16.01.2014 - 06:00
El Parlament de Catalunya debat i vota avui a proposta de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP de demanar al congrés espanyol que traspassi la competència de convocar referèndums (proposta, pdf). El PP i Ciutadans s’hi oposen, com també la major part dels diputats del PSC, seguint les indicacions de la direcció. Alguns diputats socialistes –Marina Geli, Joan Ignasi Elena, Núria Ventura i Rocío Martínez-Sampere– estan disposats a trencar la disciplina de vot i, doncs, abstenir-se o votar a favor de la proposta. I la CUP va anunciar que s’abstindria perquè no confiava en aquesta via per a la convocatòria de la consulta sobre la independència.
La votació d’avui ja ha fet una víctima: el batlle de Lleida, Àngel Ros, que ahir va anunciar que renunciava a l’escó perquè no compartia la posició de la direcció sobre la votació de demà. Sobre la petició de demanar al congrés aquesta competència va dir: ‘No portarà enlloc, però té un important valor simbòlic i de pressió al PP’; també va recordar que era la segona discrepància, després de la de l’any passat amb la declaració de sobirania, i va demanar que es respectés el vot que poguessin emetre els diputats crítics.
‘Al PSC hi cabem tots –va dir Ros–: els companys amb qui compartim pensament amb aspiracions nacionals i socials de Catalunya; independentment de la posició de demà, tots hi tenim cabuda i som necessaris en el projecte socialista.’ Ros es va confessar afectat des d’un punt de vista sentimental i decebut políticament.
‘Puc entendre el punt de vista de la direcció, però no el comparteixo. No puc compartir el sentit del vot perquè no hi ha unanimitat en el si del partit. No hauríem estat el pilar de la unitat civil del país’, va afegir.
I va insistir que la posició que ell hauria continuat defensant era l’abstenció: ‘Aquestes darreres setmanes m’han sentit defensar l’opció de l’abstenció a la votació de demà. Hem de tenir una posició pròpia i abstenir-nos en les altres posicions. No és necessari oposar-se a la proposta de demà, perquè podria obrir opcions. Té un valor de pressió sobre el govern del PP, que també ha negat la proposta del PSC i el PSOE.’
Divisió en el grup parlamentari socialista
La posició contrària a demanar al congrés que transfereixi la competència per a convocar referèndums ha causat malestar en una bona part dels membres de l’executiva del partit i entre el grup parlamentari. No únicament hi ha els cinc diputats que ja van desobeir Navarro ara fa un any, en la votació de la declaració de sobirania (Ros, Geli, Elena, Núria Ventura i Rocío Martínez-Sampere), sinó que s’hi han afegit quatre diputats més pròxims a la direcció: Núria Parlón, Juli Fernàndez, Jaume Collboni i Xavier Sabaté, que també voldrien abstenir-se i que demanaven la llibertat de vot. Aquests darrers sembla que no estan disposats a trencar la disciplina de vot, però que poden fer saber la discrepància públicament.
La proposta
La proposta que es debat proposa d’enviar al congrés espanyol una proposició de llei orgànica d’un únic article perquè delegui a la Generalitat ‘la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans i les catalanes es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya, a partir dels termes que s’acordin amb el govern de l’estat’. També fixa que la convocatòria del referèndum la farà el govern de la Generalitat, i que serà abans de final d’any.
L’exposició de motius declara que el referèndum ‘pot tenir encaix en la constitució, en la mesura que aquesta no exclou la possibilitat d’un referèndum consultiu en l’àmbit d’una comunitat autònoma ni estableix límits quant al seu contingut’. La proposició demana d’aplicar l’article 150.2 de la constitució espanyola, que preveu que l’estat pugui transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats que siguin matèria de titularitat estatal, com és el cas d’una convocatòria de referèndum.
La convocatòria d’una consulta –afegeix l’exposició de motius– s’ha de considerar un escenari ‘normal i plenament homologable’ als països amb tradició i naturalesa democràtica, com és el cas del Canadà (Quebec) o el Regne Unit (Escòcia). A més, recorda que el Consell d’Europa ‘també considera el referèndum com el mecanisme més idoni i democràtic per conèixer la voluntat dels ciutadans en qüestions d’aquesta naturalesa’. Així mateix remarca que el principi democràtic en què es fonamenta el ‘nostre’ sistema polític, ‘ha de permetre que es pugui expressar la voluntat del poble de Catalunya en un moment en què socialment i institucionalment es produeix una demanda majoritària i inequívoca en aquest sentit’.
Més informació: La JSC de Barcelona demana l’abstenció dels diputats del PSC
