Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  11.09.2014  23:55

Autor/s: Andreu Barnils

L'unionisme fa llenya a Tarragona

Pocs assistents i molt poc ambient a l'acte de Societat Civil Catalana

Men?ame
 

L'unionisme va fer llenya ahir a Tarragona. La plataforma unionista Societat Civil Catalana havia convocat l'acte 'Recuperem el seny, recuperem la senyera' i tan solament va poder-hi aplegar entre tres mil i quatre mil assistents. Dit oficiosament per la policia catalana. Oficialment, la policia local de Tarragona ho va apujar a uns set mil. Hi havia, això sí, una gran presència de mitjans de comunicació espanyols, molts dels quals no cercaven res més sinó la imatge del discurs de Carme Chacón. No la van obtenir, perquè Chacón no va intervenir en públic. Només es va deixar veure, però no va tenir protagonisme.

Això mateix els va passar als racistes de Plataforma per Catalunya i MSR, moviments ultradretans que van tenir presència entre els manifestants de Tarragona, però que no es van exhibir. L'organització els va apartar uns instants, fins i tot, segons que va assegurar un dels fotògrafs que coneix millor aquest món, Jordi Borràs. Ahir va tornar a fer grans fotografies. I aquest cronista va presenciar com un membre del col·lectiu Contrastant s'atansava a Jordi Borràs per advertir-lo: 'Allà dalt he vist que parlaven de tu, i diuen que et volen pegar.' Borràs, amenaçat per gent d'aquest àmbit, va arribar sa i estalvi, sense incidents, a Barcelona. Però ser-hi, com Carme Chacón, hi eren. Sense lluir-se, això no, que aquesta vegada no va haver-hi en cap cas desfilada de banderes amb pollastre.

Acte estrany, ben estrany es va viure ahir a Tarragona. I ben frustrant. No es van deixar anar en cap moment. Per exemple, tot i que la gran majoria dels assistents eren castellanoparlants, tots els discursos, tret d'un, van ser en català. Quedava forçat, poc natural. Si fins i tot la música que sonava de fons era 'Boig per tu'! La immensa majoria dels assistents aplaudien cada vegada que sentien la paraula 'Espanya', però en canvi la bandera homenatjada era la bandera catalana. Portada per voluntaris, va fer entrada a l'amfiteatre de Tarragona enmig dels aplaudiments de la gent i el crit d'ànim més corejat: 'Visca Espanya i visca Catalunya!' El vice-president de Societat Civil Catalana, Joaquim Coll, de l'òrbita del PSC, va fer l'únic discurs a l'amfiteatre. Va ser una defensa de la bandera catalana, contraposant-la a la bandera estelada. El moment de la nit, claríssimament, va ser el silenci tens que es va crear després d'aquesta frase de Joaquim Coll: 'La bandera catalana és l'origen de la bandera espanyola.' 

Això no va agradar a la concurrència. Gens ni mica.

La concurrència era una barreja ben estranya, també. Veure els vestidets dels nens del Club de Polo al costat de les samarretes de Plataforma per Catalunya que portava alguna gent era tot un espectacle. Un cop l'acte d'homenatge a la bandera (celebrat per no nacionalistes...) es va haver acabat a l'amfiteatre, els assistents van pujar uns quants metres per escoltar dos discursos més, un dels quals el de Josep Ramon Bosch, el president de Societat Civil. La gent es congregava en una rotonda a tocar de les muralles de Tarragona. L'únic estirabot que Bosch va deixar anar va ser aquest: 'Catalunya és un país políticament malalt.' Déu n'hi do. Això sí, tota la resta, moderació, moderació, moderació. Per això només va arrencar aplaudiments en comptades ocasions, com ara quan va dir que la Catalunya que volem és 'la que va entrar a la UE i va celebrar els Jocs Olímpics'. Però sobretot el seu crit final: 'És el moment de dir prou!'

Mentre centenars de milers de persones es deixaven anar a Barcelona cridant independència els unionistes no van arribar a cinc mil a Tarragona, i en comptes de cridar 'Que viva España', com els demanava el cos, es van haver d'alçar tots, dempeus, per retre homenatge a la bandera catalana mentre sonava el 'Cant de la senyera'. Encotillats, empolainats per presentar-se a les visites, fou un acte on pocs van vibrar. Estrany, ben estrany, tot plegat. Perquè ni a nosaltres no ens semblaria malament que ho cantessin, això de 'Viva España', ni a ells els va semblar gaire vibrant escoltar un 'Cant de la senyera' que sonava pels altaveus.

Estrany, tot plegat, si no fos que Carme Chacón s'hi va deixar caure, i Plataforma per Catalunya també.

Men?ame