Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  15.04.2015  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Àngel Colom: 'El CNI va posar un integrista al capdavant de la comissió islàmica espanyola'

Entrevista al president de la Fundació Nous Catalans

Men?ame
 

El ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, va vincular fa poc gihadisme i independentisme. Alhora, va voler ficar el dit a l'ull de la Fundació Nous Catalans, que treballa per la integració i l'arrelament dels immigrats a Catalunya; per això va acusar l'entitat d'actuar amb imprudència respecte de l'islamisme. Per acabar-ho d'adobar, ahir el diari ABC publicava una portada en què tornava a associar, barroerament, sobiranisme i integrisme islàmic. El president de l'entitat, Àngel Colom, respon a una portada com aquella. I es demana si no és Fernández Díaz l'imprudent, vist que manté un integrista al capdavant de la Comissió Islàmica d'Espanya.

—Fernández Díaz deia que Catalunya era un dels llocs amb més risc de sorgiment de gihadistes.
—Segons com es digui s'estigmatitza el conjunt de la població musulmana. Jo també tinc aquesta preocupació. A Nous Catalans la tenim, de sempre. És cert que hi ha dades que fan palès que a Catalunya hi ha nuclis d'islamisme radical organitzat. És una dada prou objectiva, però Fernández Díaz ha de garantir amb la policia la seguretat dels ciutadans de Catalunya. No em tranquil·litza gaire, això. Em tranquil·litza, en canvi, que els mossos sí que en són conscients i que garanteixen la nostra seguretat.

—Aquests dies s'ha transmès la idea que aquests nuclis són en quatre mesquites de Catalunya.
—Sí, perquè corren informacions dient això. Però és perillós de generalitzar-ho. Catalunya, com qualsevol país europeu, té riscs, com en tenen França, els Països Baixos, els països nòrdics, i com en té Espanya. Amb el fenomen del gihadisme cal que els cossos de seguretat facin la seva feina. I entenc que la fan bé, tant els mossos com les altres policies. El fenomen hi és, a tot Europa. Però assenyalar Catalunya, i fer-ho com ho fan des de Madrid presentant Catalunya com un focus molt virulent, ho vull posar entre cometes. Hi ha una intencionalitat a darrere.

—La manera com es gestiona políticament…
—Les declaracions del Ministeri d'Interior són exagerades. Emboliquen la troca i ho barregen tot a Catalunya. Hi ha una exageració deliberada, cínica i amb mala fe. I amb una voluntat clara de fer mal al procés cap a la independència de Catalunya, de fer por a la gent d'Espanya, d'alertar internacionalment que si Catalunya és un estat no sabrà gestionar bé aquest problema.

—Voleu dir que Fernández Díaz, dient allò que va dir, pretenia tot això.
—El ministre va venir a contraprogramar una actuació brillant dels mossos d'esquadra. I activa una nova operació d'intoxicació i de criminalització. Perquè és a partir d'aquelles declaracions que els sectors més ultres li fan costat. I en aquelles declaracions a Catalunya Ràdio deia una cosa reveladora.

—…
—Ve a explicar per què van fer fora de Catalunya Noureddine Ziani ara fa dos anys. En aquella entrevista deia que el ministeri tenia una excel·lent relació amb la comunitat islàmica d'Espanya. Es referia a la Comissió Islàmica d'Espanya. Fa un temps, força abans del cas Ziani, el Ministeri d'Interior i el CNI van maniobrar per fer fora el president que hi havia aleshores a la Comissió Islàmica d'Espanya, que era de tarannà moderat. I hi van posar al capdavant el senyor Mounir Benjelloun, que és un simpatitzant molt estret d'un moviment prohibit al Marroc que es diu Justícia i Caritat. Un moviment que ha publicat textos en què proposa un califat de tipus islamista al Marroc, un cop derrocada la monarquia. Al Marroc, aquest moviment és prohibit. I resulta que el ministeri i el CNI maniobren per posar al capdavant de la interlocució dels musulmans d'Espanya un radical, un integrista, el senyor Benjelloun, que reclama l'establiment d'un califat al Marroc. I això era abans que sortís l'Estat Islàmic.

—Doncs Fernández Díaz us deia a vosaltres que éreu imprudents.
—No ho deu ser ell, d'imprudent? Perquè és sabut de tothom que van fer mans i mànigues per fer-lo president. Això van ser ordres del CNI, i de la seva direcció, els mateixos que van donar l'ordre d'expulsió del Nouredddine Ziani. Van maniobrar al si de les comunitats musulmanes d'Espanya per col·locar aquest president, que és el president de la Federació Musulmana de Múrcia, el principal focus d'integrisme a l'estat espanyol. I ara, amb Fernández Díaz de ministre, encara hi és.

—Com sabeu que va anar així?
—Ho sabem a través de les federacions musulmanes catalanes, que tenen contacte amb les d'Espanya.

