Després de dinar, amb prou feines retirades les tovalles, una capsa de cartó plena de pols i teranyines era posada damunt de la taula. A dintre de la capsa dormien feia onze mesos, embolicades amb encenalls i paper de diari, les figures del pessebre. D'una a una la mà captinguda del meu pare les anava traient i arrenglerant. Sempre hi havia víctimes! Rabadans decapitats, el bou amb una banya trencada, galls sense cresta...

La cobla La Flama de Farners presenta 'Països Catalans canten' al 'Fes Ta Festa'

La cobla La Flama de Farners presenta 'Països Catalans canten' al 'Fes Ta Festa'

Els cantants Miquela Lladó, Miquel Gil, Pascal Caumont i Ramon Manent col·laboren en el disc · En parlem amb Jordi Molina, tenorista, compositor i director de la cobla

En el programa d'aquesta setmana parlem amb el tenorista, compositor i director Jordi Molina del seu darrer treball discogràfic amb la cobla La Flama de Farners. El disc es titula 'Països Catalans Canten' i l'han enregistrat amb la participació de quatre de les veus més representatives de la geografia de parla catalana.

Quins són els gestos més freqüents a Catalunya?

Quins són els gestos més freqüents a Catalunya?

Joan Amades va recollir en un estudi els senyals de llenguatge no verbal més emprats a la nostra terra

Els verds coronen el tercer 3de10 amb folre i manilles de la temporada

Els verds coronen el tercer 3de10 amb folre i manilles de la temporada

Carles Esteve repassa les fites castelleres més importants del cap de setmana passat

El darrer disc dels Lluïsos de Taradell, 'La cobla sense embuts', al 'Fes Ta Festa'

El darrer disc dels Lluïsos de Taradell, 'La cobla sense embuts', al 'Fes Ta Festa'

L'edició 2027 del programa també parla del Calendari dels Pagesos, que ja fa cent quaranta anys que s'edita

'La cobla sense embuts' és un recull de sardanes i obres de Xevi Capdevila que ha editat l'Ajuntament de Taradell i Solfa Recordings. El disc és una extensa mostra de la producció dels darrers vint anys d'aquest original i atrevit torellonenc que no para de sorprendre al sardanisme i al món artístic català amb les seves composicions.

La Bienal de Santons d'Aubagne: una festa pels amants dels pessebres

La Bienal de Santons d'Aubagne: una festa pels amants dels pessebres

S'acosta Nadal i el 'Fes Ta Festa' recupera la secció 'El pessebre és un món'

Aubagne és una població de la Provença, situada a quinze quilòmetres de Marsella i des de fa 22 anys organitza una biennal de santons. Durant un cap de setmana cada dos anys, la vila es converteix en una autèntica festa de les figuretes artesanals fetes amb fang i argila. S'hi reuneixen una quarantena de mestres vinguts de tota la Provença i de fora que han anat a la fira a mostrar les seves millors creacions.

La 30a Festa del Flabiol d'Arbúcies al 'Fes Ta Festa'

La 30a Festa del Flabiol d'Arbúcies al 'Fes Ta Festa'

El flabiol i tots els seus ritmes protagonitzen l'edició 2026 del programa, on també es parla de l'atac am monument de la sardana de Barcelona

La Festa del flabiol d'Arbúcies és una cita consolidada i parlarem amb l'Edmond Ribatallada, membre de la comissió organitzadora. El flabiol serà també l'instrument protagonista dels diferents temes musicals del programa.

Crònica castellera: Sants també és de gamma extra

Carles Esteve repassa les construccions més destacades del cap de setmana passat, a partir dels castells de 8.

Els Castellers de Sants han assolit aquest diumenge el seu primer gamma extra, han completat el 2de9fm a casa seva. L'havien provat al Concurs i aquest cop l'han descarregat en el seu millor dia.

L'orinal de partera

L'orinal de partera

Avui en dia ja no es fa servir però antigament hi havia molts tipus diferents d'orinal: de plata, pensats per a dones... i un d'específic per a les parteres.

