Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  21.11.2014  12:20

La fiscalia espanyola presenta la querella contra Mas per quatre delictes

També ha denunciat Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència greu, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions

Men?ame
 

El fiscal general de l'estat espanyol, Eduardo Torres-Dulce, ja ha presentat la querella contra el president Artur Mas, la vice-presidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau per quatre delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions. L'ha presentada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Segons el fiscal espanyol, Mas, Ortega i Rigau van cometre aquests delictes en l'organització del procés participatiu del 9-N, que va culminar amb la votació de més de dos milions tres-cents mil ciutadans.

Prèviament, el fiscal general de l'estat espanyol, Eduardo Torres-Dulce, va obtenir el suport de la junta de fiscals de sala —presidida per ell mateix—, en contra de l'opinió de la Fiscalia Superior de Catalunya.

En la querella, de 30 pàgines, s'explica que la Generalitat va 'planificar, patrocinar i finançar' una 'consulta' convocada i articulada a través de la pàgina web www.participa2014.cat , que va servir 'd'òrgan institucional de referència en el que s'animava als ciutadans a participar'. La convocatòria, denominada 'procés de participació', havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) espanyol el 4 de novembre, en un procediment, recorda la fiscalia, en el qual la Generalitat estava personada. A més, també assegura que el govern 'coneixia les seves obligacions i va desplegar, malgrat tot, una conducta incompatible amb el contingut de la resolució del TC'. 'En els actes d'impuls hi han participat de manera personal i directa els querellats', assegura el text.

De fet, el fiscal considera que el govern 'va adoptar una nova estratègia amb l'única i exclusiva finalitat d'eludir el control jurisdiccional que fins aleshores li ho havia obstaculitzat'. Aquesta nova estratègia consistia en fer 'el mateix procés' mitjançant actes jurídics 'no formalitzats' i impulsant la participació a través de la citada web.

A més de la web, la querella fa referència a altres actes d'impuls com l'elaboració de les paperetes de votació per part d'interns de la presó de Lleida, que van fer jornades laborals voluntàries de 12 hores el cap de setmana del 18 i 19 d'octubre 'urgits' pel govern, o la distribució de les urnes assignades a cada punt de votació.

El 30 d'octubre, relata la fiscalia, el govern també va enviar un correu electrònic a les emissores de ràdio privades que emeten a Catalunya i a les televisions privades amb seu a Catalunya per difondre gratuïtament els anuncis de la campanya informativa del procés participatiu.

La querella també assegura que 'la vigília del 9 de novembre es va permetre l'accés a un número no determinat d'instituts, col·legis i centres oficials dependents de la Generalitat'.

Per tot això, el ministeri públic considera que la Generalitat va gastar fons públics en posar a disposició del procés participatiu funcionaris públics i mossos d'esquadra. Igualment, també recrimina al govern haver pagat a una empresa privada de missatgeria la distribució a les bústies dels catalans de propaganda per anar a votar el 9-N. En aquest sentit, la querella diu que encara no es pot quantificar exactament el cost del procés participatiu, cosa que caldrà concretar durant el procediment judicial si el TSJC admet a tràmit el text.

Per últim, el fiscal superior de Catalunya recorda que el mateix Mas, en el moment de votar el 9-N es va atribuir a ell i al seu govern la responsabilitat de la consulta, i la vicepresidenta Ortega va comparèixer oficialment diverses vegades aquell diumenge davant dels mitjans de comunicació per donar dades de participació i resultats.

La querella finalitza considerant que 'el conjunt de decisions i actes jurídics i materials' portats a terme pel govern van produir 'la completa ineficàcia dels mandats de suspensió cautelar' continguts en les providències dictades pel TC el 29 de setembre i el 4 de novembre. En conjunt, aquesta querella s'assembla molt a la idea inicial que el fiscal general de l'estat, Eduardo Torres-Dulce, va presentar el 10 de novembre als fiscals del TSJC i que aquests van rebutjar.

Procediment del TSJC

La querella ha estat presentada al registre de la Sala Civil i Penal del TSJC. A partir d'ara començaran els tràmits habituals. Es conformarà la sala d'admissions, formada pel president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, i dos magistrats més, un dels quals es nomenarà ponent. En aquesta sala es dictarà una resolució on s'acordarà l'admissió o no de la querella.

En cas que el text del ministeri públic s'admeti a tràmit, el ponent es convertirà en magistrat instructor de la causa. A partir d'aquí, començaria la instrucció i es realitzarien totes aquelles proves i tràmits que el magistrat considerés oportuns per dur a terme la investigació. A més, en cas que es presentessin recursos sobre el tema, es crearia la sala de recursos, on hi hauria els magistrats de la sala civil i penal que no han format part de la sala d'admissions.

Per la seva banda, Gimeno ha confirmat que la querella s'ha entregat aquest migdia però també ha remarcat que encara no ha pogut llegir-la. Tampoc ha volgut avançar quin període de temps es dóna per dirimir -al costat de dos magistrats més- si l'accepta o no a tràmit. Gimeno es trobava aquest matí a la Ciutat de la Justícia de Barelona per altres qüestions i minuts després de saber-se que la querella ja havia arribat ha marxat cap al TSJC.

A la presó pel 9-N?

El fiscal general de l'estat sosté que el procés participatiu del 9-N va ser 'planificat, patrocinat i finançat pel govern de la Generalitat de Catalunya' i que es va articular principalment a través de la web participa2014. Segons ell, el govern 'va desplegar una conducta incompatible amb el contingut de dita resolució', amb el 'designi original de fer una consulta de naturalesa materialment referendària, igualment suspensa pel TC'. 

I per això acusa Mas, Ortega i Rigau de quatre delictes: desobediència, malversació de fons públics, prevaricació i usurpació de funcions. Què impliquen aquests delictes?

La malversació de fons públics pot significar la presó de tres anys a sis i la inhabilitació absoluta de sis anys a deu. 

Per la usurpació de funcions públiques, a 'qui il·legítimament exerceixi actes propis d'una autoritat o funcionari atribuint-se caràcter oficial', li poden imposar una pena de presó d'un any a tres.

El delicte de desobediència preveu penes diferents, segons el cas. Per a les autoritats o funcionaris que es neguin a fer complir resolucions judicials, estableix una multa de tres mesos a dotze i la inhabilitació especial per a càrrec públic de sis mesos a dos anys. En el cas que, 'havent suspès l'execució de les ordres de superiors, les desobeís tot i que aquells haguessin desaprovat la suspensió', li podria ser imposada una multa de dotze mesos a vint-i-quatre i inhabilitació especial de càrrec públic d'un any a tres. 

El codi penal també preveu penes diverses per al delicte de prevaricació. En aquest cas, presumiblement, s'aplicaria l'article 405, que estableix una pena de multa de tres mesos a vuit i la suspensió del càrrec de sis mesos a dos anys a 'l'autoritat o funcionari que proposi, nomeni o doni possessió per a l'exercici d'un càrrec públic a qualsevol persona sense que concorrin els requisits establerts legalment.' El codi penal també preveu la inhabilitació especial per càrrec públic de set anys a deu en el cas que un funcionari dicti una resolució arbitrària.

El govern té la defensa a punt

Caldrà veure, en primer lloc, si després de la instrucció el cas arriba a judici i com defensarà la fiscalia les seves acusacions. Tanmateix, el govern ja va dir ahir que tenia a punt la defensa jurídica que farà servir per defensar-se. El conseller de Presidència, Francesc Homs, advertia que la presentació de la querella seria un 'ridícul internacional extraordinari' per a l'estat espanyol i en donaria 'una imatge molt penosa'.

Men?ame