Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  18.02.2015  06:00

Autor/s: Roger Cassany

'Per a la MAT, la independència arribarà tard'

No a la MAT es declara 'optimista, però tocant de peus a terra', dos dies abans de la inauguració · Nou tècnics que havien fet informes contraris a la línia declaren avui al Suprem

Men?ame
 

Per a la plataforma No a la MAT no és gens casual que la línia de molt alta tensió que ha de connectar Catalunya amb l'estat francès s'inauguri demà passat. Al contrari: és, si de cas, causal. 'Ja fa dies que sabíem que els tècnics serien cridats a declarar al congrés. Per això han volgut fer la inauguració política de la línia aquesta setmana mateix, per tapar-ne la judicialització.' Són paraules de Joan Martí, portaveu de No a la MAT a Girona. Efectivament nou tècnics que havien fet informes contraris al tram aeri de la línia entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema declaren avui al tribunal, que ha admès a tràmit el contenciós que havien interposat dues entitats (Iaeden i l'AlarMAT) i la CUP. Tot amb tot, no és pas el primer contenciós que arriba al Suprem i, fins ara, el tribunal els ha tombats tots. 

Per No a la MAT, l'admissió a tràmit d'aquest contenciós arriba lògicament tard --aquest tram de la línia ja és construït--, i a més, no es fa pagues que el contenciós pugui reeixir al Suprem. Això sí, segons Martí, l'admissió a tràmit és bona per un doble motiu. El primer: servirà per a obrir finalment un debat sobre la necessitat de la línia, la manera com s'ha construït i l'estratègia energètica del nostre país. I el segon: cal esgotar la via judicial espanyola per a poder portar el cas a la justícia europea, 'ara per ara l'única que ens pot donar la raó'. Per això, diu Martí, la plataforma se sent 'optimista, però tocant de peus a terra'.

Una imposició espanyola i la diferència amb l'estat francès

La plataforma sí que veu clar i defensa amb fermesa que la línia i sobretot la manera com s'ha construït --'aèria i no soterrada, sense els estudis ambientals i de la salut necessaris'-- és una imposició del govern espanyol i de Red Eléctrica Española, l'operador que ha fet aquesta infrastuctura a l'estat espanyol. 'Ara, tard i amb sort, amb la línia ja construïda, podrem obrir aquí a través dels tribunals el debat social i polític que es va fer anys enrere, abans que es construís res, a Catalunya Nord, on avui tota la línia és soterrada', diu Martí.

I afegeix: 'La diferència entre ambdós territoris és clara: a Catalunya Nord tots els batlles i administracions regionals, fossin del color que fossin, van unir-se a l'hora de negociar amb el govern francès, que va entendre la necessitat de preservar el territori; al Principat, en canvi, la majoria de batlles obeïen a cop de telefonada del partit de torn des de Barcelona i, a més, resulta que el qui aleshores era director general d'Energia i Mines de la Generalitat, Agustí Maure, que feia d'interlocutor principal del govern amb propietaris i ajuntaments, havia format part de l'equip directiu de Red Eléctrica Española, empresa promotora del projecte, entre 1985 i 2007.' La plataforma ja va denunciar el 2008 el paper de Maure en les negociacions, que considerava 'un doble joc d'interessos intolerable i antidemocràtic'. Ara, amb el pas dels anys, assegura que els fets els han donat la raó, altra vegada massa tard. Martí lamenta, en aquest aspecte, 'la poca eficàcia dels partits catalans, especialment de CiU i ERC, que no van escoltar ni el territori ni els tècnics'.

Mariana Muchnik, portaveu de No a la MAT a Osona, ja ha vist com el contenciós que s'havia interposat per al tram entre Vic i Bescanó, geogràficament l'anterior al que avui és objecte de litigi, era tombat pel Tribunal Suprem. Es felicita per l'admissió a tràmit d'aquest nou contenciós, però es declara dolguda i decebuda. A hores d'ara, per ella, l'única fórmula possible per a debatre sobre la línia i el model energètic del país és la independència de Catalunya: 'És impossible obrir un debat serè sobre aquesta qüestió amb les institucions i amb la justícia espanyoles; això només es pot fer quan tens un estat.' I rebla: 'Encara confio que algun dia ho podrem fer. Per a la MAT, la independència arribarà tard, però encara serem a temps de fer un país en què es pugui reflexionar sobre quin model energètic volem i quins interessos volem obeir'.

'La MAT no serà mai de propietat catalana, serà sempre espanyola'

Per a la plataforma, a més, malgrat la voluntat de la Unió Europea de construir interconnexions elèctriques com aquesta per a fer un mercat energètic únic a Europa, la MAT no significarà ni més seguretat ni més independència energètica per a Catalunya. 'La MAT no serà mai de propietat catalana, serà sempre espanyola, de Red Eléctrica, i per tant serà una nova forma de dependència amb l'estat espanyol; malauradament, això la independència de Catalunya ja no ho resoldrà'.

Martí assegura, també, com ha denunciat durant anys la plataforma, que la MAT no ha estat construïda per a servir al nostre país, sinó que és una línia de transport. 'Si realment hagués de servir per a facilitar la lliure competència i un mercat únic a Europa, els preus de la llum haurien de baixar tan bon punt entrés en funcionament. Encara hi ha ningú que es cregui que ho faran?' La plataforma nega que la MAT sigui imprescindible ni per a alimentar el tren de gran velocitat ni per a resoldre l'aïllament energètic de les comarques nord-orientals. Cal, diu, fer un debat a fons sobre el model energètic, i aleshores construir les infrastructures necessàries, 'que en cap cas no són una línia aèria de molt alta tensió, que a sobre és de transport i que no ha tingut en compte cap estudi ambiental ni de salut'.

Tot i que els 400 kV ja circulin pels cables en alguns trams de la línia, queden encara dues obres pendents per a enllestir el projecte. Tanmateix, Red Eléctrica no preveu de començar aquests treballs fins a mitjan 2015, quan ja hagi entrat en servei la interconnexió. De moment, casualitat o no, demà passat se'n farà la inauguració en un doble acte amb presència del primer francès, Manuel Valls, i el president espanyol, Mariano Rajoy. Primer en un punt de les obres de Catalunya Nord i, després, a Peralada.

Però per a la plataforma divendres no canvia res. El camí encara és molt llarg --diuen-- i arribaran fins a les últimes instàncies europees.

Men?ame