Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  22.07.2014  06:00

Autor/s: Núria Orriols

La diplomàcia espanyola prem l'accelerador contra el 9-N

Augmenten les pressions des de l'acord sobre la pregunta i la data de la consulta, asseguren des del Diplocat

Men?ame
 

L'àmbit internacional és determinant en el procés sobiranista, i sembla el govern espanyol ho ha vist clar. L'executiu de Rajoy ha vetat la presència del president Artur Mas en la cimera de l'Organització Internacional de la Francofonia (OIF), el 29 de novembre, on hi haurà setanta-set caps d'estat. Aquest és l'últim cas fet públic d'intervenció de la maquinària diplomàtica espanyola per a aturar una acció d'internacionalització de la situació política de Catalunya. Però n'hi ha hagut unes quantes més, i s'han intensificat d'ençà de l'acord sobre la data i pregunta, assegura el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, el Diplocat.

L'ambaixador espanyol a París, Ramon de Miguel, va enviar una carta divendres passat al secretari general de la Francofonia, Abdou Diouf, en què li demanava que no acceptés la petició que li havia fet Artur Mas per a ser convidat especial de l'OIF a la cimera que es farà el 29 de novembre, tan sols vint dies després de la consulta.

Però això no és cap fet aïllat. Ja fa mesos que gent involucrada en l'acció exterior de la Generalitat denuncia pressions per part de la diplomàcia espanyola a les activitats acadèmiques o polítiques que s'organitzen per explicar el procés sobiranista al món. 

Albert Royo, secretari general del Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), ha explicat a VilaWeb: 'D'ençà que hi ha acord per la consulta en data i pregunta, les pressions han augmentat.' Fins llavors, diu, s'havien fet activitats acadèmiques relacionades amb el procés sobiranista sense problema. 

Royo considera que amb aquesta estratègia el govern espanyol 'es retrata', perquè el missatge que arriba a les institucions acadèmiques o 'think tanks' --on el Diplocat concentra les seves activitats-- és que 'no vol que es parli sobre això, ni en termes acadèmics'. Pretén impedir el debat en centres de creació de pensament i d'opinió, diu. 

Amb tot, el Diplocat intenta no denunciar aquestes pressions, si no és que la contrapart ho fa públic. Royo explica que els 'think tanks' i les universitats tenen contacte permanent amb les ambaixades espanyoles i, per tant, intenten no entrar en un conflicte obert.

Tanmateix, les universitats sí que han reclamat de vegades la llibertat d'acció. És el cas de la Universitat de Lisboa, on el director de la Facultat de Dret va denunciar, a través del diari portuguès Publico, que les institucions espanyoles s'havien queixat per acte acadèmic sobre Catalunya. I van passar fets semblants en la universitat francesa Science Po  i la sueca d'Uppsala. 

Càstig a Letònia

Més exemples. Tal com explicava el diari el Punt Avui ahir, Espanya ja s'ha 'venjat' de Letònia per haver avalat el procés sobiranista.

Fa uns deu mesos, l'ex-primer ministre letó, Valdis Dombrovskis, quan fou preguntat pel reconeixement d'un estat català, va dir: 'Reconèixer una Catalunya independent? Si hi ha legitimitat en el procés, diria, teòricament parlant, per què no?' Doncs de resultes d'aquesta declaració, l'executiu espanyol es va oposar a l'elecció de Dombrovskis com a candidat dels països de l'est per a substituir Herman Van Rompuy a la presidència del Consell Europeu.  

Dombrovskis va fer aquelles declaracions després de la Via Catalana de l'any passat, inspirada en la Via Bàltica del 1989. El seu homòleg lituà Algirdas Butkevicius, l'endemà mateix, també va dir: 'Cada país ha de trobar el seu propi camí i té dret a l'autodeterminació.'  

Poc després, el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Garcia-Margallo, va reunir-se amb els ambaixadors lituà i letó per demanar-los explicacions. Tot seguit, les ambaixades s'excusaven per mitjà de comunicats. 

