Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  15.05.2014  09:26

Autor/s: Clara Barbal i Enric de Dalmau

Treball sexual lliure i autogestionat

L'Associació de Professionals del Sexe busca des de la lluita sindical el reconeixement dels seus drets socials i laborals i la fi de l'estigmatització

Men?ame
 

Dignificar el treball sexual. Posar fi a l'estigmatització. Conquerir els drets socials i laborals propis de qualsevol treballador. Assolir el compromís de l'estat per unes estructures que garanteixin el lliure exercici. “Volem començar la revolució, us uniu?”: així finalitzava l'exposició d'aquests objectius Veronika Arauzo, activista transfeminista i transgènere i membre de l'Associació de Professionals del Sexe de Catalunya (APSCAT), en una taula rodona sobre el dret al propi cos a la Universitat de Barcelona.  

Per la normalització del treball sexual

El principal front de l' Associació de Professionals del Sexe de Catalunya és el ple reconeixement del treball sexual i dels seus drets laborals i socials des d'una òptica activista: qui ho ha de conquerir és qui exerceix. “És un ofici: no estem lligades ni ho fem sota coacció. Les que treballem paguem el lloguer, som mares, anem al cinema els dimecres, som persones normals”, assenyala Erika Trejo, activista de l'associació, actriu i productora de films pornogràfics.

APSCAT engloba tota la dedicació professional a la sexualitat, des de l'art fins a la prostitució. En un primer moment es van integrar com a agrupació independent al sindicat Comissions Obreres per la cobertura legal que donava, però en van sortir per desavinences. En línies generals, l'associació defensa un exercici del treball sexual lliure i autogestionat – autònom o cooperatiu –, i la formació de treballadores i treballadors per aquest fi.

No obstant, l'organització té uns objectius prioritaris a defensar: negociar els drets de les persones extracomunitàries per un accés directe a la residència, i pactar amb l'administració una zona de la via pública on exercir, amb cossos de seguretat al voltant i un registre laboral.

S'oposen al pagament per percentatges, el mecanisme que articula la legalització de la prostitució en països com Holanda o Alemanya, i rebutgen una legalització expressa, “de la nit al dia. La legalització s'ha de fer amb una estructura de protecció i de garanties clara, si no no serveix de res”, argumenta Arauzo, que també advoca per la creació d'una unitat especial a escala europea contra el tràfic i els delictes sexuals.El proper 23 de maig faran públiques a l' Ateneu La Base de Barcelona les seves reflexions sobre el treball sexual i la confrontació dels seus drets amb la legalitat vigent.

La indefinició legal, a combatre

El marc legal en el que es mou la prostitució voluntària a l'estat espanyol és indefinit: no està legalitzada ni il·legalitzada, a diferència de la tracta de persones per fins sexuals, que sí que està tipificat com a delicte en el Codi Penal. Els municipis, però, han desenvolupat la seva pròpia regulació per sancionar els serveis que es fan des del carrer, com és el cas de la criticada ordenança municipal de la ciutat de Barcelona (2006).

A Catalunya es dóna una situació especial pel que respecta als clubs d'altern, ja que és l'única comunitat autònoma que ha regulat els requisits que han de tenir els locals on s'exerceix la prostitució per compte propi (2002). Gloria Poyatos, jutge decana de Lanzarote, critica aquest desenvolupament legal per ser “esbiaixat”:

Gloria Poyatos parla amb coneixement de causa: quan exercia d'advocada a Girona i preparava la seva tesina – que s'ha plasmat en el llibre 'La prostitución como trabajo autónomo' –, va provar de donar-se d'alta a la Seguretat Social com a prostituta i, sota la seva sorpresa, li van acceptar el tràmit.

“Pensava que era impossible, esperava que m'impugnessin la sol·licitud i anar davant d'un jutge per obtenir una sentència que em permetés l'entrada al sistema per aquesta activitat”, diu. Aquest precedent ha conduït cap a la primera cooperativa de serveis pel treball autònom, que es va presentar públicament el febrer passat.

Com explica la jutge Poyatos, els treballadors i treballadores sexuals poden accedir al sistema de cotització social per la via dels autònoms, dins la categoria 'altres serveis personals'. Per APSCAT i per la mateixa degana, aquesta via d'entrada no és suficient ja que segueix sense categoritzar la prostitució com a treball: defensen una escala de cotització pròpia i un desenvolupament del dret a la jubilació d'acord amb les condicions de l'activitat sexual.

 “Amb aquesta situació no pots mediar amb l'empresa”, exposa Arauzo. Erika Trejo critica que l'actual marc no contempla la menstruació, l'embaràs o el VIH com a baixes pròpies del treball.

Men?ame