Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  01.04.2014  06:00

Autor/s: Montserrat Serra i Jordi Carreño (vídeo)

Sembra Llibres, un nou referent al País Valencià

Els socis d'aquesta aventura editorial, el músic i escriptor Xavi Sarrià i l'editor Joan Carles Girbés, ens parlen del projecte

Men?ame
 

Aquest mes de febrer es presentava una nova editorial, Sembra Llibres, al País Valencià, on feia deu anys que no apareixia cap empresa d'aquesta mena i adreçada a tot el territori lingüístic. El projecte va partir de l'experiència editorial de Joan Carles Girbés i de l'optimisme, el compromís i la força de Xavi Sarrià, el cantant d'Obrint Pas, que tenia una novel·la per publicar a sota el braç. Fou una llarga i fructífera conversa entre tots dos que va fer néixer l'editorial, de la qual són socis. Ara els hem volgut aplegar en un cara a cara (vídeo) perquè rememorin la gènesi de Sembra Llibres i els desafiaments, les inquietuds i els compromisos que se'n deriven.

Xavi Sarrià (Barcelona, 1977) i Joan Carles Girbés (Carcaixent, 1974) es van conèixer fa uns sis anys, quan el cantant va publicar el primer llibre, el recull de relats 'Històries del paradís'. Girbés era el director editorial de Bromera i va treballar braç a braç amb Sarrià perquè l'obra arribés a bon port. Es van fer amics. Anys més tard, quan el cantant tenia gairebé enllestida la seva primera novel·la, coincidint amb el final d'Obrint Pas, i Girbés ja no era a Bromera, es van retrobar. I d'aquell retrobament va néixer la nova editorial. 'Totes les cançons parlen de tu' és la primera novel·la de Xavi Sarrià i el primer títol emblemàtic de Sembra Llibres. Tota una declaració d'intencions (vídeo).

Què representa Sembra Llibres i què hauria de representar?

—Joan Carles Girbés [J. C. G.]: Jo crec que d'entrada el projecte Sembra Llibres significa crear un aparador nou, un altaveu nou, un mitjà de comunicació cultural nou al País Valencià, en un territori on no se'n creen sinó que es tranquen els que hi ha. I volem obrir una finestra modesta perquè els autors mostren tot el seu talent i contribuir a enganxar eixa generació de joves que han estat escolaritzats en valencià (nosaltres també en formem part) a llegir en català. Perquè és això, que ens falta. Els índexs de lectura en valencià són molt baixos. Per una altra banda, Sembra Llibres és un aparador de llibres des del País Valencià però pensat per a tot el territori en llengua catalana, des del principi. Pels plantejaments editorials, els autors, les temàtiques i també la promoció. Treballar tot el territori amb la normalitat amb què ens agradaria viure.

—Xavi Sarrià [X. S.]: Sembra Llibres és una manera de demostrar que es poden crear projectes culturals nous des del País Valencià, en la conjunció en què ens trobem, amb una aposta clara de Països Catalans. És des de la humilitat, però també des de la voluntat de demostrar que es pot continuar treballant malgrat tot. I amb la idea de cooperar amb tota la resta de gent que treballa en el mateix sentit. La batalla és compartida, de molta gent amb molta fermesa, de fa molts anys. I aquestes generacions que ja hem nascut amb el valencià, doncs podem aportar eixa nova visió que ens dóna haver crescut de xicotets amb eixa consciència lingüística i cultural, gràcies a les nostres mares i pares. Sumar-se a eixa batalla representa aquesta idea de sembrar llibres i sembrar unes llavors que permeten que avui el País Valencià tinga un futur. 

Guanyar lectors en català és un objectiu tant al País Valencià com al Principat i a les Illes Balears. Però al País Valencià, on solament el 3% dels lectors llegeixen en la llengua pròpia, no es pot comptar amb campanyes institucionals a favor de la lectura en català. Al contrari, Fabra va contra la llengua, tanca línies d'ensenyament en català… Com creieu que poden augmentar aquests lectors?

—X. S.: Aquest és un problema de la lectura en català és general, propi d'una cultura minoritzada. Però aquest 3% de lectura en valencià contrasta amb la vitalitat que té la música en valencià avui dia. La música en valencià té un públic nombrós. Es pot arribar a moltíssima gent, que cada vegada té menys prejudicis no tan sols de llegir en valencià, sinó en general de participar en la cultura pròpia. I s'ha d'aconseguir que tota eixa gent participe de la idea. I que la literatura tinga més veus de les que hi ha, que són molt bones, però sumar-n'hi més; i redescobrir tota la gent de les altres generacions i sumar. Crec que en la música sí que s'ha fet eixa feina i que en literatura últimament es va fent, amb molts autors joves que van eixint, com Joanjo Garcia, Muriel Villanueva, Xavier Aliaga…, que escriuen les nostres vivències. Crec que incentivant aquest moviment i estimulant als adolescents no tan sols a llegir, sinó també a escriure (es fa de fa molts anys el premi Sambori), sumant eixes sinergies es pot crear el caliu que necessiten les lletres al País Valencià i, per extensió, als Països Catalans. 

