Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  18.03.2015  06:00

Albert Pont: 'La independència ja no és tan sols una qüestió identitària, és una qüestió de pura democràcia'

Men?ame
 

Albert Pont és el president del Cercle Català de Negocis, una associació empresarial que vol tenir un paper decisiu com a grup de pressió, amb la finalitat que la nació catalana assoleixi un estat independent. Pont també és empresari i escriptor. En aquest camp, s'ha de destacar el llibre 'Delenda est Hispania', publicat el 2012, una obra que explica què pot passar després de la independència de Catalunya. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of Independence' de l'edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.

—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?

—Si aquesta pregunta me l'haguessin feta ara fa dos anys, hauria dit que volia la independència perquè tots els pobles tenen el dret de tenir un estat; i si el poble espanyol té un estat propi, amb la seva llengua i els seus costums, doncs jo també vull tenir el meu. És un dret recollit internacionalment. Si, a més, parlem d'un estat viable econòmicament, encara tenim més raons. Però la pregunta no la responc fa dos anys, sinó ara. I ara ja no es tracta d'això. Ara la independència és una qüestió de pura democràcia. Ja no és tan sols una qüestió identitària, sinó de llibertats fonamentals, entre les quals el dret de vot, el dret de participació política i el dret dels ciutadans de decidir com volen organitzar-se políticament.

L'estat espanyol és absolutament bel·ligerant contra el desenvolupament econòmic de Catalunya. L'estat espanyol no ha volgut mai que Catalunya fos el seu motor econòmic i juguen contra nostre en tots els sectors. Per exemple, pel que fa als contractes públics, amb penes i treballs se'n concedeixen a empreses catalanes. O en l'àmbit de les infrastructures, que és d'una importància vital, hi continua havent una concepció radial i centralitzada. En canvi, a Europa es demana que els corredors principals de comerç siguin les rutes transnacionals, concretament l'eix mediterrani, en el nostre cas. Els interessos de l'estat espanyol no solament vulneren el desenvolupament d'algunes regions perifèriques, com és el cas de Catalunya; sinó que també atempten contra el desenvolupament econòmic a escala continental.

—Què creieu que una Catalunya independent pot aportar al món?

—En primer lloc, dins la Unió Europea Catalunya pot aportar una nova visió, un nou vot i una nova veu dels països del sud d'Europa, enfront dels països del nord. Catalunya és un país llatí i del sud però amb una mentalitat lleugerament calvinista, més pactista. Tenim un sistema productiu i som aportadors nets a la Unió Europea, amb la qual cosa som un país del sud, però un país aportador net, amb més de 1.500 milions d'euros cada any. Per tant, això ens dóna el dret de defensar també els interessos dels països del sud, cosa que avui dia l'estat espanyol no fa i no pot fer perquè, a més, és un país rescatat per la Unió Europea i per la banca alemanya. En canvi, un país petit però que aporti a la UE és un país prou fort per a fer valer també l'opinió dels països del sud.

Però la pregunta era què podia aportar una Catalunya al món, no solament a la UE. Catalunya pot aportar una veu per a tots els pobles que no tenen un estat propi si aquests pobles no troben l'encaix dins l'estat on es troben. El procés català aportarà també una nova via, una nova manera de fer. Fins ara l'única manera d'arribar a la independència era a través de les armes. Era l'única manera que el món entenia. Probablement Catalunya serà el primer país que s'independitzarà sense el consentiment de l'estat predecessor, però sense recórrer a la violència. Això obre una porta perquè el dret internacional desenvolupi mecanismes i instruments que permetin d'exercir l'autodeterminació sense l'ús de la violència.