Dites i refranys: 'Fer la travessia del desert'

Dites i refranys: 'Fer la travessia del desert'

Víctor Pàmies ens explica l’origen d’aquesta frase feta amb referències bíbliques

La Firacastells de Valls i el Memorial Joaquim Serra al 'Fes Ta Festa'

La Firacastells de Valls i el Memorial Joaquim Serra al 'Fes Ta Festa'

L'edició 2025 del programa parla de la cita castellera de Santa Úrsula i de les novetats del recital de sardanes barceloní

Els dos temes que centren el 'Fes Ta Festa' d'aquesta setmana són la Firacastells i el Fòrum Casteller de Valls, que arriben a la quarta edició i que se celebraran entre els dies 21 i 26 d'octubre en el sí de les Festes de Santa Úrsula. I d'altra banda el Memorial Joaquim Serra, que enguany tindrà lloc el proper dissabte dia 25 d'octubre, a les 21.00, a la Sala Oriol Martorell de l'Auditori.

Nostra Senyora de la Llibertat pregueu per nosaltres!

Nostra Senyora de la Llibertat pregueu per nosaltres!

En ple setge de 1714 un grup de barcelonins va batejar a una Mare de Déu com a Nostra Senyora de la Llibertat

Dites i refranys: 'Amb bon vent, tothom és mariner'

Dites i refranys: 'Amb bon vent, tothom és mariner'

En Víctor Pàmies reflexiona sobre una metàfora nàutica molt lligada a l’actualitat

La festa de Sant Martirià de Banyoles i la Fira del Món Geganter al 'Fes Ta Festa'

La festa de Sant Martirià de Banyoles i la Fira del Món Geganter al 'Fes Ta Festa'

L'edició 2023 del programa entrevista al vice-president del Foment de la Sardana de Banyoles per repassar el actes més destacats de la festa major

La festa major de Banyoles, que es fa per Sant Martirià, és popularment coneguda com la 'Festa Major de la Sardana' pel pes i la qualitat que aquesta dansa té dins la programació. Per saber-ne més en parlem amb en Joan Parnau, vice-president del Foment de la Sardana de Banyoles.

Emoció fins al darrer instant en un Concurs de Castells 10

Emoció fins al darrer instant en un Concurs de Castells 10

Carles Esteve repassa colla a colla les actuacions del millor concurs que ha viscut Tarragona

Els Concurs de Castells de Tarragona va celebrar les dues jornades finals a el Tàrraco Arena el passat cap de setmana. Els Castellers de Vilafranca ? el diumenge-  i els Castellers de Sant Cugat ? el dissabte- van guanyar les respectives sessions de forma molt ajustada. Llegiu aquí la crònica de totes les colles que van participar a les dues jornades de l'emocionant concurs.

Una carta d'un infant i un gegant per a discapacitats al 'Fes Ta Festa'

Una carta d'un infant i un gegant per a discapacitats al 'Fes Ta Festa'

L'edició 2023 del programa entrevista al cap de colla dels Gegants de Premià, que ha impulsat una peça apta per ser portada per persones amb discapacitat

Comencem parlant d'en Martí, un nou gegant de Premià de Mar i que té la peculiaritat d'haver estat construït per poder ser portat per discapacitats físics i sensorials. El gegant en qüestió és obra d'en Jordi Grau, del taller El Drac Petit, de Terrassa, i podreu conèixer més detalls d'ell i de la festa si escolteu l'entrevista que li fem al cap de colla dels Gegants de Premià, en David Pedrós.

Històries de gegants: en Mustafà i l'Elisenda del Pi

Històries de gegants: en Mustafà i l'Elisenda del Pi

La parella, que data del segle XVII, són els gegants més antics de Barcelona · La popular cançó ens dóna pistes del seu passat

Els gegants del Pi són els més antics de Barcelona, al costat dels gegants de la Ciutat. L'existència de la parella es remet a les diverses celebracions de la canonització de sant Ramon de Penyafort, l'any 1601, tal com diu l'arxiu de la parròquia del Pi. Tot i així, són molts els documents que al llarg del segle XVIII testimonien la presència de la parella a tota mena de festes i solemnitats de la ciutat.

En Mustafà Petit del Pi al 'Fes Ta Festa'

En Mustafà Petit del Pi al 'Fes Ta Festa'

L’edició 2022 ens presenta a la figura infantil que la Colla dels Gegants del Pi han fet a través del micromecenatge

El passat dia 21 de setembre es presentà un nou element de la imatgeria folklòrica barcelonina: en Mustafà Petit o ‘Mustafet’, com li diuen alguns nens i nenes a aquesta reproducció en tamany infantil del tradicional Gegant del Pi. Al ‘Fes Ta Festa’ en parlem i en fem crònica amb la Laura Antón, membre de l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.