—I per què ho havien de fer?
—Això no ho entén ningú. En aquella època vaig parlar amb alguns responsables de seguretat de països europeus, sobretot de França i Itàlia. Per saber si entenien la raó d'aquest moviment. I estaven sorpresos. Sobretot els francesos, que deien que tenien una interlocució amb el Consell del Culte Musulmà de França, i que els havia anat molt bé de posar al capdavant gent com el senyor Dalil Boubakeur, que és un home que sempre ha tingut un tarannà contrari al gihadisme i a l'islamisme radical. I aquests interlocutors amb qui vaig parlar no entenien per què Espanya feia l'inrevés de tota Europa: posar un radical contrari al rei del Marroc; un enemic de l'status quo del Marroc, del poder que manté una línia de contacte permanent amb la UE… Hi ha un lloc, que no és Catalunya, que és Espanya, on això es trenca.

—Aquest senyor té influència en la comunitat musulmana a Catalunya?
—És la personalitat a la qual tots han d'anar a parar, perquè l'estructura en la relació amb el govern espanyol passa per la Comissió Islàmica d'Espanya. Les federacions d'aquí hi han treballat molt al marge. I això lliga amb l'expulsió de Noureddine Ziani. Una de les raons de l'expulsió fou que en Ziani va voler trencar amb aquesta comissió, i va voler vertebrar un islam català. Les federacions musulmanes catalanes actuen molt autònomament dels dictats de Madrid, des de sempre i cada vegada més. Això els molesta profundament. I com que Ziani va anar una mica més enllà el van escapçar. Per raons d'estat. I trobo molt poc prudent per part dels aparells de l'estat, i del senyor Fernández Díaz, de dir que tenen una excel·lent relació amb un personatge com aquest.

—Quan vau veure la portada de l'ABC què vau pensar?
—No em podia creure que un diari publiqués una portada com aquella, sense cap mena de base, i vaig pensar: continuen atiant la catalanofòbia, és una portada racista i no té gens de sentit. Hi ha una operació deliberada per a mirar de criminalitzar la Fundació Nous Catalans i la feina d'integració de la immigració en clau de catalanitat. Fernández Díaz i la caverna mediàtica s'han adonat que una part de la nova població arribada a Catalunya s'aproxima a la realitat del país, i això els alarma. I ataquen, estigmatitzant tota la comunitat musulmana, i embolicant-ho de manera molt deliberada amb el procés independentista.

—Deuen ser conscients de la importància del factor de la immigració en el procés d'independència.
—S'adonen que hi ha una certa implicació d'immigrats amb el país i fins i tot amb el procés d'independència. I això els alarma. De segur que l'aparell de l'estat espanyol pensava que l'arribada de tanta immigració en tant poc temps a Catalunya diluiria tota possibilitat de majories sobiranistes. Però quan veuen que un 80% dels catalans, inclosos immigrats, defensen el dret de decidir i veuen moltes entitats d'immigrats que se sumen al procés del dret de decidir i al procés d'independència, els salta l'alarma.

—Com ha reaccionat aquesta gent, amb qui teniu contacte, arran de les paraules de Fernández Díaz?
—Hem parlat amb algunes de les grans federacions musulmanes, hem parlat amb entitats i amb gent. Aquí a la fundació cada tarda es fan cursos de llengua àrab per a nens i nenes de Santa Coloma, que parlen en català però que els pares no volen que perdin la llegua materna. Hi vénen moltes mares i molta mainada cada tarda. Amb aquestes mares i pares hem mantingut una certa relació. I aquests dies n'hem parlat, d'això. Ho viuen amb normalitat, i no ha faltat ni un nen a classe. D'entrada queden sorpresos. I les entitats i col·lectius s'indignen molt per la manipulació.

—N'hi ha que s'hagin espantat?
—És possible que hagi afectat alguna gent, perquè volen això: fer por. No ho hem observat entre la gent més mobilitzada en associacions. Si això continua segurament que hi haurà gent que farà un petit pas enrere; sobretot gent en procés d'obtenció de la ciutadania. I n'hi ha alguns que fa temps que ens diuen que tenen por que això els compliqui aquest procés.

—Voleu diu el fet de tenir vinculació amb Nous Catalans?
—Sí, o amb entitats catalanistes. Alguns ho han dir. No gaire gent, però alguns sí. I fins i tot hi ha hagut algun retret. Sortosament és minoritari, però entenc que algú en procés d'obtenció del permís de residència definitiu, o que espera la ciutadania en un cert moment es preocupi o facin algun pas enrere.

—És una arma que té l'estat.
—I procuren espantar la gent. Espantar-los sobre la seva implicació social.

—I se'n surten?
—Els immigrats volen ser informats. Els qui tenen la ciutadania espanyola volen saber si la mantindran en cas d'independència. I quan els diem que qui vulgui la doble ciutadania la podrà mantenir ja estan tranquils. I hi ha una altra inquietud, de la gent que té residència, d'un any o dos, o fins i tot de forma permanent: volen saber si una vegada proclamat l'estat català els serà validat allò que ja tenen, o si hauran de tornar a començar el procés des de zero. Quan els diem que hi ha garantia de continuïtat jurídica, la gent ja està tranquil·la.

Men?ame