A Aielo de Malferit, per exemple

Després dels fets terribles d’aquests dies a França, hi ha hagut com una mena de cursa a veure qui és més defensor de la democràcia. Gats i gossos s’han llançat a una competició de lluïment de façana que servia, alhora, per a fer grans proclames de dol per l’atac contra la llibertat d’expressió i per a mirar d’augmentar el control d’una societat en estat de semi-xoc.

Les declaracions de Bernard Holtrop, un dels caricaturistes del Charlie Hebdo que es van salvar de la salvatjada, són prou eloqüents: ‘Vomitaria sobre tota aquesta gent que ara diu que són els nostres amics’. I no n’hi ha per menys. La tropa de dirigents polítics que s’ha apuntat a encapçalar la gran manifestació de París fa feredat, i dels seus subalterns n’hi ha que fan, fins i tot, por.

Poc després de la massacre de dimecres, el PP valencià (o el PP amb seu a València), va publicar un comunicat en què entre altres coses afirmava que ‘nada justifica el asesinato de personas y nada justifica un ataque contra pilares básicos de todo sistema democrático como son la libertad de expresión’. Difícilment es pot estar contra aquesta afirmació. Però estaria bé que en foren conseqüents. Si no es tracta d’un simple exercici de retòrica, Alberto Fabra i Alfonso Rus tenen tasca. Molta, però ara en recordarem només una per parlar de la comarca, senzilla de solventar: evitar que el batle d’Aielo de Malferit continue censurant les actuacions de Xavi Castillo.

Quan això passe, els creurem. Però tinc quimera que és com la bufa del bou: tot aire.