Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  13.12.2014  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Llibres de vins i menges

Relació completa de les novetats en llibres de gastronomia que podreu trobar aquestes festes a les llibreries

Men?ame
 

Us oferim un especial de llibre de gastronomia, de gèneres diversos: receptaris, divulgatius, d'història, àlbums de regal, ficció, assaig, poesia, mediàtics i algun difícil de classificar… vinculats al món del vi i la cuina. La literatura gastronòmica es mostra cada vegada més present en les novetats editorials nadalenques. Aquí us n'oferim una relació ben completa.

RECEPTARIS
HISTÒRIA
VINÍCOLES
POESIA
FICCIÓ
PAISATGE

RECEPTARIS

'Cuinem a casa les potres de Jordi Roca' (Cuina / Ara llibres)
El millor postrer del món ens ofereix seixanta-cinc receptes, totes pensades per fer sense necessitat d'aparells sofisticats, però també sense perdre exigència, tot mantenint la bona presentació, la sorpresa i el sentit de l'humor. Les receptes són organitzades en quatre blocs: inpiració, memòria, festa i clàssics. I totes contenen les seves fotografies corresponents, obra de Becky Lawton. I per què aquesta classificació que proposa el postrer? L'entenem quan sentim com explica la manera que té d'afrontar la creació: 'Em miro les postres des d'aquella part d'innocència que té un nen. De com m'agradaria que fos una recepta des del fons de la meva ànima, d'una manera essencial. Quan veus un copoazú, per exemple, que és una fruita tropical, la mires, la flaires i la tastes de mil maneres per fer-la, perquè és una novetat. Doncs la idea és aplicar aquest pensament a tots els productes, també els d'aquí que coneixem des de petits.'

'Cuina amb denominació d'origen', Pep Nogué (Cossetània)
L'inquiet cuiner sense restaurant però ben mediàtic Pep Nogué, proposa en aquesta ocasió un receptari a partir de productes que gaudeixen de segell de qualitat i procedència, o sigui, amb Denominació d'Origen Protegida (DOP) o amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Hi trobem receptes amb arròs del Delta de l’Ebre, avellana de Reus, calçot de Valls, clementines de les Terres de l’Ebre, fesols de Santa Pau, formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya, llonganissa de Vic, mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, mongeta del ganxet, oli del Baix Ebre–Montsià, oli les Garrigues, oli de l’Empordà, oli Siurana, oli Terra Alta, pa de pagès català, patates de Prades, pera de Lleida, pollastre i capó del Prat, poma de Girona, torró d’Agramunt, vedella del Pirineu català.  

'La cuina de les Terres de Mestral', Fundació Alícia (Onada edicions)
«El receptari que teniu a les mans és quelcom més que un simple llibre de cuina, és el testimoni escrit d’un coneixement culinari ancestral. Aquest recull, efectuat per la Fundació Alícia a partir de la contribució i la col·laboració de moltes persones del territori de les Terres de Mestral, té la voluntat i el desig de fer perdurar allò que solament amb la transmissió oral es veuria abocat a desaparèixer sota els signes del temps. Per tant, si el que es vol és conèixer el caràcter i la manera de ser de la gent de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant, Pratdip i Tivissa, no hi ha una millor manera de fer-ho que coneixent i gaudint amb la seva cuina més tradicional…» El llibre ofereix una primera part amb aquestes receptes tradicionals del territori, mentre que en una segona, més agosarada i divertida, l'equip de cuiners de la Fundació Alícia proposa un seguit de receptes actualitzant la clotxa, presa com a icona gastronòmica del territori.

'La cuina de les àvies', Jaume Fàbrega (RBA - La Magrana)
Llibre de referència de la cuina catalana i mediterrània. Conté 1500 receptes, totes explicades pas a pas, de forma planera, completa i comprensible. El llibre aporta moltes de les bases amb què s'inspiren els grans ciuners estrellats del país. I fa entendre que una cuina sense arrels, sense història, no és una veritable cuina. Hi trobem la cuina de les mares i les àvies, la dels pagesos, pescadors, la dels cuiners i la de tots aquells que han contribuït a fer de la cuina catalana una de les primeres, més brillants i completes de tota la Mediterrània. 