Els secrets de l’Etnològic: 'La soneta de cardiguera'

Els secrets de l’Etnològic: 'La soneta de cardiguera'

Gustau Molas desvetlla les propietats protectores que els cards han tingut al llarg de la història

Els pescadors de Calella canten 'Ay Lola, dulce prenda'

Els pescadors de Calella canten 'Ay Lola, dulce prenda'

Francesc Sànchez Carcassés recupera un arxiu sonor històric gravat els anys 40 a Calella

25 anys de 'Fes Ta Festa'

25 anys de 'Fes Ta Festa'

L’edició 2021 celebra el vint-i-cinquè aniversari del programa parlant de l’exposició 'Ballar al moro. Danses festives de moros i cristians a la Mediterrània Occidental'

A finals del mes de setembre de l’any 1989 a les ones de Ràdio 4 naixia el ‘Fes Ta Festa’, aquest programa que esteu a punt d’escoltar en la seva edició 2021, la 232 de la seva època internàutica. Aquest serà un dels temes principals del programa d’aquesta setmana. També parlarem de la V del passat Onze de Setembre. Ho farà el nostre director Jesús Ventura en la columna 'Sant Tornerm-hi', perquè encara que no ens hem aturat a l’estiu, comencem una nova temporada del programa.

El ball del Clavellet

Aquesta dansa de nova creació va néixer el 2005 de la mà del coreògraf Joan Manel Miquel

Expedient C: 'Necessitem un canut de minairons'

Amadeu Carbó explica els orígens de la llegenda pirinenca del Canut dels Minairons

600 falcons a la XIII Trobada Nacional de Castellcir

600 falcons a la XIII Trobada Nacional de Castellcir

L'edició 2020 del 'Fes Ta Festa' parla de falcons, de la distinció de geganter d'honor del constructor solosoní Manel Caserras i de l'exposició 'La festa popula, la catalanitat cívica'

En aquest 'Fes Ta Festa' quasi no parlem de la V ni de la gran festa de la democràcia i la reivindicació dels nostres drets que va ser la jornada de dijous passat. Però us parlem de moltes altres coses també importants, com la ja esmentada Trobada Nacional de Falcons a Ciurana del passat dia 6; de la distinció de geganter d'honor que el constructor Manel Casserras i Solé va rebre el darrer cap de setmana dins la festa major de Solsona.

Expedient C: 'Una recomanació bibliogràfica'

Expedient C: 'Una recomanació bibliogràfica'

Amadeu Carbó parla del llibre de Jaume Ayats 'Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional'

Els secrets de l’Etnològic: 'El joc de l’auca'

Els secrets de l’Etnològic: 'El joc de l’auca'

Al segle XVI es va inventar a Catalunya un joc d’apostes que va esdevenir molt popular arreu

Les Primeres Jornades Canemàs a la Universitat Catalana d'Estiu al 'Fes Ta Festa'

Les Primeres Jornades Canemàs a la Universitat Catalana d'Estiu al 'Fes Ta Festa'

Antoni Carner, President de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, valora les jornades de cultura popular i tradicional de Prada de Conflent

Comencem el programa valorant les I Jornades Canemàs que s'han fet aquest mes d'agost a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. I ho fem entrevistant a l'Antoni Carner, el President de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, que ha estat l'entitat organitzadora de les jornades.

Gegants i nanos de Montblanc

Gegants i nanos de Montblanc

Les figures d’imatgeria festiva més populars de la vila daten del 1864 i en algunes ocasions encara se les pot veure ballar

La Casa de la Patum de Berga

La Casa de la Patum de Berga

Tota la comparseria patumaire es preserva i s'exhibeix en aquest equipament, inaugurat el 2002 i pendent d'ampliació

La nova web de cultura popular de l'Ajuntament de Barcelona al 'Fes Ta Festa'

La nova web de cultura popular de l'Ajuntament de Barcelona al 'Fes Ta Festa'

L'edició 2014 del programa estrena noves seccions estiuenques i parla de la nova web de cultura popular de l'Ajuntament de Barcelona

En aquest programa d'agost estrenem fórmula estiuenca en que inclourem un petit concert a la part final dedicat a un compositor concret o, com en el cas d'avui, recordarem algun enregistrament discogràfic realitzat en els darrers mesos.

