Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  11.02.2014  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Glòria Marcos: 'No puc acceptar traves al dret de decidir dels pobles'

La històrica militant d'EUPV diu que a una part de l'esquerra espanyola el referèndum li causa 'por del buit'

Men?ame
 

'Pel que fa al dret de decidir, a Esquerra Unida de tant en tant hi ha una por del buit', diu Glòria Marcos. La històrica militant d'Esquerra Unida és una de les delegades que aquest cap de setmana passat van votar contra una resolució de la direcció. El text, entre més coses, deia que el dret de decidir s'havia d'exercir dins un marc legal i la majoria de delegats s'hi va oposar. Marcos ho justifica: 'Les legalitats no poden impedir l'exercici d'un dret; les legalitats són transitòries i els drets són universals.' En aquesta entrevista parla de la posició de la seva formació en relació amb la independència de Catalunya i opina sobre el futur polític al País Valencià.

Quina mena d'estat defenseu?
—Dins d'Esquerra Unida som partidaris d'un estat republicà, federal, amb el reconeixement del dret de decidir. I tot això amb una adhesió lliure dels territoris; aquest és el model de futur que nosaltres defensem.

I en la resolució que proposava la direcció això no quedava clar.
—Hi havia una frase del text que deia que el dret de decidir s'exerciria dins el marc legal establert; no quedava clar si es referien al model de futur que nosaltres defensem --on es negociaria amb els ens federats de l'estat quina és la regulació de dret-- o si es referia a la constitució del 78. Si al·ludia a la constitució del 78 ens situava en la mateixa òrbita del PP i el PSOE, i aquesta no és la nostra posició.

Què us van respondre?
—No volgueren respondre. Jo vaig demanar que llevassen la frase. Vaig dir que la resolució estava bé en conjunt, però que aquella frase era interpretable, i volia fora la frase perquè no hi hagués dubte. Però no volgueren llevar-la. Entenc que volen portar al congrés dels diputats una proposta dient que dins la constitució es pot fer la consulta a Catalunya, però per mi el dret de decidir és un dret complet, i és tan dret de decidir el meu, de dona, sobre el meu propi cos, com el de poble, sobre el meu territori. Jo no puc acceptar la trava que significa per al meu dret de decidir com a dona la llei de Gallardón, que em farà ser insubmisa; i tampoc no puc acceptar que es posen traves al dret de decidir dels pobles.

Penseu que la direcció d'Esquerra Unida s'apropa al constitucionalisme del PSOE i el PP?
—Em fa la sensació que hi ha por. Perquè en tots els nostres papers, el dret de decidir dels pobles ha estat una màxima. I en aquests moments crec que tenen una sensació de buit, de veure si ens quedem en el terreny de ningú.

Por de què? De la visceralitat?
—Crec que sí. Nosaltres hem estat sempre federalistes. No som independentistes, però això no vol dir que no acceptem els drets dels pobles ni el resultat de la consulta. Pense que són pressionats i tenen por. En canvi, no els fa por defensar la república enfront de la monarquia, i açò és una cosa que ens diferencia de les altres forces; en aquesta qüestió la direcció d'Esquerra Unida no té aquesta por del buit. A ningú no li fa por de dir que el nostre model és una república federal, socialista… Però amb aquestes coses dels territoris, hi ha alguna cosa que els fa un poc de vertigen.

A Catalunya es troba a faltar de vegades que l'esquerra intel·lectual i política d'Espanya defensi sense embuts el dret de decidir dels catalans. Per què penseu que hi és, aquest silenci?
—És difícil que fora dels territoris anomenats 'perifèrics' hi haja aquesta idea que tots els pobles tenim el dret de decidir. No sé per què. Sembla com si fos políticament incorrecte parlar d'aquestes coses, com si fer-ho significàs un pas cap al trencament de l'estat. Però açò és una concessió a l'estat unitari. Dins Esquerra Unida, que té una concepció de l'estat federalista, i en els papers fins i tot parlem de lliure adhesió, de tant en tant hi ha aquesta mena de por del buit.

