Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  17.06.2014  06:00

Autor/s: Laura Ruiz i Trullols

Juan Carlos Moreno Cabrera: 'Madrid vol imposar un sistema de supremacia de l'espanyol'

Entrevista al catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid

Men?ame
 

'Com que no pot imposar el castellà, el govern espanyol utilitza instruments jurídics i polítics de tota mena per evitar l'escola catalana que volen els catalans.' Ho diu Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid, que fa temps que ha esdevingut una de les poques veus crítiques contra el nacionalisme espanyol excloent. En aquesta entrevista (vídeo) diu que es considera marxista però que, per damunt de tot, és demòcrata i per això defensa el dret de decidir dels catalans. En el darrer llibre, 'Los dominios del español. Guía del imperialismo lingüístico panhispánico' (2014), descriu i esmena els arguments lingüístics que fa servir el nacionalisme espanyol per imposar la seva llengua sobre les altres.

Dissabte va haver-hi una gran manifestació per a defensar el model d'escola catalana. Què us sembla?
—Què en pensi no és pas important. El model educatiu de Catalunya ha estat escollit pel poble de Catalunya a través dels seus legítims representants al parlament català. És un model que ha estat debatut i sotmès a controls democràtics: compta amb un consens amplíssim. Tanmateix, des de l'estat espanyol s'intenta impugnar. Cal saber la veritat.

Jaume Sastre ha fet vaga de fam durant quaranta dies i no ha aconseguit dialogar amb el govern. La veieu greu, l'agressió a la llengua a les Illes i al País Valencià?
—I tant. L'agressió contra l'educació en català és evident. L'escola no és la solució per al català, però sense escola no hi haurà català. L'única garantia perquè el català sobrevisqui és que l'aprenguin les noves generacions. És imprescindible que tots els ciutadans sàpiguen la llengua; si no, hi hauria ciutadans de primer ordre i de segon ordre, hi hauria discriminació lingüística. La voluntat dels catalans és tenir un model integrador que asseguri que tothom sàpiga castellà i català.

Al País Valencià hi ha alumnes que no poden estudiar en català i a Catalunya cinc escoles han estat obligades a fer el 25% de les classes en castellà.
—Sí, el model que s'aplica al País Valencià és el que el govern espanyol voldria que s'apliqués a Catalunya. És un model de supremacia de l'espanyol sobre el català. Com que el govern espanyol no ho pot imposar, fa servir instruments jurídics i polítics de tota mena per evitar que l'escola catalana obeeixi a la voluntat de qui ha d'obeir, el poble català. Hi ha molta pressió perquè s'estableixi un sistema de supremacia de l'espanyol que el poble no vol.

I com es pot defensar l'escola en català a les Illes i al País Valencià?
—La primera cosa que caldria és fer fora la dreta, el PP. Ho veig complicat perquè si després de tots els casos de corrupció no s'ha aconseguit… Tanmateix, espero que el poble es desperti.  

Sou crític amb la manca de defensa del dret d'autodeterminació a l'estat espanyol.
—Sí, ni les esquerres no el defensen. S'ha vist clarament amb el PSC, com que no han defensat obertament aquest dret, el partit s'ha abocat a una crisi profunda.

L'entrada de Podem al panorama polític espanyol no us fa canviar d'opinió?
—No, certament. La majoria dels espanyols d'esquerres no volen ni sentir parlar del dret d'autodeterminació. De fet, no reconeixen ni el poble català ni el basc. Diuen que la gent d'esquerres ha de reivindicar l'internacionalisme, i em sembla bé. Tanmateix, primer cal reivindicar la democràcia i si un poble vol autodeterminar-se és completament democràtic. Un poble existeix quan té consciència de ser-ho i reivindica les seves arrels culturals i de tota mena. En aquest cas, el poble català demana a crits d'exercir el dret d'autodeterminació. En això coincideixo amb Pablo Iglesias: qui sóc jo per a dir què ha de fer o què ha de demanar el poble català?

Ja tenim data i pregunta per al referèndum. Això ha fet canviar la percepció que té l'estat espanyol del moviment independentista?
—Jo no veig cap moviment en aquest sentit, ni crec que el vegem mai.
 
I l'abdicació de Juan Carlos, n'és una conseqüència?
—Penso que la monarquia és incompatible amb el dret d'autodeterminació dels pobles. Si per desgràcia es proclama Felipe com a successor serà una derrota de la democràcia i del moviment per la llibertat.

Els vostres estudiants accepten la diversitat lingüística de l'estat espanyol?
—Tinc estudiants de moltes menes i de molts orígens. Hi ha moltes sensibilitats diferents. Noto una certa resistència envers el multilingüisme a l'estat. Hi ha estudiants que protesten quan poso lectures en català i, en canvi, quan en poso en anglès ningú no diu res. Precisament, he observat que darrerament es fa servir l'anglès per atacar el català i l'èuscar. L'anglès és important, però no és l'única llengua.

L'espanyol ha de ser oficial en la Catalunya independent?
—Torno a dir que no és important què en pensi jo. Però cal tenir en compte que tots els problemes que hi ha actualment arran de les impugnacions del Tribunal Constitucional espanyol i del Suprem contra l'ensenyament en català es deuen, entre més coses, al fet que l'espanyol és llengua oficial. La reflexió que faig és que si l'espanyol no fos oficial totes aquestes accions jurídiques no es podrien emprendre. Per tant, en una possible Catalunya independent, caldria aprendre la lliçó. Evidentment, l'espanyol es parla a Catalunya i es continuarà parlant, no n'hi ha cap dubte!      

Hi ha qui defensa que una Catalunya independent no hauria de tenir cap llengua oficial.
—No em sembla bé. L'oficialitat és un instrument que l'estat empra per a imposar i enfortir una llengua. En el sentit legal del mot, caldria imposar la llengua catalana a Catalunya. Per què? Perquè el català és la llengua comuna i ho ha de continuar essent. Ha de ser la llengua predominant i no en un sentit negatiu, sinó com l'alemany és la llengua predominant a Alemanya. 

Men?ame