Salvador Cardús: ‘L’èxit del procés és en mans de les associacions’

El passat 8 de juliol, l’Ateneu Barcelonès acollia –en paraules d’Enric Fontanals (Gent de la Terra) – ‘l’enèsim acte per als convençuts’. En efecte, la conferència ‘L’associacionisme i la construcció nacional’ podia semblar a priori un acte més dels centenars que se celebren cada setmana a Catalunya, però tenia dos objectius molt particulars: posar l’associacionisme català en perspectiva històrica, i oferir pistes de com el moviment pot contribuir a culminar amb èxit el procés polític i social que hi ha en marxa.

Van participar en la conversa el sociòleg Salvador Cardús, el periodista Enric Calpena, el president de l’Ens, Antoni Carné, i Enric Fontanals, membre de Gent de la Terra.

Calpena: ‘Cap associació no és innòcua en un país que està bullint’

Enric Calpena i Salvador Cardús van exposar els orígens i l’evolució del fet associatiu català. Calpena, còmode amb el gènere de la divulgació històrica, va explicar que si bé l’associacionisme ve de lluny –ja n’hi havia a l’Imperi Romà–, el fet de relacionar-ho amb la construcció nacional “és un fet modern”, i va situar els primers antecedents en l’Acadèmia dels Desconfiats, nascuda a Barcelona a finals del XVII quan, per primera vegada, un grup de persones “va més enllà de la defensa d’uns interessos gremials determinats” i s’associa per “reflexionar sobre la cultura del país”. L’Acadèmia dels Desconfiats representava, segons el periodista, un model “molt difús” del catalanisme.

Entre el segle XIX i el XX es produí un esclat d’associacionisme en pràcticament tots els àmbits de la vida política i social, i a partir d’aquest moment “no existeixen associacions que no tinguin una idea particular de país”.

El tombant del segle XX, el final del franquisme o l’època actual tenen un tret en comú:

els esdeveniments no deixen cap associació indiferent, sigui a favor o en contra. Amb paraules de Calpena, “cap associació no és innòcua en un país que està bullint”.

Reprenent el títol de la conferència, Calpena concloïa: “la construcció nacional del nostre país i l’associacionisme van clarament de la mà. La culminació del procés amb l’Assemblea Nacional de Catalunya és un cas evident que aquests dos fenòmens van directament lligats”.

La construcció nacional, inimaginable sense l’associacionisme

Salvador Cardús va assegurar que Catalunya ha tingut històricament “un gruix associatiu sobredimensionat” que ha hagut de fer “funcions de suplència” d’un estat, i que això “ha acabat marcant un estil de país que ha fet dels catalans poc amics de certes tuteles institucionals, i ha fragmentat moltíssim les nostres formes d’organització”.

En la seva anàlisi de la història recent, Cardús va destacar que el retorn a la democràcia va posar en risc la tradició de l’associacionisme, provocant un “transvasament” de les entitats a la política institucional que va suposar la “decapitació” de les organitzacions.

El sociòleg va descriure els anys 1980-2000 com “el temps del desconcert” per a les entitats, sovint instrumentalitzades pels partits polítics, i amb una forta dependència de les subvencions.

Segle XXI, la revitalització

L’esgotament del model autonòmic, la incapacitat del món polític de resoldre problemes a múltiples nivells i la fi del règim de subsidiarietat a través de subvencions van fer que, a partir del 2000, les entitats es veiessin obligades a reprendre la iniciativa i recobressin la seva independència.

“L’actual procés polític seria totalment inimaginable sense el paper fonamental de la societat civil”. Cardús va explicar que al voltant d’aquesta renovada voluntat d’iniciativa política va créixer, molt especialment arran de les consultes del 2009, una vitalitat associativa i social extraordinària. “En divuit mesos es van celebrar arreu del principat més de 4.000 actes públics, una brutalitat”.

Abans d’acabar, Salvador Cardús va esmentar els “punts clau” per a la culminació del procés: “mantenir la nova cultura col·laborativa entre entitats i moviments, reforçar la independència financera de les organitzacions, acomodar-nos a les noves xarxes i canals de comunicació i preservar la cultura propositiva, esperançada i plena d’il·lusió”. “L’èxit del procés és en mans de les associacions: l’11 de setembre ens la juguem, però també el 8, el 9 i el 10 de novembre”.

L’Ens, al servei de les entitats

Per la seva banda, Antoni Carné, el president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, va explicar que actualment moltes juntes d’entitats “es plantegen quina actitud prendre” en el debat a favor del dret de decidir, i va posar l’Ens al servei d’aquestes organitzacions per aconseguir “convertir un soci en un subjecte polític, i convertir l’associació en una corretja de transmissió del sentir plural de l’entitat”.

“Es tracta d’oferir temes, metodologies i persones adequades per parlar de cada tema. Aconseguir que les entitats estiguin al servei del país i assolir d’una manera més real allò que entre tots plegats volem”, va concloure Carné.

Finalment, Enric Fontanals, coordinador de Gent de la Terra, avisava que cal no abaixar la guàrdia: “Ha estat l’individu com a subjecte el que ens ha portat al moment que estem vivint. És la gent la que ha canviat el rumb polític i el discurs polític d’aquest país. Les sigles canvien, però el subjecte polític és el mateix, el poble català i el conjunt dels seus individus. Ara cal baixar al carrer i convèncer els indecisos”.