Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  02.06.2014  00:00

Autor/s: Guillem Llin

El PP, eixe partit catalanista

Men?ame
 

L’any que ve es compliran vint anys des que el PP va arribar al poder de la Generalitat Valenciana amb un missatge populista, anticatalanista i suposadament defensor de les essències valencianes. La vessat anticatalanista de la dreta ve de lluny —des del temps de la transició— quan estava orfe d’idees i propostes i va descobrir que 'l’enemic' del nord li donava molt de vots. Un valencià com cal no pot ser catalanista, ni defensar la unitat de la llengua, ni dir que tenim una història comuna. Tant li fa que vaja contra el valencià, que s’abrace a Madrid, que renegue de les essències valencianes... el que importa, de veritat, és veure Catalunya com un enemic.

Al llarg d’aquestes dues dècades, el govern del PP ha estat per als valencians pitjor que una sèrie de desastres naturals. Malgrat tot, els valencians hem estat votant-los una vegada i una altra, perquè som així d’anormals. La indústria del calçat, del moble, del tèxtil i, en part, la de la ceràmica, se n'han anat a terra sense que des de l’Administració s’haja fet res per preservar el teixit industrial. La solució ha estat terres mítiques, campionats del món de Fórmula U, regates de vela, aeroports sense avions i un munt de coses sense trellat ni forrellat. Econòmicament, el PP ha dilapidat el sistema financer valencià. La CAM la va comprar el Banc Sabadell per un euro, i el Banco de Valencia el va comprar la Caixa per un euro. Dos euros. Dos. Això és el que valia, gràcies al PP, el sistema econòmic valencià, i tots dos els han comprat entitats financeres catalanes. Qui és ací el més catalanista de tots els valencians? El PP, sense cap mena de dubte.

Si d’aquesta manera tant estranya és com el PP defensa 'lo valenciano', no pot sorprendre res de tota la resta. Han fet del territori un niu de corrupció on han crescut, a l’ombra de Zaplana, Camps, i tota la resta de responsables polítics dels més grans dinosaures de la corrupció; els deliris de grandesa dels successius presidents han arruïnat el País Valencià: Terra Mítica, la Ciutat de les Arts i les Ciències, la Ciutat de la Llum, l’aeroport de Castelló, la coberta de la plaça de bous de Xàtiva, són el millor exemple del balafiament i haver viscut, els polítics populars, per damunt de les possibilitats dels valencians.

El pèssim president actual, Alberto Fabra, en la seua croada contra els valencians, ens ha suprimit Canal 9, Ràdio 9; i ens ha tallat la recepció de Catalunya Ràdio i no ha mogut un dit per restablir la senyal de TV3. La nova portaveu del govern valencià, María José Catalá, la mateixa que va demanar perdó en un míting per parlar valencià perquè, va dir, tenia 'el defecte' de parlar-lo al ser la seua llengua mare, demostra la seua persecució malaltissa vers el valencià, la llengua de la qual s’avergonyeix, i no vol que els xiquets la parlen i, per aquest motiu, ha retallat per al curs vinent seixanta-nou unitats escolars en valencià, entre les quals dues als col·legis Bonavista i Martínez Valls d’Ontinyent.

Aquests són els defensors de les essències valencianes. El PP, el partit més catalanista de tot el País Valencià, en la pràctica, i paradoxalment, el més antivalencià de València. O siga, una vergonya superlativa difícil d’entendre, i inexplicable que a Fabra, Catalá, i a un llarg etc. no els caiga la cara de vergonya, cosa que solament és possible si no tenen gens ni mica de dignitat.