Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  14.05.2015  06:00

Autor/s: Xènia Serrat

Albert Royo: 'Dinamarca reconeix Catalunya com un actor polític del mateix nivell que Espanya'

Entrevista al secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya sobre del debat al parlament danès

Men?ame
 

Abans-d'ahir el parlament danès va demanar de cercar una solució sobre la independència de Catalunya, en un històric debat. Aquesta sessió plenària fou possible per la proposta del partit d'esquerres Enhedslisten (Aliança Roja i Verda), arran de l'assistència d'un diputat a una conferència organitzada per la sectorial danesa de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Justament el paper de la delegació de l'ANC a Dinamarca ha estat decisiu perquè el debat arribés al parlament del país.

En parlem amb Albert Royo, president del Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, Diplocat, que comenta els detalls d'aquesta fita, i explica què representa per a Catalunya, per a Espanya i per a la política internacional. El Diplocat ha donat suport als parlamentaris danesos i a l'ANC en tasques de mediació i informació.

'Va ser un moment únic, sense precedents --diu Royo--. El fet que un parlament europeu hagi debatut sobre el procés català i que aquest parlament hagi estat el danès, d'un país amb llarga trajectòria democràtica, és un gran pas.'

Tots els partits van participar en un debat d'uns quaranta-cinc minuts i set dels vuit que formen el parlament van prendre una posició favorable a la qüestió. 'Es va reclamar una solució democràtica a la petició dels catalans de fer un referèndum d'autodeterminació; es va reclamar que la UE encaixés la realitat catalana en cas que la majoria dels catalans donessin suport a la independència; i es va fer una crida a l'estat espanyol perquè fes honor al seu prestigi internacional com a estat democràtic.'

L'únic partit que no s'hi mostrà favorable, diu Royo, s'abstindrà en la votació de la setmana vinent. Aquest partit creu que Dinamarca no hi hauria d'intervenir perquè és una qüestió interna, però la resta entenen que 'si el govern espanyol no escolta una petició consistent i sòlida de Catalunya i el seu parlament posa en risc els principis de les democràcies europees i de la construcció europea. Per tant, deixa de ser una qüestió espanyola i és una qüestió d'interès internacional'.

'Amb aquesta actitud, Dinamarca reconeix Catalunya com un actor polític del mateix nivell que l'estat espanyol i evidencia que la qüestió catalana interessa a l'exterior,' diu. Royo ha pogut comprovar que la principal preocupació dels partits danesos és la incapacitat del govern espanyol per a trobar una solució democràtica a la petició catalana: 'No entenen com és que l'estat espanyol sigui tan miop, des d'un punt de vista estratègic, de tancar-se i no donar instruments legals a una qüestió que requereix una resposta política.'

'L'element més important per als danesos és la petició democràtica, el fet que hi hagi un territori que insistentment demani de poder exercir el dret de vot per decidir el futur polític. I el parlament danès ha volgut llançar el missatge que calia trobar una solució democràtica per a evitar conflictes com els que hi ha hagut en algunes altres parts del continent', diu. Segons Royo, Dinamarca veu Escòcia com un precedent, però la seva història sempre ha anat en aquesta línia: 'Dinamarca va reconèixer el dret d'autodeterminació de Grenlàndia i de les illes Fèroe, com el d'Islàndia als anys 1950. És un país de forta tradició democràtica i fort compromís amb el dret d'autodeterminació dels pobles.'

Royo també destaca l'interès del parlament danès per a saber la història de Catalunya. 'Van recordar, durant el debat, que Catalunya havia perdut el seu estat sobirà el 1714 a causa d'un conflicte bèl·lic i van reconèixer la lluita de Catalunya en favor de la democràcia del govern instituït democràticament durant la república espanyola; la lluita per la democràcia als anys trenta; i la lluita per la recuperació de la democràcia durant el franquisme'.

Royo recorda que aquest debat al parlament danès és fruit d'una bona col·laboració entre la societat civil catalana i les institucions del país a l'hora d'explicar-se a l'exterior: 'Era important que s'obrís la llauna i Dinamarca l'ha oberta.'

Ara el Diplocat continuarà fent la mateixa feina, però pensa que pot haver-hi debats com aquest en més parlaments europeus: 'Això facilita les coses però hem de ser conscients que en les relacions internacionals impera la "realpolitik" i el corporativisme interestatal, sobretot quan Catalunya no té encara el mandat democràtic en favor de la independència.' 

Men?ame