Dites i refranys: 'Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny gaire eixerit'

Dites i refranys: 'Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny gaire eixerit'

En el refranyer català hi ha més dites que fan referència al seny o a la rauxa?

Els secrets de l'Etnològic: 'L’exvot'

Els secrets de l'Etnològic: 'L’exvot'

El museu té una col·lecció variada i desconeguda d’exvots: n’hi ha de fusta, de cera i de metalls nobles

L’Aplec Internacional de Tamisoara al 'Fes Ta Festa'

L’Aplec Internacional de Tamisoara al 'Fes Ta Festa'

L’edició 2013 del programa entrevista al president d’Adifolk, Joan Gómez, sobre el proper Aplec Internacional

En l’entrevista d’aquesta setmana parlem amb Joan Gómez, president de l’Associació per a la Difusió del Folklore, que ens dóna tots els detalls de l’Aplec Internacional que es farà a la ciutat romanesa de Timisoara del 8 al 10 d’agost.

Els Gegants de Tortosa

Els Gegants de Tortosa

La vila té tres parelles de gegants que representen a personatges molt diferents de la seva història

La ciutat de Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre,  té tres parelles de gegants. A la primera parella, en Rufo i la Rubí, l'envolta una curiosa llegenda que n'explica el seu origen. Diuen que fa molts anys arribà a la vila un personatge extraordinàriament gran que es deia Rufolet. Venia d'un país llunyà per rescatar la princesa Rubí, que estava segrestada en una cova guardada per una ferotge tarasca.

L’exposició ‘4 ¼. 425 anys de les festes de Sant Roc a Barcelona’ al ‘Fes Ta Festa’

L’exposició ‘4 ¼. 425 anys de les festes de Sant Roc a Barcelona’ al ‘Fes Ta Festa’

L’edició 2012 del programa parla de l’exposició retrospectiva de la festa major més antiga de Barcelona

‘4 ¼. 425 anys de les festes de Sant Roc  a Barcelona’ és una exposició que es fa a la Casa dels Entremesos de Barcelona és la protagonista de la primera part del ‘Fes ta festa’. Podreu conèixer tots els detalls amb declaracions de Xavier Cordomí, de Josep Fornés i del tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Ciurana.

'L’infidel' de Malva de Runa

'L’infidel' de Malva de Runa

El duet de folk presenta un tema dominat pels instruments de corda orientals

La Casa de la Festa de Tarragona

La Casa de la Festa de Tarragona

Tot el patrimoni festiu tarragoní es conserva i es recull en aquest equipament cultural

La Fira del Món del Foc de Banyoles al 'Fes Ta Festa'

La Fira del Món del Foc de Banyoles al 'Fes Ta Festa'

L’edició 2011 del programa entrevista a Non Casadevall, promotor de la fira foguera

Aquesta setmana ens posem barret de palla i roba vella per endinsar-nos en la quarta edició de la Fira del Món del Foc que es farà a Banyoles del 18 al 20 de juliol. L’organitza la colla local Gàrgoles de Foc conjuntament amb la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya. Non Casadevall, responsable de l’organització de la festa, ens en explicarà els detalls en una entrevista.

Els Gegants de Girona

Els Gegants de Girona

Al llarg de la seva història, els Gegants de Girona n’han viscut de tots colors: van estar a punt de ser enterrats, decapitats i se’ls hi va restaurar el cap amb ciment

La Casa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès

La Casa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès

La capital del Penedès és una de les viles més riques en patrimoni festiu i la seva casa de la festa una de les pioneres del país

L'actor i presentador Biel Duran al 'Fes Ta Festa'

L'actor i presentador Biel Duran al 'Fes Ta Festa'

L'edició 2010 del programa parla del nou format del 'Quarts de Nou' i felicita a 'Mans' pel seu desè aniversari

Comencem felicitant al programa 'Mans' de Catalunya Ràdio pel seu desè aniversari en antena. Diumenge passat ho van celebrar al Centre Artesà Tradicionarius amb l'enregistrament d'un programa especial amb la cobla Lluïsos de Taradell en directe. A més, aquesta setmana l'Amadeu Carbó ha entrevistat a en Biel Duran, l'actor i presentador que torna a TVC amb un nou format del programa 'Quarts de Nou'.