Tot i que el Ministeri d'Afers Estrangers de Letònia va dir que les declaracions del seu primer ministre, Valdis Dombrovskis, 's'havien interpretat tendenciosament', la portaveu del primer ministre va refermar en declaracions a l'ACN que no se'n retractava pas. 

Suspensió d'una conferència de Pi-Sunyer a Brussel·les

El mes de juny passat, el secretari general de Diplocat, Abert Royo, va denunciar pressions de les ambaixades i del Ministeri d'Afers Estrangers espanyols per a impedir que el debat sobiranista arribés a les capitals europees. El motiu era que el principal 'think-tank' de Brussel·les, Centre for European Policy Studies (CEPS), havia suspès a última hora un debat sobre Catalunya amb el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver Pi-Sunyer.

'Em sento una mica com un refugiat, avui', va assegurar el president del CATN. L'acte, titulat 'In or Out? Catalonia and the EU', havia de ser una presentació de l'informe del CATN sobre l'encaix de Catalunya a la Unió Europea i havia de moderar-lo Steven Blocksman, investigador responsable dels estudis de Política Internacional del CEPS i professor de les universitats d'Amsterdam i Lovaina. El CEPS simplement va dir que per qüestions 'fora del seu control' havien suspès l'acte, amb menys de vint-i-quatre hores d'antelació. 

El secretari general de Diplocat s'ha queixat que aquests darrers mesos en la majoria d'actes organitzats pel Diplocat a l'estranger s'havien rebut pressions, per part de les ambaixades o del Ministeri d'Afers Estrangers espanyol, sol·licitant-ne la cancel·lació. Normalment, el Diplocat evita de denunciar públicament aquestes pressions per no comprometre les universitats i 'think-tanks' que col·laboren amb els seus debats, però en aquell cas Royo va considerar que era evident. 

Malgrat tot, ha dit Royo a VilaWeb, el CEPS ha acceptat d'organitzar un acte acadèmic el mes setembre sobre Catalunya. 

Pressions a Oslo

El 30 de maig l'ambaixador espanyol a Noruega, Antonio López Martínez, va enviar una carta al rector de la Universitat d'Oslo, Petter Ottersen, queixant-se amb duresa d'haver permès l'organització d'un seminari sobre el procés sobiranista a Catalunya, que s'hi havia fet el 24 d'abril. L'organitzaren conjuntament la universitat i el Diplocat, amb el títol 'Processos d'autodeterminació a la Unió Europea. El cas de Catalunya' i hi van participar professors i periodistes noruecs i catalans, entre els quals el director de VilaWeb, Vicent Partal.

També en l'àmbit acadèmic

I encara un altre cas. L'economista Clara Ponsatí va viure en primera persona el rebuig públic del ministre Margallo per la seva opció política. Ponsatí va denunciar que el govern espanyol li havia impedit de renovar la càtedra Príncep d'Astúries a la Universitat de Georgetown per opinions favorables a la independència de Catalunya. Concretament, l'economista havia participat en un programa d'Al-Jazeera dedicat al procés sobiranista i en el vídeo 'Stop Espoli' impulsat per la Fundació Catdem.

Aquest fet va ser confirmat per Margallo al congrés espanyol. En resposta a una pregunta del diputat de CiU Jordi Xuclà, el ministre va defensar que no es renovés la càtedra de Ponsatí amb aquestes paraules: 'Una càtedra que porta el nom del principat d'Astúries no ha de servir de base per encoratjar processos secessionistes contraris a la constitució, i mentre jo sigui ministre això no passarà a cap ambaixada espanyola.' 

En l'àmbit acadèmic s'hi afegeix el cas de l'economista Jordi Galí, candidat a premi Nobel d'economia i expert en política monetària. Ahir el diari Vozpópuli assegurava que el govern espanyol estava preocupat per la possible entrada de l'economista al Banc Central Europeu com a director d'investigació. Galí és membre del Col·lectiu Wilson i s'ha declarat favorable al procés sobiranista.

Men?ame