—J. C. G.: Jo crec que l'oferta també crea demanda. De manera que si tu ofereixes bons llibres, amb unes temàtiques adequades per a un públic concret, amb el format que li dones, amb l'embolcall promocional adequat, sumar lectors és possible. És clar que a Sembra Llibres partim sense motxilla. No hi ha ajudes públiques, però tampoc n'esperem. Per això hem presentat l'editorial dient que publicàvem per a lectors desacomplexats. Són en català, però que interessaran per la temàtica, pels autors, perquè eixirem al carrer, perquè buscarem aquest paral·lelisme amb la música que tu comentaves. És un exemple magnífic. S'han creat uns canals per a fer rondes i concerts on va molta gent. D'això moltes voltes no se'n parla als mitjans… que ja no existeixen, d'una altra banda. Si al públic li ofereixes bones propostes, reacciona. I crec que es tracta d'implicar-lo en eixe procés. Nosaltres posem la llavor amb aquests dos primers llibres i això continuarà en la mesura que la gent vulga unir-se a aquest projecte. Una editorial no la fa una persona sola, sempre és un projecte social.  

La frase 'volem un país desacomplexat' ha fet fortuna. És una editorial que neix amb voluntat de rebel·lar-se? Joan Carles, has dit alguna vegada: 'Estic cansat de com ens veuen i de com ens tracten.' S'ha començat a visibilitzar un País Valencià ocultat, silenciat.

—X. S.: Sí, jo crec que un dels patrimonis que hem anat adquirint durant aquests anys és aprendre a lluitar sense mitjans: crear projectes culturals, crear tot un teixit associatiu, tota una xarxa de complicitats que ha fet avançar la nostra cultura, malgrat no tenir cap suport institucional. Això és una experiència que ens ha enriquit. Hem après a batallar amb els mitjans propis. Avui dia, quan cada vegada hi ha més atacs a la cultura i als drets socials en general, poder tirar endavant amb els propis recursos. Saber què és tirar endavant, resistir i avançar, ens dóna eines per a plantar cara a eixe futur tan negre que es pronostica. Perquè al País Valencià moltes vegades es diu que tot està tan mal, tan fotut, però s'ha aguantat i s'ha avançat malgrat tot. I això és una lliçó.

—J. C. G.: Jo no sé si és tant una qüestió de rebel·lar-se com de no deixar-se aixafar. Perquè, més enllà del país negre que apareix en tots els mitjans, també hi ha un país molt actiu, amb gent amb molt de talent, amb gent que lluita cada dia, que s'alça intentant fer propostes positives. I eixa és la nostra gent, eixa és la gent amb la qual ens sentim més còmodes, amb la qual volem cooperar fent coses, i contribuir a enllaçar eixes baules d'una cadena que existeix, tot i que de vegades no té els altaveus que requeriria. Eixe és el país que volem. I una editorial és un mitjà de comunicació, de transmissió…

—X. S.: Sí, i és una manera de crear uns referents. Crear eixe món referencial que també ens fa falta: veure'ns reflectits en la ficció, en la literatura o en l'assaig. És a dir, ens fa falta crear històries del País Valencià contemporani, explicar què passa i què ha passat en els últims anys. Perquè, si no som nosaltres qui creem aquest món referencial, no ho farà ningú. No tan sols pels valors que té, sinó també per alimentar l'autoestima, que ens fa falta. 

—J. C. G.: I tant!

Sembra Llibres com a projecte editorial de Països Catalans s'inclou dins el fenomen de sorgiment de petites editorials enfront de la concentració editorial. Com valoreu aquest fenomen? Imagineu d'associar-vos amb més petites editorials de Catalunya?

—J. C. G.:  Durant mesos he vist amb molt sana enveja aquesta efervescència editorial que es produeix a Catalunya. I és estimulant veure que és possible de fer projectes editorials amb personalitat, amb caràcter, amb propostes concretes, tenint cura dels llibres, els autors… Això és l'essència d'una editorial. Ha de ser això. I potser en aquests moments no pot ser gaire res més. I veure això des del País Valencià, veure que no es produïa una rèplica… Nosaltres sí que formem part d'aquest ideari: petites editorials que cooperen. Ho hem dit des del principi. Volem formar part d'eixa nova generació d'editors, que tenen coses per a aportar i que se sumen a altra gent (escriptors, dissenyadors, il·lustradors…) que també tenen coses per a aportar.

—X.S.: Hi estic d'acord [riu].

Men?ame