Dites i refranys: 'Entre caixes i bancs tot són entrebancs'

Dites i refranys: 'Entre caixes i bancs tot són entrebancs'

S’actualitza el refranyer en funció de l’actualitat? En Víctor Pàmies ens ho explica

El què i el perquè de les Cases de la Festa

El què i el perquè de les Cases de la Festa

Aquests equipements culturals van néixer a la dècada dels 80 per preservar i difondre la cultura popular local

Adéu a Tomàs Gil i Membrado al 'Fes Ta Festa'

Adéu a Tomàs Gil i Membrado al 'Fes Ta Festa'

L’edició 2006 del programa acomiada al mestre del coblisme Tomàs Gil i Membrado

Aquesta setmana volem començar el programa acomiadant al mestre Tomàs Gil i Membrado, mort a l’edat de 99 anys. Va dedicar tota la seva vida a la música i, en particular, a la cobla. Però l’espectacle ha de continuar i per això us oferim una nova edició del ‘Fes Ta Festa’. A ‘La Columna’ Jesús Ventura parla de premis i del paper dels jurats, una tasca complicada i arriscada. El primer bloc de notícies explicarem com va anar l’entrega de la Menció d’Honor dels Premis de Ràdio Associació al nostre programa, amb talls de veu i comentaris satírics de l’Amadeu Carbó.

El fosser del Fossar de les Moreres

El fosser del Fossar de les Moreres

A la secció 'Expedient C' Amadeu Carbó explica una llegenda vinculada a aquest espai tan emblemàtic del Tricentenari

'Amagada en el far' de El Duet

'Amagada en el far' de El Duet

Cada dues setmanes, Francesc Sànchez Carcassés porta a 'Cants de Taverna' una nova havanera, bolero, valset o cançó marinera

Menció d'honor pel 'Fes Ta Festa'

Menció d'honor pel 'Fes Ta Festa'

L'edició 2005 del programa celebra la Menció d'Honor als Premis Ràdio Associació de Catalunya

Una setmana més estem de celebració al 'Fes ta festa' ja que dijous passat vam recollir una Menció d'Honor a l'acte de lliurament dels 14s Premis Ràdio Associació de Catalunya, que es va fer a l'Auditori de la ONCE de Barcelona.

Els Gegants del carrer d’Avall de Montbrió del Camp

Els Gegants del carrer d’Avall de Montbrió del Camp

Descobriu la història d’una parella de gegants centenària que a més té un passat cinematogràfic notable

Els Gegants del carrer d’Avall tenen una història ben peculiar: procedeixen d’una subhasta realitzada a Poblet a finals del segle XIX on totes les famílies del carrer hi van aportar un ral per poder-los comprar.

'La lluna, la pruna' de Carme Canela i Lluís Vidal Trio

'La lluna, la pruna' de Carme Canela i Lluís Vidal Trio

Escoltem un dels temes més clàssics de infància en clau de jazz

Dites i refranys: 'Diners fan diners'

Dites i refranys: 'Diners fan diners'

Víctor Pàmies dóna una interpretació actual a les dites relacionades amb els diners

Beques i nou CD al 'Fes Ta Festa'

Beques i nou CD al 'Fes Ta Festa'

L’edició 2004 del programa presenta el darrer treball de la cobla Ciutat de Girona i parla de les Beques d’Innovació en Cultura Popular 2014 de la Fundació Jaume Casademont

Aquesta setmana el ‘Fes Ta Festa’ presenta oficialment el nou CD de la cobla Ciutat de Girona: ‘El Càmping Sardanista de Catalunya’. Es tracta d’una col·lecció que ja arriba al seu desè volum i del qual n’escoltarem dues sardanes.

El titella tradicional català

El titella tradicional català

A la secció 'Expedient C' Amadeu Carbó parla de la modalitat autòctona de titelles: el putxinel·li de guant

Els espectacles de titelles son representacions que en els seus orígens hem de cercar-los a les primeres civilitzacions. És un art universal que, al llarg de la història, ha modificat i perfeccionat la posada en escena.