'La cuina del 1714', Jaume Fàbrega (Viena)
L'experimentat historiador de la gastronomia, Jaume Fàbrega, ens submergeix en la història dels fogons dels palaus catalans del 1714. De l’allioli al sofregit, de la picada a la samfaina, i de l’escudella als macarrons. Fàbrega recorda que la cuina del barroc encarna un moment apassionant de la història. D’una banda, manté encara una clara continuïtat amb la cuina medieval (abundància d’agredolços, ús generós de les espècies...) i, de l’altra, crea les bases de la nostra cuina moderna, sobretot per la introducció de productes d’Amèrica (patates, tomàquets, pebrots i bitxos, gall dindi, ànec mut, xocolata...), que suposen una autèntica revolució alimentària. El gruix del llibre el conforma un variat receptari d'aquest moment de la cuina catalana.

'La cuina de 1714', més d'un autor (Comanegra)
'Receptes actualitzades. Una ruta gastronòmica a través de la nostra història' apunten els subtítols d'aquest volum. Efectivament, aquest receptari, un volum petit i manejable, acompanyat de fotografies dels plats, té la intenció de donar a conèixer la gastronomia catalana de fa tres-cents anys adaptada al temps actual per cuiners coneguts, com Sergi de Meià, de manera que les receptes proposades es puguin cuinar. Ara, els més curiosos i exigents també disposen de la transcripció original de cada recepta. El llibre s'emmarca en la Ruta 1714. 

'Herbes a la carta. Receptes de cuina silvestre', Montserrat Enrich i Elisenda Carballido (Cossetània)
Com puc reconèixer les plantes comestibles? On les puc trobar? Com i quan les he de collir? Com cuinar-les perquè siguin apetitoses? Realment són nutritives? Què ens aporten? El llibre inclou un repàs de l'alimentació amb plantes salvatges, un seguit de coneixements previs que cal tenir per collir i cuinar aquestes plantes abans de menjar-les, algunes dades tècniques i un receptari amb noranta-dues receptes ordenades segons l'herba utilitzada.

'Cuines. Les receptes del programa seleccionades per Tana Collados', diversos autors (Rosa dels vents)
La periodista gastronòmica Tana Collados dirigeix el programa 'Cuines' des de la temporada 2010-2011. Ara ofereix una selecció de receptes que s'han mostrat en el programa durant aquestes quatre temporades, ordenades per estacions de l'any, o sigui per producte de temporada, i que combinen el fer de cuiners professionals i el d'amateurs, així com una cuina més innovadora amb la cuina més tradicional. Conté una vuitantena de receptes.

'La Riera. Les tapes de La barra del port', Oriol Carrió i Marc Serra (Cossetània)
Recull de receptes que apareixen al restaurant La barra del Port, espai central de la sèrie de ficció de TV3 dels migdies. Les tapes creatives combinen amb la 'cuina pobra'. Plats amb pocs ingredients, cap d’ells de luxe, però molt elaborats. Una cuina més gustosa que qualsevol altra i que connecta molt amb les arrels dels clients, perquè està basada en plats que feien els avis i els besavis.


HISTÒRIA

'Històries de la Barcelona gormanda', Josep Sucarrats i Sergi Martín (Angle)
Diuen els autors d'aquest llibre tan entretingut que «Barcelona és un rebost inesgotable d’històries gormandes». Efectivament, el llibre ens acosta a la vida i vicissituds d'onze personatges que han marcat la història culinària de la ciutat: el baró de Maldà, que va retratar les fartaneres del segle XVIII; Rondissoni, que va eixamplar la mirada culinària de les barcelonines petitburgeses; el senyor Parellada, el fondista que va ressucitar el gran restaurant de la ciutat en plena postguerra; o la dels transgressors, com Montse Guillén o Llorenç Torrado, que van remoure els fogons encarcarats dels anys setanta i viutanta. I aquests retrats només són el començament d'un llibre que també parla d'anècdotes i secrets que val la pena conèixer; de mercats, fires, colmados, bars i cafès; del beure com un fet singular i important dins de la història grastronòmica de la ciutat; i d'alguns plats i productes genuïnament barcelonins. 