Que en realitat és una por de perdre vots.
—No, si tinguérem por de perdre vots no defensaríem algunes altres coses com la república. És una por de no ser entesos. Em fa la sensació que va més per ací. Però no s'adonen que no es tracta de lluitar pel nacionalisme espanyol contra els nacionalismes català, valencià o gallec.

I això fa que el coordinador, Cayo Lara, digués que en el referèndum català haurien de votar tots els ciutadans de l'estat espanyol.
—Doncs no. Bé, potser és una opinió personal seua, que hi té dret, per més que no siga compartida en els documents. Crec que en aquest cas el problema va ser la pressa per a tancar una qüestió per a la qual havien organitzat tota una conferència per a debatre-la, amb mil vuit-centes esmenes de tot l'estat; i de sobte aplegaven conclusions que ni tan sols havien estat aportades per al debat col·lectiu. I d'ací ve el resultat de la votació.

El document també diu que Esquerra Unida s'oposa a una independència unilateral.
—Ni tan sols recorde açò que dieu. El problema és que no vam tenir el document. Nosaltres havíem participat en tot un debat, i al final Marga Sanz va llegir una declaració que no teníem cap dels delegats. Vaig demanar la paraula perquè vaig sentir una frase que em va sobtar, em vaig quedar impactada per la frase del marc legal. I vaig dir, 'quin marc legal, el del 2050?' Quan vaig sentir aquella frase vaig pensar que allò no era Esquerra Unida.

Però com veuríeu el fet que s'acabés declarant la independència de Catalunya de manera unilateral?
—Açò no ho hem debatut. I aquesta és la meua opinió personal: en el moment en què acceptem el dret de decidir d'un poble, hem d'acceptar qualsevol resultat que isca. Jo aniria explicant per què crec que estaríem millor en el federalisme de lliure adhesió junts, però és clar que si el poble decideix el contrari tan sols es pot respectar.

I si la consulta no es pot fer perquè l'estat ho impedeix per tots els mitjans i es declara la independència des del parlament?
—No ho sé. La veritat és que no hi he reflexionat. Jo he estat una persona que ha estat en la dictadura, i en la dictadura m'impedien de pensar, d'organitzar-me políticament, de sortir al carrer, d'ajuntar-me amb no sé quanta gent… I a mi, la legalitat vigent mai no m'ha impedit de fer allò que jo pensava que havia de fer. En coherència amb açò, si jo vaig demanar la insubmissió i vaig demanar l'avortament abans del 1985 i vaig portar un adhesiu que deia 'jo no votaré la constitució' i un altre que deia 'jo també he avortat', quan era pena de presó, a mi aquestes coses no em fan por. Les legalitats no poden impedir l'exercici d'un dret, perquè les legalitats són transitòries i els drets són universals.

Com veieu el futur polític del País Valencià? Penseu que s'hi arribarà a plantejar mai l'exercici del dret de decidir?
—Plantejar el dret de decidir al País Valencià seria molt complex. No dic que mai, però és molt complex, perquè ací s'ha treballat fonamentalment la lluita contra la identitat, contra la nostra llengua i la cultura, i açò ho dificulta objectivament. Enguany ja han suprimit 151 unitats en valencià… Els governs de la dreta han estat incansables, prohibint per exemple el diccionari de la llengua valenciana. Tan de bo a mitjà termini puguem fer fora de les institucions al Partit Popular. Veig la dificultat que els vots que perda el PP els arreplegue VOX i UPyD; açò faria el tripartit de l'extrema dreta. És significatiu que el PP torne a reactivar la guerra dels símbols, les banderes, les denominacions… Quan estan molt perduts, agiten la batalla de València. Ara perden, i ho saben.

Men?ame