Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  17.06.2014  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Comença a editar-se la nova Obra Completa revisada de Vicent Andrés Estellés

Entrevistem Vicent Salvador, responsable d'aquesta nova edició · De moment, se n'ha publicat el primer volum

Men?ame
 

El filòleg Vicent Salvador, de la Universitat Jaume I de Castelló, dirigeix una nova edició revisada de l'obra completa del poeta Vicent Andrés Estellés, juntament amb Josep Murgades, de la Universitat de Barcelona. L'edita 3 i 4, que acaba de publicar-ne el primer volum, a càrrec de Ferran Carbó. Aquest volum aplega les primeres obres, escrites la primera meitat dels anys cinquanta, tot i que la majoria no es van publicar fins als anys setanta. Vicent Salvador explica les característiques d'aquesta revisió, que manté un ordre cronològic i que s'ha treballat amb criteris d'edició crítica, tot i que no hi apareixen les variants ni l'aparat crític, per a poder arribar al màxim nombre de lectors possible.

Com va sorgir la possibilitat de fer una nova edició revisada de l'obra completa de Vicent Andrés Estellés?
—El 2010 la Institució de les Lletres Catalanes va concedir un ajut de recerca a un equip format per Josep Murgades, Jordi Oviedo i jo mateix, que ens va permetre la catalogació i reproducció digitalitzada dels arxius familiars, durant un període d'un any. Després, durant dos anys vam tenir aturat el projecte a causa de la dificultat de trobar fonts de finançament. Fins que enguany ha aparegut el primer volum, preparat per Ferran Carbó, amb el format extern i l'estructura interna que tindrà la resta de l'obra. És una nova edició revisada que patrocina l'Ajuntament de Burjassot. La necessitat d'aquesta iniciativa respon a la manca d'una edició prou ordenada i contrastada de l'obra de l'escriptor valencià.

De quina època data la primera edició de l'obra completa d'Estellés i quines característiques tenia?
—L'obra completa que va començar a publicar-se el 1972 fou un intent meritori (i reeixit) de Joan Fuster i Eliseu Climent de llançar editorialment un gran poeta, que es destacava en la producció catalana al País Valencià de manera contundent, però que tenia encara poca obra publicada. En el context previ a la transició, aquest propòsit era plenament oportú i va obrir portes insospitades al reforçament de la identitat valenciano-catalana i a la difusió d'una veu poètica singular per diversos mitjans de comunicació (poemaris, antologies, musicacions, escenificacions, filmacions…). Tanmateix, l'edició no tenia en compte la cronologia de la producció: el primer volum reunia l'obra més vistosa i, en canvi, els primers poemaris de l'autor no van aparèixer fins al volum sisè.

La primera edició tenia més mancances que heu volgut resoldre?
—Sí. Alguns llibres no van ser publicats íntegres en un mateix volum, sinó que es van fragmentar, desmembrar, i alguns altres, com és el cas de l'emblemàtic 'Llibre de meravelles', que es venia molt bé. Per conveniències editorials no es va incloure en l'obra completa i es va continuar editant al marge. I encara alguns altres llibres tampoc no en van formar part perquè, senzillament, eren inèdits en el moment de cloure's la primera edició de l'obra completa. Fins i tot el pòstum 'Mural del País Valencià'. Hi ha el cas curiós de la primera edició de 'El gran foc dels garbons': en va aparèixer una primera edició i, al cap de dos anys, la segona, amb poemes eliminats i amb un 30% de poemes afegits. Un llibre nou, vaja. Estellés treballava així.

La nova edició revisada com resol el cas de 'El gran foc de garbons'?
—Inclou la segona edició, que és més àmplia. Parlant del conjunt, cada volum és revisat per l'equip editorial i per cada curador concret. En síntesi, en aquesta segona edició de l'obra completa: s'han depurat les errates textuals; s'han afegit els llibres no inclosos i també edicions posteriors de llibres inclosos en l'obra completa, però en una versió que a vegades era molt diferent de la definitiva; s'ha restituït de manera raonable la seqüència cronològica, fins al punt que la producció dels textos ha resultat datable amb exactitud, tenint en compte el 'modus operandi' particular de l'escriptor de Burjassot; i, finalment, ofereix, per a cada volum, extenses introduccions contextualitzadores i interpretatives fetes per especialistes.

Per què ha estat difícil de restituir la seqüència cronològica?
—Per la manera d'escriure que tenia Estellés: a vegades treballava en quatre llibres de poemes alhora. Per això no en podem garantir una cronologia estricta, però s'hi acosta molt.