'Llibre de Sent Soví', edició Joan Santanach (7Portes i Barcino)
El Restaurant 7 Portes i l'editorial barcino, especialitzada en clàssics, inicia amb aquest títol una nova col·lecció, 'Set Portes de receptaris històrics de cuina catalana', que vol ser la "Bernat Metge" de la cuina catalana. 'Llibre de Sent Soví' és el receptari més antic que es conserva de cuina catalana, del segle XIV. Per primera vegada s'ha adaptat al català modern; es presenta amb el text original a l'esquerra i l'adaptació a la dreta. S'hi ha fet estrictament un treball d'ordre lingüístic, no pas gastronòmic. Aquest primer volum (i així serà en tots els que es vagin publicant) conté tres estudis introductoris: un de context històric, un altre de les característiques del receptari i una anàlisi dels productes i les tècniques de cuina que conté cada receptari. Aquest tercer estudi, el més original i innovador, és allò que se'n diu un 'estudi de traçabilitat', que permetrà, temps a venir, d'encreuar totes les dades extretes de cada receptari pel que fa a productes, tècniques i fins i tot receptes, a fi de definir l'evolució i el gust propi de la cuina catalana.

'Hortalisses i flors remeieres', Fra Valentí Serra (Mediterrània)
Fra Valentí Serra (Manresa, 1959) és historiador i arxiver dels Caputxins de Sarrià. Fill de pagès, el coneixement de les herbes remeieres i l'ofici d'herbolari li vénen de casa. Alhora, aquests sabers els ha cercats i trobats en els arxius monacals. El llibre és dedicat al conreu de les hortalisses i les flors remeieres: Mira --diu l'autor--, l'ONU ha proclamat el 2015 l'Any Internacional de l'Agricultura Familiar. Això lliga molt amb la nostra cultura de la casa i l'hortet, i és una manera d'assegurar-te la subsistència bàsica. Alhora, el conreu de proximitat ajuda a espiritualitzar la vida, fa prendre consciència a l'home que no n'hi ha prou amb el treball, sinó que s'ha de comptar amb les inclemències de la natura i els processos per superar-les. 'Hortalisses i flors remeieres', té una relació directa amb tot això. I també coincideix amb l'interès que hi ha darrerament pels horts urbans. Hi ha molt de material tret de "Lo jardiné hortolá y florista…", però també de la "Terapéutica Antigua" d'Hilari d'Arenys de Mar i de textos trobats en llocs dispersos, sobretot a l'arxiu dels caputxins i també en els manuscrits de la biblioteca universitària i fons monacals de la Corona d'Aragó.


VINÍCOLES


'La vinya i el vi a Catalunya', Jordi Llavina (Angle)
Aquest és un llibre de regal, que ofereix una selecció fotogràfica extraordinària, resultat d’una àmplia recerca en arxius particulars i públics de tot el país. Moltes de les imatges són inèdites i capten moments de la vida quotidiana de les petites i grans famílies que han treballat en aquest sector agrari i industrial. El llibre ofereix un panorama de l'univers humà, social, econòmic i cultural que s'ha creat a l'entorn del conreu de la vinya i l'elaboració i comercialització de vins i caves de Catalunya. L'obra se sustenta sobre el relat de l'escriptor Jordi Llavina, fill del Penedès i coneixedor del món del vi.

'La guia de vins de Catalunya 2015', Jordi Alcover i Sílvia Naranjo (Pòrtic)
Setena edició d'aquesta guia de vins de Catalunya, que conté 1550 referències de 375 cellers. Els vins són organitzats per tipologies de caves, escumosos, dolços , rosats, blancs, negres. Cada vi porta el nom, celler, varietats de raïm amb les quals són fetes, preu aproximat, tipus de bóta i mesos de criança, valoració del tast, maridatge possible, data del tast i puntuació sobre deu. La guia s'inicia amb una sèrie de valoracions dels autors del volum sobre tendències que es consoliden i elements crítics del sector vinícola català. 

'100 coses que cal saber dels vins', Àngel García Petit (Cossetània)
Aquest volum s'inscriu dins la sèrie de llibres dedicats a les 100 coses que cal saber de temes diferents. Tanmateix, l'enòleg i divulgador vinícola Àngel Garcia Petit va més enllà d'aquesta fòrmula divulgativa d'èxit i el que fa és apropar el vi a les persones i donar una visió oberta, entenedora i desmitificadora, que ens permeti conèixer una mica més les particularitats d’aquest company mil·lenari d’aventures alimentàries i gaudir-ne saludablement. 

