Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  25.02.2014  06:00

Autor/s: Contrastant

El 'papu' del referèndum il·legal segons Albert Branchadell

Men?ame
 

El diumenge 2 de febrer de 2014 Albert Branchadell, professor de la UAB, va publicar un article al diari Ara titulat 'Referèndums il·legals: de Kosovo a Gagausia'. L’article començava així:

Tal com va el procés, i encara més si tenim presents les paraules de Mariano Rajoy a Barcelona, sembla evident que el referèndum del 9 de novembre, si és que s'arriba a celebrar, no serà un referèndum legal. Considerant aquest horitzó, potser no és sobrer que donem una ullada als referèndums d'autodeterminació il·legals que s'han celebrat a Europa (i a un que encara s'ha de celebrar) des de la caiguda del mur.

Tot seguit Branchadell explica els referèndums de Kossove, Transdnístria (un territori russòfon de Moldàvia), Nagorno-Karabakh (una antiga regió autònoma de l'Azerbaitjan), Ossètia del Sud (una antiga regió autònoma de Geòrgia), Abkhàzia i Gagaúsia (una regió autònoma de Moldàvia).

L'article acaba d'aquesta manera:

¿Es pot extreure alguna lliçó de tots aquests casos? Com a mínim, es poden fer dues generalitzacions. En primer lloc, cap dels referèndums que hem repassat ha convertit ipso facto el territori afectat en un estat plenament sobirà i reconegut internacionalment. En segon lloc, cap d'aquests referèndums ha suposat el manteniment de l'statu quo respectiu. En la majoria de casos (hem de veure com acaba el cas gagaús) el que ha fet el referèndum és ajudar el territori afectat a ingressar en la categoria dels conflictes congelats: és a dir, a situar-lo als llimbs de la independència de facto, a l'espera d'una solució acordada que només es pot obtenir, si és que s'obté, amb una gran mediació internacional.

Branchadell estudia unes situacions concretes i després en fa generalitzacions. No hi ha dubte que la intenció de l'autor és que el lector apliqui aquestes generalitzacions al cas de Catalunya i que arribi a la conclusió que un referèndum no autoritzat per l'estat espanyol no conduiria Catalunya a la independència sinó, com a molt, a la categoria de conflicte congelat. Branchadell considera aquesta situació un canvi de status quo. Pels qui persegueixen la independència d'aquests territoris això és, probablement, un èxit. Per Branchadell, en canvi, és una situació sense sortida: el referèndum no duu a la independència, sinó 'als llimbs de la independència'. Els termes 'espera', 'solució acordada', 'si és que s'obté' i 'gran mediació internacional' situen la independència com una opció poc probable, poc realista, plena de dificultats i molt lenta. Així doncs, l'articulista vol induir el lector a pensar que aquest canvi de status quo que viuria Catalunya de resultes d'un referèndum 'il·legal' és quelcom no desitjable.

Tanmateix, l'articulista no es manifesta obertament contra la independència, cosa que sí que havia fet anys enrere al llibre de l'any 'La hipòtesi de la independència' (2001). En aquell assaig Branchadell dedica moltes pàgines a intentar demostrar que la secessió de Catalunya no és possible ni pràcticament ni moralment i que, a més, no és desitjada per la població de Catalunya.

El fet més sorprenent de l'article del professor Branchadell és que no faci esment dels referèndums il·legals en territoris que no han ingressat en la categoria dels conflictes congelats, sinó en la dels estats independents. És el cas, per exemple, de Lituània (9 de febrer de 1991), Estònia (3 de març de 1991), Letònia (3 de març de 1991) i Eslovènia (23 de desembre de 1990). Cal deixar clar que no tenim prou informació ni coneixements tècnics per a emetre judicis sobre les bases jurídiques d'aquests referèndums. Molt probablement els seus convocants no devien considerar que els esmentats referèndums fossin il·legals. A més, el professor Branchadell no ofereix cap criteri que permeti de distingir un referèndum legal d'un d'il·legal. Tanmateix, podríem donar per bo que un referèndum il·legal és el que no és acceptat per l'estat dins les fronteres del qual es fa. En aquest cas no hi ha dubte que els referèndums que hem esmentat es poden qualificar d'il·legals.

Durant els dies previs a la celebració del referèndum de Lituània, la premsa internacional informava que el govern soviètic qualificava d'il·legal l'esmentada consulta:

Setting the stage for another confrontation over Baltic seession, President Michail Gorbachev declared Tuesday that the poll on Lithuanian independence scheduled for Saturday is illegal. (6 de febrer de 1991, Chicago Tribune)

Los lituanos han sido llamados hoy a una consulta plebiscitaria para decidir si quieren que esta república báltica sea 'independiente y democrática', mientras el ejército y los comunistas obedientes a Moscú hacen todo lo posible para impedir el referéndum y derrocar al Gobierno y disolver al Parlamento, que preside Vitautas Landsbergís. El secretario del Partido Comunista Lituano, Josas Yermalavicius, pidió ayer que Moscú tome Ias necesarias rnedidas" para disolver el Parlamento lituano. El Ejército intenta, por su parte, desde hace dos días, sin ningún disimulo, disuadir a la población de que acuda a esta consulta, que el presidente Mijaíl Gorbachov calificó de nula e ilegal. (9 de febrer de 1991, El País)

El referèndum 'il·legal', com és sabut, es va dur a terme en la data prevista, el 9 de febrer de 1991. El 6 de setembre del mateix any l'URSS reconegué la independència lituana i el 17 del mateix mes Lituània va ser admesa com a membre de ple dret a l'ONU. Això ens demostra que és fals que tots els referèndums considerats il·legals pels estats hagin derivat en un conflicte congelat.

Conclusió

L'article de Branchadell a l'Ara és una ampliació de l'argumentari contra la independència de Catalunya que l'autor havia desplegat al llibre 'La hipòtesi de la independència'. Un nou argument, el que presenta aquí Branchadell, per afegir al discurs de la por que practiquen els que volen impedir que Catalunya sigui un estat independent.

Men?ame