Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  19.04.2014  18:55

L'article salat en els informatius d'IB3

Article de Jaume Bonet

Men?ame
 

En matèria lingüística, allò que tradicionalment s'ha fet a Mallorca (llevat de Pollença) i a Menorca, Eivissa i Formentera, és fer servir majoritàriament l'article salat a les comunicacions més o manco col·loquials, i fer servir l'article literari a les comunicacions que la gent considerava de registre més alt. 

Durant una època prou llarga, que no sabria dir quan començà, però que durà fins passada la meitat del segle XX, a aquest registre formal li solíem dir "Mallorquí de trona", perquè era generalment a les esglèsies on més es feia servir: quan els capellans deien la missa en llatí solien fer els sermons en mallorquí de trona, o sia fent servir l'article literari. Qualsevol que ha après a resar en mallorquí dels seus pares i padrins sap que els parenostres, les avemaries, etc., són amb article literari ("--- vengui a nosaltres el vostro sant regne ..." ), però no eren només els capellans, que ho feien així, a més dels sermons i de les oracions, els glosadors populars sabien distingir també el registre que convenia a les seves gloses, i el glosador que va fer la glosa dels dos forats dins un, guanyant unes messions que s'havia posat amb el capellà del poble, és el mateix glosador que llavors va fer els dèu manaments glosats, per amigar-se amb aquell mateix capellà que havia deixat de saludar-lo, i a la glosa dels dos forats dins un acabava dient ".... i si vostè vol posar , es seu nas dins es meu cul, tendrà dos forats dins un, .... etc. " en canvi, quan glosà els dèu manaments, el mateix glosador, deia: " Pensant estava el cor meu, la mort per mi quan vendria, vaig fer memoris un dia, de dèu preceptes de Déu, etc.", distingint perfectament, que pel registre de la primera glosa convenia fer servir l'article salat i pel de la segona glosa convenia l'article literari. A les escriptures dels notaris mallorquins s'hi feia servir l'article literari i molta altra gent, inclòs Mossèn Alcover a qui molts volen fer defensar allò que condemnava, feien servir també els articles literaris fins i tot a les cartes que enviaven a les seves famílies.

Actualment hi ha una varietat tan gran de registres que a vegades es fa difícil dir a quin registre correspon una determinada comunicació. Certament molts de programes de ràdio i de televisió poden admetre tranquilament un registre informal, però els programes informatius quotidians, els telediaris, tenen, sens dubte, les característiques per fer ús d'un registre més formal en el qual, si hem de seguir la tradició mallorquina i Balear en general, li correspon l'article literari.

Tanmateix el govern d'aquests que s'esforcen en fer inútil el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterer, llevant el requisit de conèixer el català per accedir a la funció pública, aquests que han demostrat que no estimen la llengua ni cap modalitat de la llengua, fent disminuir la seva presència en els mitjans de comunicació que controlen, aquests que inventaren un TIL quan la gent va triar majoritàriament que els fills estudiassin en la nostra llengua, ara que es veuen desemmascarats, volen passar per defensors d'unes modalitats lingüístiques que han demostrat que no estimen ni coneixen, ... però els qui sí que estimam la nostra llengua i totes les modalitats que té, no hem de caure a la trampa de fer el joc que ells volen que facem. No podem anar mai contra l'article salat, que és ben català i ben nostre, i present en major o menor grau arreu dels territoris de parla catalana.

Sí que anam en contra de que acabin imposant en els informatius d'IB3 un registre que no és el que li correspon, si volem respectar la tradició literària de les nostres illes. A més, si acaben fent-ho, temem que facin animalades més grosses encara, com imposar-lo en els locutors pollencins, que no en tenen cap culpa de la seva mala fe, o com que no tenguin present que en registre col·loquial en aquestes illes sempre s'ha fet un ús dels articles que distingia el Bisbe, des bisbe, i sa terra de La Terra, i sa mar de la mar, etc., i que en col·loquial sempre s'ha dit l'any passat i l'any qui vé, la setmana passada i la setmana qui vé, el Papa, el Bon Jesús, la Puríssima, la Mare de Déu, i el cel i l'infern, i el rei i la reina, i el senyor tal o la senyora tal, i el Mallorca, el Madrid, el Barça, i l'Argentina, i l'Uruguay i el Perú, i la Seu, el Palau, la Vila, la "Curi", i a la llarga, i a la curta, i per la força, i a les fosques, i a la biorxa, i a la babal·là, i a la francesa, i a la romana, i a la correguda, i a la mala o per les males, i per les bones, i la una, les dues, les tres i mitja, etc., ... no fos cosa que volent fer servir els articles salats en els informatius d'IB3 acabassin destruint aquest ric i expressiu repartiment d'articles que tant enriquex els nostres registres col·loquials.

Men?ame