De quants volums constarà la nova edició de l'obra completa d'Estellés?
—No tenim tancada aquesta previsió, encara. Tot dependrà de la segregació que es faça d'alguns volums. Per exemple, el 'Mural del País Valencià' es va editar en tres volums de set-centes pàgines per una conveniència editorial, però a l'obra completa és possible que es repartesca en més volums. De manera que, tenint en compte el 'Mural del País Valencià' i tenint en compte que es publicarà un últim volum miscel·lànic, jo diria que hi haurà entre deu i quinze volums. Més aviat tirant a quinze.

Què contindrà aquest darrer volum miscel·lànic?
—S'hi recolliran textos menors. Per exemple, obres teatrals breus i textos inèdits o desconeguts ara per ara, que puguin aparèixer. I materials complementaris d'interès: algun fragment del seu diari i algunes cartes inèdites, tot i que Estellés no era gaire amant del gènere epistolar. Amb aquest darrer volum ens assegurem que en un procés d'edició que preveiem de més de deu anys, tenint en compte que s'ha previst de publicar un volum cada any, podem incloure els materials nous rellevants que puguin aparèixer durant aquest temps.

S'hi inclou l'Estellés periodista, en l'obra completa?
—No, no, el vessant periodístic no hi entra. Una obra completa no ha de ser exhaustiva, ha de filtrar aquells escrits de circumstancies i marcar un criteri de qualitat.

Queda material inèdit d'Estellés?
—Amb l'estudi del fons i al llarg d'aquests anys ha anat apareixent material inèdit. Un cas destacable és 'L'inventari Clement de Gandia'.

L'arxiu, on és dipositat? 
—El setembre de l'any passat l'Ajuntament de Burjassot va signar un conveni amb la Diputació de València que ha permès d'adquirir la biblioteca personal i l'arxiu del poeta. Fins aleshores era guardat a casa d'una de les filles, però, és clar, això no podia ser. La base de l'obra completa nosaltres la vam fer encara consultant l'arxiu a casa de la filla. Un becari hi va anar cada dia durant nou o deu mesos, a buscar material i ordenar-lo. Ara, amb l'adquisició, l'arxiu serà consultable i custodiat per un organisme públic.

Què conté? 
—Textos d'Estellés manuscrits i mecanografiats, i també una part d'obra gràfica de Francisco Lozano, important.

El material ja s'ha digitalitzat, dèieu abans?
—Tot allò que és rellevant sí. I és la base de la nova obra completa revisada.

Podem dir que es tracta d'una edició crítica?
—Estrictament, no. Tot i que l'hem treballat com si ho fos, l'aparat crític no el publiquem, per no convertir aquests llibres en volums per a especialistes i difícils de llegir. Volem arribar al màxim nombre de lectors.

Què en destacaríeu, de l'obra de Vicent Andrés Estellés?
—La frondositat. És una obra esponerosa, que potser s'hauria d'haver esporgat una mica, però que té un nucli de llibres de primer ordre per a la literatura catalana. I també destacaria que la publicació de l'obra d'Estellés va ser molt tardana. Llibres que va escriure a mitjan anys cinquanta no van arribar al lector fins a la dècada dels setanta. Pense per exemple en 'Coral romput', que és un llibre d'una gran modernitat, trencador, avantguardista, però que Estellés va col·locar dins un llibre de llibres, 'La clau que obri tots els panys' i que va publicar tard. 'Coral romput' hauria tingut molta més força si s'hagués publicat quan es va escriure. Ara, la perspectiva històrica ens retorna aquest valor trencador d'haver-se escrit als anys cinquanta.

Estellés és un poeta popular. Aquesta popularitat no es va esvair amb la seva mort, ans al contrari. Només cal veure l'èxit que té la Festa Estellés pels volts del seu aniversari, el 4 de setembre.
—Ens ha calgut defensar-ne el valor literari estricte, per a no confondre les coses, però indiscutiblement Estellés té el valor afegit de ser un poeta popular. Després de vint anys de la seua mort, es manté la vigència de la seua obra i cada dia hi ha més lectors d'Estellés. Jo sempre dic que el 'Mural del País Valencià' es pot llegir com una guia telefònica, perquè cadascú hi busca el que li interessa, el seu territori, allò que més s'estima. Tothom troba el seu raconet dins del 'Mural'.

Men?ame