POESIA

'Quartetes', Omar Kayyahm, traduït directament del persa per Àlex Queraltó (Adesiara)
Aquesta tardor s'ha publicat la segona edició de les 'Quartetes' d'Omar Khayyam (ca. 1040-1132), el poeta persa més conegut i celebrat a Occident. Filòsof, matemàtic i astrònom insigne, ha perdurat sobretot com a poeta, per la bellesa formal i per la riquesa filosòfica dels seus versos, que són una invitació al 'carpe diem', a gaudir dels plaers de la vida. El vi hi té un gran protagonisme. El traductor, Àlex Queraltó, comenta: 'Vet aquí la complexa i genial personalitat del savi de Nishapur; vet aquí el meravellós secret d'uns poemes sobre la vida dels homes que, escrits fa més de vuit-cents anys, no han perdut ni un bri de la seva força. Segurament és per això que Omar Khayyam és tan modern i tan pròxim.' Queraltó ha ordenat les 157 quartetes temàticament: les primeres sobre la incertesa davant el futur; després sobre el misteri de la vida; seguidament les que tracten de la predestinació; finalment les del 'carpe diem', una actitud omnipresent en tots els versos, sobre un rerefons de sofriment per la mort dels amics i de turment pel pas inexorable del temps.

'Robaiyat (Cançons del beure)', Fernando Pesoa, traduït per Gabriel de la S.T Sampol (Edicions de la Ela Geminada)
Fascinat pels Robaiyat (les quartetes) del poeta persa dels segles XI-XII Omar Khayyahm, Fernando Pessoa en va escriure gairebé dos-cents. Seguint l’exemple del líric oriental, en els Robaiyat de Pessoa hi predomina la celebració de la vida i el neguit per la seva brevetat. L’amor, el sentit de l’existència i el vi són els principals protagonistes d’aquesta petita joia poètica, on s’hi fan presents també la metafísica d’Alberto Caeiro i l’epicureisme de Ricardo Reis. Inèdits durant més de seixanta anys, els Robaiyat de Fernando Pessoa han estat publicats en la seva totalitat l’any 2008. La versió catalana és la primera traducció mundial de l’edició definitiva portuguesa.

FICCIÓ

'Les dones de la principal', Lluís Llach (Empúries)
Després de debutar fa dos anys com a novel·lista amb 'Memòria d’uns ulls pintats', Lluís Llach publica una segona novel·la, 'Les dones de la Principal', una història de tres generacions de dones, ambientada en un poblet d'una comarca vinícola i amb un fosc assassinat pel mig, comès el 18 de juliol del 1936, que un policia s'ha posat a investigar i que destaparà els secrets de la família. La novel·la és és una història de dones vinculades al món del vi, d’una vila que recorda Porrera, que és el poble de la mare de Lluís Llach: Maria Roderich (la Vella), Maria Magí (la Senyora) i Maria Costa, al llarg de quasi un segle, han regentat la Principal, el casal més assenyalat del poblet de Pous, al cor de la comarca vinatera de l'Abadia. Elles tres, àvia, mare i filla, han fet prosperar les vinyes, després del desastre de la fil·loxera, a través d’un seguit de transformacions que consoliden el negoci del vi.

'El xef', Simon Wroe. Traducció Albert Torrescasana (Edicions 62)
«Cuinar és això: una disculpa elegant per a un acte salvatge.» Quan en Monocle, un jove llicenciat en literatura anglesa, entra a treballar al restaurant The Swan només somia a fugir del seu pare. Però a mesura que assumeix tasques a la cuina, les seves esperances són trinxades pel règim cruel del xef Bob, d'abús, intimidació i humiliació. Aquesta és la primera novel·la de Simon Wroe, periodista gastronòmic i cultural, instal·lat a Londres i que col·labora en diversos diaris i revistes angleses.

PAISATGE

'Les plantes medicinals de la ratafia. Del laboratori a la cuina', Ester Boix, Mica Gassiot, Carme Pedrola (Editorial Base)
Neix d’un treball en equip en què es fusionen la botànica, la química i la gastronomia. El llibre es presenta en format de quadern de camp i recopila una llista de 148 plantes, amb nombroses fotografies de detall. Per a cada planta s’inclou una fitxa amb el nom científic i popular en quatre idiomes, el període de floració, el principi actiu més representatiu, curiositats i aplicacions, a més a més d’una recepta ràpida i senzilla de preparar. 

Men?ame