Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimarts  19.05.2015  16:01

Autor/s: Tudi Torró

La llengua bífida dels polítics

Men?ame
 

Per sort ja estem en la recta final de la campanya electoral i hem tingut l’oportunitat d’escoltar polítics de tots els colors. Ens trobem davant unes eleccions municipals i autonòmiques i votarem els nostres representants més pròxims, els qui viuen al mateix barri, poble o ciutat que nosaltres; i també els qui comparteixen la nostra realitat territorial.

No tenim ràdio ni televisió valencianes, no tenim mitjans de comunicació propis que ens acosten els candidats al menjador de casa per escoltar-los, veure’ls més a prop i que tinguen l’oportunitat de donar-se a conèixer. Per això ens conformem amb veure i escoltar en les cadenes i ràdios privades i públiques estatals els petits retalls d’un míting, d’una entrevista, d’unes paraules tretes de context que aquests mitjans tindran a bé d’oferir-nos. Coneixem millor els candidats d’altres comunitats autònomes que els de la nostra pròpia. Ja sé que tenim altres opcions: anar a mítings, escarbar per les xarxes socials, veure’ls en vídeos promocionals... I això és el que he fet, perquè llegir el programes electorals ja és ‘de nota’.

No vull entrar en el fons, em quedaré en ‘la forma’, vull expressar la meua estupefacció davant la llengua bífida de molts polítics. És un fet que només comença una campanya electoral, els polítics han de mostrar el millor que tenen, tot el seu arsenal de coneixements i recursos. Molts només saben parlar en castellà, però això no és cap problema, i així ho fan, em sembla correcte, però  molts altres saben parlar valencià i castellà i, incomprensiblement, el seu discurs està barrejat, una part en valencià i l’altra en castellà, tenen una llengua que jo anomene bífida. Què passa? Que parlar només en valencià no queda bé? Que els assessors de campanya han fet les prospeccions necessàries entre els votants i han deduït que esperen dels seus polítics que si parlen en valencià també han de demostrar que saben parlar en castellà? Que els valencians no entenen el valencià..?

Jo sóc la que no entén res. Fer un míting barrejat queda totalment artificiós, no és així com ens comuniquen de manera normal, allò normal és una persona, una llengua. Si volem normalitzar el fet lingüístic, fem normal la comunicació. El desequilibri existent en la societat valenciana entre valencià i castellà és evident, i la balança s’inclina cap al castellà. El govern del PP s’ha encabotat des que governa, i ja fa vint anys, a fer-lo desaparèixer el valencià, a transmetre a la societat la seua inutilitat, i en les grans ciutats i les comarques del sud, l’endarreriment de la normalització els darrers anys és més que evident. Això vol dir que ho estan aconseguint si no som capaços d’aturar-los.

Aquestes són unes eleccions molt desitjades pels qui esperem recuperar la nostra dignitat com a poble en tots els aspectes. I la normalització de la nostra llengua encara està molt lluny d’aconseguir-se. L’educació, i això si que ho diuen tots, és un dels pilars bàsics del país, és el futur. Tanmateix, les escoles cada vegada tenen menys clar com s’ha de treballar el fet plurilingüe, per on han de començar, quin paper ha de jugar en l’aprenentage el valencià. Fins i tot, si parlem de plurilingüisme, molts docents i moltes famílies, estan pensant en l’anglès. Però d’això no s’està parlant en els mítings, millor no tocar-ho, deuen pensar. Els nostres polítics, de qui esperem que regeneren la societat valenciana, aquest tema no el tenen clar, no donen exemple, usen una llengua bífida quan parlen en valencià, no confien ni creuen que la dignitat d’un país comença per saber el lloc que hem d’ocupar i reivindicar-lo amb dignitat, sense avergonyir-nos de res.