Les ombres xineses de l'Arxiu Joan Amades

Les ombres xineses de l'Arxiu Joan Amades

Antoni Serés parla de la procedència d’una dotzena de làmines vuitcentistes del Fons que reprodueixen siluetes humanes

El Joan Amades radiofònic

El Joan Amades radiofònic

Antoni Serés descobreix la faceta més mediàtica del folklorista tot rebuscant en el fons de l'arxiu Amades

Una branca serrada i una senyera bruta al 'Fes Ta Festa'

Una branca serrada i una senyera bruta al 'Fes Ta Festa'

L'edició 2003 del programa aborda l'actualitat política relacionada amb la cultura tradicional sense oblidar les cròniques castelleres, les històries de gegants i les últimes tendències en folk

Encara que al 'Fes Ta Festa' es proposi parlar només de cultura popular, arriba un moment que l'actualitat ho supera. Sobretot quan els esdeveniments quotidians com les bretolades i les bajanades d'alguns polítics es barregen amb la tradició. Un bon exemple és 'La columna' d'aquesta setmana que ha escrit l'Amadeu Carbó i en la que comenta una utilització política de la cultura popular en la campanya de les eleccions europees.

Gegants de la Casa de la Caritat o de Carnestoltes

Gegants de la Casa de la Caritat o de Carnestoltes

A la secció 'Històries de gegants' la Berta Miró explica els secrets d'una de les parelles de gegants més antigues de Barcelona

'S’alçar Déu' de Xumeu Joan

'S’alçar Déu' de Xumeu Joan

Jordi Roura presenta a 'Rourenfolk' el darrer projecte del músic de Formentera amb la flaüta

Concurs 'La Sardana de l'any'

Concurs 'La Sardana de l'any'

L'edició 2002 del programa recupera la crònica castellera i també tornen les seccions de refranys, cants de taverna, del Fons Amades i un 'Expedient C'

La final del Concurs 'La sardana de l'any' és un dels temes centrals del 'Fes Ta Festa' d'aquesta setmana. El director del programa li dedica 'La columna' en la que, a més d'explicar el que va passar en l'edició d'enguany, parla dels records de la primera edició, l'any 1972.

Felip V, la guerra de successió i altres tradicions patriòtiques

Felip V, la guerra de successió i altres tradicions patriòtiques

A la secció 'Expedient C' Amadeu Carbó parla de 'Tradicions Patriòtiques', el llibre de Joan Amades sobre costums i tradicions barroques

Ara que som en plena celebració del Tricentenari volia fer una recomanació bibliogràfica. Al llarg d'aquests mesos s'han publicat molts llibres de ficció; alguns s'han convertit en autèntics 'bets-sellers' i d'altres ens aproximen als fets des de la rigorositat històrica.

Inici fort de la temporada castellera

Inici fort de la temporada castellera

Torna la crònica castellera al 'Fes Ta Festa' de la mà de Carles Esteve · Resumeix les diades més destacades del cap de setmana passat

Dites i refranys: 'Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra'

Dites i refranys: 'Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra'

Víctor Pàmies reflexiona sobre actualitat política i metàfores marineres a través dels refranys

Més celebracions al 'Fes Ta Festa'

Més celebracions al 'Fes Ta Festa'

L'edició 2001 del programa entrevista a Vicent Partal i debat amb els presidents de la Confederació Sardanista de Catalunya, de l'Associació per a la Difusió del Folklore ADIFOLK i l'ENS de Comunicació Associativa

Diuen que tant important és arribar com continuar el camí i per això el passat Dia de Sant Jordi a l'Espai Vilaweb també es va enregistrar el programa 2001 del 'Fes Ta Festa'. Una edició que segueix amb les celebracions especials amb una entrevista a Vicent Partal. El programa també recorda un 'Dites i refranys' d'en Víctor Pàmies i acaba amb una tertúlia entre els presidents de la Confederació Sardanista de Catalunya, de l'Associació per a la Difusió del Folklore ADIFOLK i l'ENS de Comunicació Associativa.

Dites i refranys: 'Qui dia passa any empeny'

Dites i refranys: 'Qui dia passa any empeny'

Víctor Pàmies reflexiona sobre el significat i les variants d'una dita molt escaient per l'edició 2001 del programa

El famós refrany 'Qui dia passa, any empeny' forma part d'aquell grup de dites que mantenen el sentit de fer la viu-viu, d'anar fent per tirar endavant. Tot i això pot interpretar-se de més d'una manera: serveix per indicar que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d'una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant, de manera que resolent les dificultats de cada dia, resolem les de tot l'any.