Mollerussa

Mollerussa, anomenada amb justícia la perla d’Urgell, pot prendre’s per exemple de poblacions que, en pocs anys, han progressat vertiginosament.

Resten vestigis de sa existència en el segle xiii, formant part del Senyoriu de Berenguer Moliner de Lleida, que després passà al Senyoriu d’Alfarràs. En el 1359 tenia 50 focs (famílies) i era la més petita de les poblacions de la Plana d’Urgell. En començar el segle xix, la seva població era de 300 habitants; avui en té prop de 4.000.

Tributava, en el 1805, per un total de 5.670 rals (1.417’50 pessetes), i ara puja la seva tributació a 130.000 pessetes la industrial, 45.000 la urbana i 36.000 la rústica pecuària.

A mitjan del segle proppassat, Mollerussa tenia totes les característiques d’una població exclusivament agrícola: no s’albirava en el seu horitzó ni el més petit distintiu de població industrial ni comercial. Aquestes característiques, però, han vingut evolucionant, fins a convertir-la en importantíssim centre de transaccions de tota mena de productes agrícoles i industrials.

Paulatinament, han desaparegut del centre de la vila aquells típics portals tan propis de les cases de la pagesia catalana, essent substituïts per luxosos establiments comercials.

Notòries són les causes de la transformació, aprofitades amb fortuna per l’esperit progressiu i avidesa de treball dels mollerussencs: la inauguració de la carretera de Madrid a La Jonquera (1820), del ferrocarril del Nord (1854) i del Canal d’Urgell (1862) i, ja en el segle actual, del ferrocarril de Mollerussa a Balaguer, de les carreteres de Mollerussa a Bellcaire i de Mollerussa a les Borges Blanques i Flix, i dels camins veïnals a Torregrossa i Juneda, vies de comunicació importantíssimes, tant pel nombre de pobles que travessen com per la riquesa de les comarques que enllacen.

Demostren de faisó eloqüent la gran plenitud comercial de Mollerussa el tràfec continuat de les seves estacions ferroviàries, el moviment constant de viatjants de comerç i d’altres vianants pels carrers i places, tots els dies, especialment els de fira i mercat, el funcionament de cases bancàries, força importants i el no interromput augment de la població.

Després de la darrera època revolucionària, porta Mollerussa invertides prop de 2.000.000 pessetes en millores urbanes, sense esgotar, però, la capacitat tributària dels veïns, que tenen empenta per enfocar projectes de molta envergadura, afanyosos de gaudir d’una vila modèlica.

Cal consignar que el tràfec prosaic del comerç i de la indústria no ha paralitzat, ans al contrari, els nobles batecs dels cors dels mollerussencs, sempre atents a satisfer les necessitats espirituals de tot ordre.

Com a reconeixement oficial de cap de comarca, el ministre d’Indústria acaba d’establir en Mollerussa un Jutjat Comarcal amb la demarcació següent: Alamús, Artesa de Lleida, Bell-lloc, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Mollerussa, Miralcamp, Palau d’Anglesola, Puigvert de Lleida, Sidamon i Vila-sana.

***

Sota l’epígraf de «L’esforç de Mollerussa», ha escrit, entre altres coses, un autor:

Mollerussa s’ha col·locat, pel seu esforç, a un dels llocs més albiradors de les terres lleidatanes. L’estada a Mollerussa ens ha donat aquesta impressió plena: la impressió del treball, del seu esforç magnànim per a guanyar-se un lloc excel·lidor en la vida del nostre poble. Els seus carrers són monjoiats de tot de cases de comerç i d’indústria, la producció vessa per totes les portes, l’afany del treball es veu dominar ací i allà, cadascú és agullonat per la noble emulació de fer les seves coses més ben fetes. És una emulació que fineix en una concurrència d’energies salutífera per al progrés de la població.

Mollerussa era ahir un nom desconegut per a molts; avui és ben conegut a l’encontrada i ben fora d’ella. Mollerussa, que ahir semblava a molts un simple poblet que tira i fa la viu-viu, avui, àdhuc als més distrets, apareix com un centre poderós en agricultura, indústria i comerç. Mollerussa ha crescut, Mollerussa s’embelleix. De deu a dotze anys ençà, diuen que la seva embranzida és singularment notadora. Mollerussa alimenta grans magatzems, i els productes del país hi tenen bones reserves. Mollerussa s’engrandeix perquè els seus fills l’estimen i s’estimen a si mateixos. Aquest és el secret de la seva flòrida situació.

Tomàs Caballé i Clos, Un segle de Catalunya, Barcelona, Freixinet, 1947, p. 425-426 (fragment).

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.