Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  21.04.2014  06:00

Urkullu reclama 'diàleg' i 'negociació' com a 'alternativa' per a reconèixer Euskadi i Catalunya com a nacions d'Europa

A Pamplona, milers de manifestants convocats per l'esquerra abertzale marxen per la independència

Men?ame
 

El PNB vol 'diàleg, negociació, acord i ratificació' com a 'alternativa' per a reconèixer Euskadi, Catalunya, Flandes i Escòcia com a nacions d'Europa. Així ho va dir ahir el lehendakari, Iñigo Urkullu, en l'acte de celebració de l'Aberri Eguna a Bilbao. Urkullu va instar a acceptar que l'Espanya 'una, gran i lliure' havia 'quedat enrere' i a reconèixer 'la realitat nacional basca'. Paral·lelament, a Pamplona, la resta de partits abertzales es van manifestar per la independència i en defensa del dret de decidir. 

Durant la intervenció en l'acte commemoratiu del dia de la pàtria basca, Urkullu va destacar que Euskadi necessitava 'més Europa per al present i per al futur', un futur 'que es pactarà i decidirà al País Basc'. 'Diàleg, negociació, acord i ratificació, aquesta és l'alternativa basca, l'alternativa que a Europa s'obre pas', va afirmar, i va apostar per reconèixer Euskadi, Catalunya, Flandes i Escòcia.

En aquest sentit, va dir que a Madrid tenien 'dues alternatives': la del no, que a parer seu 'no és la solució, sinó dilatar el problema, ajornar-lo i fer-lo més gran'; i 'la d'escoltar, obrir els ulls a la realitat i acceptar que Espanya no és una'. 'La constitució espanyola no pot ser una gàbia, ha de ser un espai de llibertats', va dir el lehendakari, que va assegurar que havia 'ofert una mà estesa' al govern espanyol però que Rajoy i Rubalcaba l'havien rebut 'amb el puny tancat'.

Manifestació independentista a Pamplona

Paral·lelament, al migdia, la resta de partits abertzales es van manifestar plegats a Pamplona. Hi van assistir milers de persones, que van reclamar el dret de decidir en la manifestació de l'Aberri Eguna, convocada per la Xarxa Independentistak, una plataforma que dóna suport a Sortu, EA, Aralar, Alternatiba i el partit Abertzaleen Batasuna. Ho han fet encapçalats per una gran ikurriña i una pancarta amb el lema 'Independentzia'.  

En l'acte polític final, en què hi van ser presents representants de l'ANC i de formacions independentistes d'Escòcia, els portaveus de la Xarxa Independentistak van reclamar la voluntat de la majoria, que, per ells, implica reconèixer el dret de decidir i la independència. A més, van acusat el PNB de tenir contradiccions i el van instar a sumar-se a l'estratègia de caminar junts i respectar la paraula dels bascos.

ETA defensa 'passos conjunts' dels abertzales per a avançar cap a la sobirania

En ocasió de la diada, ETA va emetre un comunicat a través del diari Gara en què destaca l'existència d'opcions objectives per a avançar cap a la sobirania i la necessitat de fer nous passos 'desconeguts per a tothom'. En aquest sentit, aposta perquè el procés sigui liderat per una 'col·laboració entre abertzales'.

ETA retreu el blocatge dels governs espanyol i francès i l'actitud contrària a la resolució del conflicte: 'Tenen un pànic terrible a la paraula que expressaria el País Basc fent servir mitjans democràtics', diu.  

Malgrat l'actitud de Madrid i París, destaca que el context internacional és propici, en la mesura que 'confirma que l'opció de la independència dels pobles té present i futur'. Tot i que considera que això no és suficient: 'El procés de transició que ha de fer el País Basc ens obliga a tot a fer passos desconeguts fins ara i construir una defensa més ferma davant els atacs que ens arriben de fora'. Per això diu que el futur passa per 'articular una major iniciativa col·lectiva i amb més capacitat que fins ara' i defensa que, en el context històric actual, a l'abertzalisme' li correspon 'la responsabilitaet principal de dirigir el procés sobiranista'. 

'És sabut que en el passat, entre els abertzales, han estat més freqüents els ponts trencats que la col·laboració en els objectius bàsics que compartim. En opinió d'ETA, cal fer passos significatius en la col·laboració entre abertzales, des de l'àmbit nacional als pobles, per a aconsegir en els anys vinents la sobirania político-econòmica, la unitat territorial i l'euskaldunització', afirma en el comunicat.  

Men?ame