30.01.2013 - 11:12
Sense èxit en la cerca de l’amor a la Xina? Per què no cercar-lo al Vietnam? Els solters xinesos hi poden trobar “l’amor de veritat” o, més concretament, “esposes que no exigiran apartaments o vehicles personals com a precondició per al matrimoni”. Aquesta és la promesa que ha fet una reconeguda pàgina web xinesa de compra en línia, 55 Tuan, i ofereix un viatge gratuït al Vietnam a un determinat nombre de cors solitaris amb motiu del dia del solter a la Xina, l’11 de novembre.
A causa del cost cada vegada més elevat que suposa casar-se amb una dona xinesa, les famílies de les quals sovint exigeixen regals extraordinaris a canvi de la mà de la seva filla, i del desequilibri entre el nombre superior d’homes respecte al de les dones, cada vegada més xinesos solters busquen l’amor a l’estranger. El resultat: 28.629 xinesos plens a vessar d’esperança han participat a la promoció de 55 Tuan.
El mercat del matrimoni a la Xina és competitiu i car
Aquests darrers anys, cada vegada més homes han expressat a la xarxa la frustració que suposa l’alt cost del matrimoni a la Xina. El costum vol que la família de la futura esposa faci una llista de peticions força específiques, condició prèvia al matrimoni. Un apartament, un cotxe i un treball estable que generi un salari elevat són les majors prioritats a la llista dels pares de la futura esposa. No obstant això, és pràcticament impossible que un solter disposi d’ingressos mitjans per comprar tot sol un apartament.
El contrast és clar, i és que casar-se amb una vietnamita costarà tan sols unes desenes de milers de iuans [zh] (alguns milers d’euros), abastable a molts de xinesos solters. La guinda del pastís: la creença popular diu que les noies vietnamites són treballadores i senzilles i que ho donen tot per la família.
La falta d’equilibri a la proporció entre homes i dones a la Xina també contribueix a l’escassedat de dones al mercat del matrimoni xinès. Segons un estudi [zh] publicat a Ifeng News, la proporció actual a la Xina és de 119 homes per cada 100 dones. En algunes regions, el nombre d’homes arriba a 130 per cada 100 dones. Aquest desequilibri prové de l’antiga tradició xinesa d’atribuir als nens homes un valor més elevat que a les nenes. Si a tot això afegim la política del fill únic i l’ecografia que permet conèixer el sexe del fetus durant la gestació, el resultat és que aquesta preferència pels nens ha afavorit un gran desequilibri al percentatge de nounats de cada sexe, especialment a les regions rurals més llunyanes. Per exemple, a Wuxue (武穴), a la província d’Hubei, el nombre de nens és de 198,3 per cada 100 nenes, segons el cinquè cens de la població xinesa [zh].
En el cas del Vietnam, abans era el contrari: les dones eren més nombroses que els homes. Aquests darrers anys, emperò, la població masculina ha superat lleugerament la femenina, i aquesta tendència s’ha accentuat a poc a poc ara que cada vegada més dones vietnamites han optat per casar-se amb estrangers i, així, assegurar-se una vida millor. Des de l’inici d’aquest segle, més de 294.000 dones vietnamites provinents de regions pobres s’han casat amb estrangers [zh], entre els quals els més populars són els xinesos i els coreans.
Tanmateix, la freqüència dels fraus pel que fa als casaments entre xinesos i vietnamites [zh] s’ha incrementat. Cada vegada és més freqüent que les esposes vietnamites deixen el seu marit xinès poc després de la seva entrada a la Xina. En alguns casos, els intermediaris d’aquests matrimonis concertats estan implicats en aquest tipus d’estafa. En resposta a aquesta situació, les autoritats policials de la Xina han anunciat que [zh] emprendran mesures per aturar aquestes xarxes comercials de matrimonis concertats amb dones vietnamites.
Per què no casar-se amb una dona estrangera a un preu més assequible?
En aquest context, els anuncis de 55 Tuan han provocat grans debats a la xarxa. La pàgina web en qüestió ha defensat que [zh] aquesta loteria tenia l’objectiu d’oferir a un grup de solters afortunats un viatge gratuït al Vietnam. Si se’n donava cap, de casament, seria exclusivament fruit de l’amor.
Encara que el comerç internacional de matrimonis concertats i de dones encarregades per correu estigui considerat per la societat civil internacional com una mena de tràfic humà i, per aquesta raó, immoral, un nombre significatiu d’internautes xinesos es manifesta contra la repressió policial [zh] envers aquestes “agències matrimonials” a la popular plataforma de microblogs Sina Weibo.
L’escriptor Shang Jianguo estima que el desig dels consumidors xinesos d’utilitzar les xarxes de compra d’esposes vietnamites no fa altra cosa que reflectir l’agreujament d’un problema provocat pel desequilibri de sexes i el seu impacte al mercat del matrimoni:
El fenomen de “la compra col·lectiva d’esposes vietnamites” revela el problema social de l’excés d’homes. Segons el sisè cens de la població, l’informe assenyala que la proporció entre els sexes dels individus solters de la generació posterior als anys 80 era de 136 homes per cada 100 dones, i, per a aquells que van néixer després dels anys 70, de 206 per cada 100 dones. El nombre d’homes d’entre 30 i 39 anys encara solters era de 11.959.000, mentre que el de nombre de de dones era de 5.820.000.
@Zhazi77 ha atès l’edat de casar-se i comença a preocupar-se pel seu futur:
Sóc estudiant de màster. Vaig néixer en una família pobre i no sé si podré guanyar més de 2.500 iuans (uns 300 euros) al mes quan obtingui la meva titulació. En aquestes condicions, donaré les gràcies al món si esdevinc casat abans dels 35 anys!
Jiu Hengxing, un comercial a una empresa informàtica de plataformes de microblogs, escriu que el matrimoni és una mena d’economia i que, així, sembla raonable que cerquin una dona més enllà de les fronteres xineses:
És molt difícil trobar una esposa si no teniu un apartament o un cotxe en una gran ciutat. Si la noia vol casar-se amb algú, fins i tot heu de negociar amb la mare. Com que el cost del matrimoni és cada vegada més elevat, per què no casar-se a amb una dona estrangera a un preu més assequible?
Atès que la institució del matrimoni està relacionada amb el desenvolupament de la propietat personal a la Xina, “Big eye brother” es mofa del desig de la policia d’afrontar les xarxes de compra d’esposes vietnamites per defensar els interessos de la pressió immobiliària:
És evident que la policia ha d’actuar contra aquestes xarxes de matrimonis concertats amb vietnamites, perquè si tots els homes es casessin amb dones vietnamites, què serà del sector immobiliari xinès?
Yuan Yi, periodista, no pensa que aquestes relacions siguin durables precisament:
Vaig assabentar-me d’aquesta història dels matrimonis amb dones vietnamites en veure un documental d’esposes vietnamites a Taiwan. Moltes belleses vietnamites es casen amb homes de la Xina continental o de Taiwan a causa de les diferències entre rics i pobres, però aquests matrimonis mixtes només poden durar si la parella pot vèncer les diferències culturals.
