Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  06.02.2014  19:00

Sotxi, la fortalesa a la terra de les mil fronteres

En un radi de pocs centenars de quilòmetres de la capital olímpica hi ha la densitat més alta d'estats independents 'de facto'

Men?ame
 

Avui comencen a Sotxi, a la riba nord de la mar Negra, els XXII Jocs Olímpics d'hivern. Aquesta ciutat turística de poc més de tres-cents mil habitants és situada a la falda de les turbulentes muntanyes del Caucas i per això no és estrany que es fundés el 1838, en ple imperi tsarista rus, amb el nom de Fort Alexandria. La tensa relació entre la cristiana Rússia i els pobles musulmans de la regió es manté un segle i mig després, com ho demostra la sagnant guerra de Txetxènia i el creixent conflicte al Daguestan..., o en el fet que en aquest territori de confí rus hi hagi la densitat més alta al món d'estats independents 'de facto'.

Dels deu casos que hi ha repartits pel món d'estats no inscrits a l'ONU, però amb un reconeixement parcial d'alguns països, quatre són en un radi de pocs centenars de quilòmetres de Sotxi. A sols quatre quilòmetres del Parc Olímpic, de fet, hi ha la frontera amb Abkhàzia, una república que es va declarar independent de Geòrgia el 1999 i que ha estat reconeguda per Rússia i quatre estats membres de l'ONU més: Nicaragua, Veneçuela i les illes pacífiques de Nauru i Tuvalu. Són els mateixos països que reconeixen la República d'Ossètia del Sud, també separada de Geòrgia des del 1991 i que, com Abkhàzia, ha experimentat episodis bèl·lics amb la participació de forces russes contra l'exèrcit georgià.

En una segona anella de distància respecte de Sotxi, trobem dos estats autodeclarats més: al sud-est, l'Artsakh (o Nagorno-Karabakh), un territori de majoria armènia (cristiana) administrativament enclavat a l'Azerbaitjan (musulmà); i a l'oest hi ha el Transdnièster, una estretíssima república de majoria russòfona a Moldàvia que segueix el curs del riu Dnièster (reportatge especial de Vicent Partal: 12, 3 i 4). Totes dues repúbliques es van declarar independents el 1992 i el 1990, respectivament, i sols són reconegudes per Abkhàzia i Ossètia del Sud.

Sense deixar Moldàvia, encara podríem afegir-hi el cas del territori autònom de Gagaúsia. Diumenge passat, els cent seixanta mil gagaüsos (un poble de tradició cristiana i parla turca) van decidir per àmplia majoria en un referèndum consultiu de declarar la independència si Moldàvia s'unia en el futur a Romania, d'una banda, i d'acostar-se a la unió duanera promoguda per Rússia en comptes d'avançar cap a la integració a la Unió Europea, d'una altra.

Alguns analistes interpreten el resultat de la doble consulta gagaüsa com un laboratori d'allò que pot passar a la veïna Ucraïna, on des del novembre hi ha una divisió 'de facto' del país entre l'occident més pro-europeista, catòlic i uniata i ucraïnòfon, i el ponent pro-rus, de tradició ortodoxa i russòfon.

Men?ame