Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  01.10.2014  12:36

Primera desobediència del Parlament de Catalunya al Tribunal Constitucional

El PP posarà en coneixement de la fiscalia la votació i l'elecció dels membres de la comissió de control del 9-N

Men?ame
 

CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP han votat les set persones que han d'integrar la comissió de control de la consulta del 9-N. És el primer acte de desobediència formal al TC que s'ha fet al parlament, després de la suspensió de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre. PP i Ciutadans, i també el PSC, han provat d'evitar la votació, dient que implicava el desenvolupament d'una llei suspesa pel Tribunal Constitucional. Turull (CiU) assegura que hi ha un informe jurídic que avala la legalitat de la decisió.

Aquest és el resum de les intervencions dels grups favorables a la consulta:

ERC també assegura que l'aprovació dels membres de la mesa és legal, però tant PSC, com PP i Ciutadans ho neguen. Després d'uns minuts de molta tensió, s'ha fet la votació i l'aprovació de la composició de la comissió de control. Un cop aprovada, els diputats de Ciutadans han abandonat la cambra.

La votació dels noms ha rebut 86 vots favorables i cap en contra, perquè els diputats del PSC, el PPC i Ciutadans han decidit de no participar en la votació. Segons ells, aquest tràmit forma part del desplegament de la llei de consultes, suspesa pel TC cautelarment, i, per tant, implica incórrer en un acte de desobediència. El PPC ha amenaçat de portar els participants en la votació als jutjats i Ciutadans ha abandonat l'hemicicle recordant les 'conseqüències' a què es podrien enfrontar els diputats.

Al començament del ple, ja hi havia hagut tensió entre Enric Millo (PP) i, sobretot, Albert Rivera, amb la presidenta del parlament, Núria de Gispert.

Millo ha apel·lat a la responsabilitat de la presidenta del parlament: 'És el desenvolupament de la llei suspesa pel Tribunal Constitucional. Demano que s'exclogui el punt 3 de l'ordre del dia.' De Gispert ha dit que no es tractava d'una facultat de la presidenta, sinó del ple, de tractar sobre aquest punt, i que, arribat el moment, cada grup podria expressar la seva opinió. Però Albert Rivera no hi ha estat d'acord i s'ha alçat de l'escó per fer la mateixa petició de retirada del punt de l'ordre del dia. Tot seguit ha passat això:

Qui forma part de la comissió de control?

La comissió de control, la formen set juristes i politòlegs de prestigi reconegut (hi ha d'haver majoria de juristes) i tots han estat elegits amb el suport d'una majoria qualificada de tres cinquenes parts del ple, és a dir, un mínim de 81 diputat. Els grups de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP havien presentat una proposta conjunta amb els set candidats: Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona; Joaquim Brugué, catedràtic de ciència política i de l'administració de la Universitat Autònoma de Barcelona; Alfonso González, doctor en dret per la Universitat Rovira i Virgili; Miquel Martín, catedràtic de dret civil de la Universitat de Girona; Marc Marsal, llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra; Jordi Matas, catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona; i Benet Salellas, llicenciat en dret per la Universitat de Girona.

Un cop designats, el nomenament dels set membres es fa per decret del president de la Generalitat. Els membres de la comissió de control, que es renoven a l'inici de cada legislatura, elegeixen per majoria el president i el secretari en la sessió constitutiva de l'òrgan, que s'ha de fer dins els quinze dies posteriors al nomenament.

Les funcions de la comissió de control

Una de les funcions de la comissió de control és nomenar els membres de les comissions de seguiment, els òrgans que vetllaran per la bona organització de la consulta a les set demarcacions: Alt Pirineu i Aran (91 locals i 121 meses), Barcelona (1.331 i 5.106), Camp de Tarragona (271 i 792), Catalunya Central (303 i 655), Girona (389 i 803), Lleida (231 i 423) i Terres de l'Ebre (102 i 230).

El parlament exigeix al TC d'aixecar la suspensió del 9-N

D'una altra banda, el Parlament de Catalunya demanarà al Tribunal Constitucional d'aixecar la suspensió de la llei de consultes. Ho va explicar la presidenta, Núria de Gispert: 'El TC pot revisar en qualsevol moment la suspensió. Com que afecta l'interès general, el parlament en demanarà l'aixecament immediat. [...] La decisió del Tribunal Constitucional és un acord automàtic, no entra en el contingut, sinó en la forma.' D'una altra banda, la mesa de la cambra presentarà en el termini més breu possible, probablement aquesta setmana, al·legacions per a defensar la constitucionalitat de la llei de consultes. 

Men?ame