Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  17.07.2014  06:00

Autor/s: Laura Ruiz i Trullols

D'on ve la V?

Un recorregut per la infinitat de significats que té i ha tingut aquesta lletra

Men?ame
 

La mobilització més destacada de l'Onze de Setembre d'enguany serà la gran V que té per objectiu d'omplir la Gran Via i la Diagonal de manifestants per la independència. La ve és una de les lletres de l'abecedari amb més significats: és un insult en algunes cultures i també un gest de la pau. Però de segur que, primer de tot, ens fa pensar en el símbol de la victòria. Hi ha molts fets del passat en què aquesta lletra va tenir un significat especial i un dels més curiosos va passar a Bèlgica, durant l'ocupació nazi: el país es va omplir de ves i tots dos bàndols se les van voler apropiar.

'Victoire' i 'vrijheid'

'Victoire' vol dir victòria en francès i 'vrijheid' significa llibertat en neerlandès. Partint d'això, Victor de Laveleye, que havia estat ministre de Justícia belga, va tenir una idea: proposar a flamencs i valons que omplissin el país de ves, com a símbol de resistència. El 1941 De Lavaleye exercia de director de la versió francòfona de la BBC a Londres, on hi havia el govern a l'exili, i en una emissió va dir: 'Les forces d'ocupació, veient aquest senyal, sempre el mateix, repetit de manera infinita, entendran que són encerclats per una turba de ciutadans, sotjant-los, esperant que en un moment de feblesa cometin el primer error.'

Arran de la crida, van aparèixer pintades a Bèlgica, els Països Baixos i també en alguns indrets del nord de França. La BBC va començar la campanya 'V for Victory' i fou tan popular que el primer ministre britànic, Winston Churchill, va incorporar aquell gest en els discursos. El feia tot sovint, amb un cigar als dits. Més dirigents i països ocupats van començar a emprar aquell símbol, com Charles de Gaulle, que feia una V alçant els braços a molts discursos.

Els nazis, enfurismats per la difusió de la V com a símbol de resistència, van voler apropiar-se'l i van començar a utilitzar-lo en els cartells. Van posar grans ves, per exemple, en alguns dels edificis més emblemàtics de Brussel·les.

A més, com que la V en codi Morse (tres punts i una línia) té el mateix ritme que les primeres notes de la Cinquena Simfonia de Beethoven, durant la guerra tots els programes de la BBC dels països ocupats pels nazis començaven amb aquesta cançó.

L'OTAN va prohibir la V a Iugoslàvia

Durant les guerres de Iugoslàvia, a final del segle passat, com que era un símbol informal recurrent entre els croats i l'utilitzaven per molestar els serbis, l'OTAN va prohibir als seus soldats que fessin el gest. Es pot comprovar en aquesta guia que els van repartir, en què els advertien que 'podia ésser molt ofensiu per als serbis'.

Un símbol de la pau

Els anys 1960, el moviment 'hippy' dels Estats Units va començar a emprar la ve com a símbol de la pau. En les protestes contra la guerra del Vietnam, que arrencà el 1955, era un gest de protesta molt comú.

El president Richard Nixon va servir-se'n en les campanyes electorals i és famosa la imatge en què apareixia, amb els braços aixecats i fent una ve a cada mà, el dia que se'n va anar de la Casa Blanca.

L'apropiació per part de moviments polítics de tot el món

Hi ha molts moviments socials i polítics que han fet seu el gest, des del peronisme de l'Argentina fins al sindicat Solidarnosc de Polònia, als anys 1980. Un dels darrers fou el moviment verd de l'Iran el 2009, que demanava la destitució del president Mahmud Ahmadinejad.

L'origen del símbol de victòria, segons una llegenda anglesa

Una llegenda anglesa diu que el signe de la victòria prové del gest que van fer els arquers que lluitaven a la batalla d'Azincourt durant la guerra dels Cent Anys. Segons aquest relat, els francesos deien que els tallarien els dits que feien servir per disparar l'arc. Però, com que els anglesos van guanyar, quan es va acabar la batalla mostraven orgullosos els seus dits intactes.

Un insult per als anglosaxons

A la majoria del món anglosaxó, llevat dels Estats Units, fer una ve amb el palmell de la mà a l'inrevés de com es fa el símbol de la victòria és un insult tan gros com la nostra botifarra.

Un avantatge, en llengua dels signes

Fer una V amb els dits i fer-la rodar vol dir 'avantatge' en llengua dels signes.

La V a les fotos

És molt habitual de veure japonesos fent-se fotos amb el signe de la V. A aquesta moda japonesa s'hi ha apuntat gent de tot el món. Aquest costum té segurament dues arrels: l'admiració japonesa pel moviment 'hippy' dels anys seixanta i el fet que la patinadora sobre gel Janet Lynn fes el símbol de la pau unes quantes vegades durant els Jocs Olímpics d'hivern a Sapporo. La nord-americana es va fer molt popular perquè va mantenir una actitud positiva i alegre durant tot el torneig, fins i tot quan va caure i va perdre una prova important.  

La física, la química i la bioquímica també tenen ves

En física, la ve pot indicar el volum, el voltatge i la velocitat. També és el símbol en el sistema internacional del volt. Així mateix, és el símbol d'un element químic, el vanadi, i en majúscula simbolitza la valina, un dels vint aminoàcids naturals més comuns del planeta.

La V a la televisió i al cinema

El film 'V de Vendetta', basat en la novel·la gràfica d'Alan Moore i David Lloyd, té per protagonista un personatge misteriós que es diu V i que lluita per la llibertat en un Regne Unit de ficció convertit en estat feixista. La màscara de V és tan famosa que ha esdevingut el símbol d'alguns moviments anarquistes i 'hackers', i dels indignats de l'Occupy Wall Street.

'V' també és el títol de dues sèries sobre extraterrestres de producció nord-americana, l'una de l'any 1984 i l'altra del 2009.

Informació relacionada:

'Ara és l'hora': tots els detalls de la V de la Diada

L'ANC i Òmnium volen convèncer mig milió de votants més per al sí-sí

Men?ame